Hiroshima i Nagasaki

L’estiu de 1945 la Segona Guerra Mundial vivia els seus darrers dies. A Europa el Tercer Reich ja havia estat derrotat, però al teatre d’operacions del Pacífic la guerra encara continuava. L’imperi Japonès havia decretat la resistència a ultrança en una guerra que no podia guanyar, tractant de dilatar la derrota el màxim de temps possible en el temps, mirant d’esgotar el material humà militar dels nord-americans i els seus aliats.

Els Estats Units no estaven disposats a continuar molt temps més en una guerra que encara es preveia llarga i que podia passar una factura important als nord-americans i a les seves forces armades. A més a més, calia justificar l’enorme inversió econòmica que els Estats Units havien sufragat amb el Projecte Manhattan, que cercava la construcció de la bomba atòmica per derrotar definitivament a les forces de l’eix. La derrota de l’Alemanya nazi, sumada a l’arribada de científics provinents del Tercer Reich (i que havien desenvolupat els coets a reacció V-1 i V-2) van accelerar la fase final de la construcció de la bomba atòmica. Així doncs, la versió definitiva de la bomba atòmica va ser provada el 16 de juliol de 1945 al desert de Nou Mèxic, amb un resultat destructiu superior al previst per l’equip dirigit per Oppenheimer.

Deu dies després de la darrera prova atòmica els Estats Units van donar un ultimàtum a l’Imperi Nipó. A la Declaració de Postdam el president Roosvelt i els seus aliats van fixar les condicions per la rendició japonesa, rebutjades immediatament pel govern japonès. Va ser aleshores quan la casa Blanca va donar llum verda a l’ús de la bomba atòmica contra el Japó, amb la voluntat de causar el dany més gros possible per acovardir el govern japonès i de la seva població civil. La mostra de la capacitat destructiva de la nova arma havia de generar una por psicològica que portés als japonesos a signar la rendició del seu país.

Els objectius escollits van ser Hiroshima i Nagasaki, tot i que en un començament la ciutat escollida era Kyoto, en ser la ciutat on residia l’emperador del Japó. Hiroshima, que aleshores tenia més o menys un quart de milió d’habitants, era un centre d’avituallament de les tropes japoneses, a més d’un nus de comunicacions de primer ordre.

El 6 d’agost de 1945 va ser el dia escollit pels nord-americans per llançar la primera bomba nuclear de la història llençada sobre població civil. La bomba, anomenada “Little Boy” (noiet, o noi petit) va ser llançada pel bombarder Enola Gay a les 8.15am, hora local. La destrucció va ser total en un radi d’un quilòmetre i mig, mentre que els incendis van encarregar-se de destrossar la resta d’edificis de la ciutat, matant a 70.000 persones al moment de l’impacte i vora el doble durant els dies posteriors, a conseqüència dels incendis derivats per l’atac nuclear i als ferits per l’atac nuclear.

h31_01.jpg

Aspecte de la ciutat d'Hiroshima després de l'atac nuclear.

Tres dies després, el 9 d’agost de 1945, l’exèrcit de l’aire dels Estats Units (USAF) va completar el segon atac nuclear sobre el Japó. En aquesta ocasió un B-29, armat amb una bomba nuclear anomenada Fat Boy (noi gras) amb una potència destructiva dos cops superior a la d’Hirosima. Curiosament Nagasaki no era l’objectiu principal de l’atac sinó el secundari, ja que la primera opció, la ciutat de Kitakyūsh, va haver de ser descartada a causa de les males condicions meteorològiques. Tot i tenir una potència destructiva superior, l’impacte destructiu de la bomba de Nagasaki va ser menor al d’Hiroshima, a causa de l’orografia de la ciutat i a les mateixes construccions urbanes.

L’impacte psicològic del bombardeig nuclear sobre la població japonesa va ser efectiu, ja que el 15 d’agost l’emperador del Japó va adreçar-se a la nació per la ràdio, anunciant la rendició del seu país. Va ser el primer cop que els japonesos escoltaven la veu del seu emperador per la ràdio, i va suposar el punt final a la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, tot just havia començat una nova era, l’era nuclear, on les grans potències van iniciar una cursa a corre-cuita per disposar d’un gran arsenal nuclear (que per sort, fins al dia d’avui, no s’ha tornat a utilitzar).

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús