San Marino, l’estat més antic del món

El mapa Europeu és un mosaic de diferents estats, herència de segles de civilització i contactes entre cultures i pobles que han configurat un mapa administratiu que no necessàriament s’adequa a les realitats socials, econòmiques i polítiques dels pobles i les cultures que conformen el mosaic cultural, ètnic i lingüístic europeu. Dins aquest mosaic d’estats i països diversos sempre m’han cridat l’atenció els estats més petits -segurament a causa de les repetides vegades que he escoltat que Catalunya és massa petita a nivell administratiu, demogràfic i polític per esdevenir un estat independent-. Entre els estats europeus més petits sempre m’ha cridat l’atenció la República de San Marino, el tercer estat més petit d’Europa i l’entitat política més antiga del continent, i l’únic estat del món -a banda del Vaticà- totalment rodejat per un altre.

sanmarino.jpg

San Marino és considerat l'estat més antic del món.

La República de San Marino és un petit estat del centre italià, a les faldilles dels Apenins i molt a la vora de la ciutat de Rímini, a la costa del mar adriàtic. Amb poc més de 30.000 habitants i només 36 quilòmetres quadrats d’extensió, la República de San Marino gaudeix d’un índex de desenvolupament humà superior al de la mitjana de l’estat italià, gràcies al turisme (principal font de riquesa del país) i del sector financer del país (no debades, San Marino no forma part de la Unió Europea i durant una pila d’anys ha estat un paradís fiscal per molts europeus).

La República de San Marino, l’estat més antic del món

Segons la llegenda, l’estat de San Marino es va fundar el 3 de setembre de 301, quan una comunitat cristiana dirigida pel diaca Marí es va establir al cim de la muntanya Titano tot fugint de la política repressiva de l’emperador romà Dioclecià.
Llegendes a banda, el primer document oficial que parla de San Marino com entitat política data del segle X. L’estat s’organitzava estructuralment mitjançant una assemblea dels caps de família anomenada “Arengo”, que nomenava el cap d’estat, que rebia el nom de “Capitani Reggenti“.

Reconeguda pels Estats Pontificis des de 1291, les seves fronteres administratives van ser fixades l’any 1463, quan després d’una guerra contra el senyor de Rímini la República de San Marino va estendre les seves fronteres més enllà de la muntanya Titano. Des de 1463 la República s’ha mantingut neutral en totes i cadascuna de les guerres que s’han succeït a la península italiana i a Europa occidental, cosa que explica parcialment la seva supervivència durant els convulsos segles XIX i XX a la península itàlica.
La República de San Marino va sobreviure al procés d’unificació italiana de mitjans del segle XIX,convertint-se en l’únic estat medieval que va sobreviure al procés iniciat per Camille Benso, comte de Cavour, i Garibaldi. La república també va sobreviure les pressions annexionistes del feixisme de Benito Mussolini durant els anys 20 i 30 del segle passat, per bé que al 1944 va ser envaïda per la Wehrmacht i l’exèrcit de la República Social Italiana durant la seva progressiva retirada davant la pressió de les forces aliades. Un cop derrotades les forces de l’eix, la República de San Marino –que havia estat neutral durant tot el conflicte- va recuperar la seva independència.

De 1945 ençà la República de San Marino ha entat als principals organismes internacionals com ara les Nacions Unides, el Banc Mundial , el fons Monetari Internacional i al Consell d’Europa, i per bé que mai ha demanat ingressar a la Unió Europea l’euro és la moneda circulant de l’estat i els acords de cooperació permeten la lliure circulació de persones i mercaderies dins la Unió Europea. San Marino disposava fins i tot de gran premi de Fórmula 1 que es disputava al circuit d’Imola -fora de lels fronteres de la República de San Marino- fins l’any 2006 i de MotoGP, celebrat al circuit de Misano -també fora de les seves fronteres administratives-, formant un cas especial i únic dins del món del motor.

800px-Flag_of_San_Marino.svg.png

Bandera de San Marino. Com curiositat, San Marino va ser l'únic estat occidental on va governar un partit comunista durant la Guerra Freda.

Com a epitafi i curiositat, la República de San Marino va ser l’únic país al bloc occidental que va tenir diversos governs comunistes escollits democràticament durant els anys de la Guerra Freda. El govern de la Democràcia Cristiana que va governar Itàlia durant els anys de la postguerra no van tolerar l’existència d’un govern comunista a San Marino, i (molt probablement pressionats pel govern dels Estats Units i l’OTAN) l’executiu de Roma va decidir tancar les fronteres de la petita República, tot perjudicant l’economia local i provocant la fallida de diverses empreses i fàbriques. Tot i les dificultats,  el govern comunista de San Marino va promoure la creació d’un sistema de Seguretat Social i d’assistència sanitària pública universal, a més de legislar a favor de la igualtat de gènere i presentar un avantprojecte de llei a favor del vot femení. L’any 1957 va caure el govern comunista (a causa de les pressions internacionals, especialment amb el govern italià i americà), cosa que va facilitar una reobertura internacional de la República de San Marino, per bé que entre els anys 70 i 80 del segle passat el partit comunista de San Marino va tornar a accedir al govern, provocant tensions diplomàtiques amb un estat italià que sempre va considerar la República de San Marino el seu propi “pati del darrere”.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús