Arxiu del mes: maig 2013

Banksy, el graffiti compromès

dimecres, 15/05/2013

Crec que en aquest blog mai hem fet un post sobre un esdeveniment, persona o fet irreal. Precisament per això aquest blog es diu “Històries d’un món real”, segurament. Banksy és la història d’algú que no existeix. D’un personatge irreverent, incòmode i socialment compromès, que no existeix com a tal. M’explico: Banksy és el sobrenom d’un artista de carrer (o potser diversos artistes, qui sap) que es dedica a realitzar obres de denúncia a les parets de mig món. Més enllà de les connotacions polítiques, Banksy és un reputat artista que desperta debat a tot el món.

Originari de Bristol, l’artista que fa servir el pseudònim de Banksy va començar a realitzar graffitis als carrers de la seva ciutat natal al començament dels anys 90 del segle passat. L’èxit de les seves obres, el missatge social implícit i la gran acceptació que va tenir l’impacte de la seva obra entre la població jove va ser clau per internacionalitzar el seu estil transgressor i actual, allunyat dels cànons de l’art tradicional. En aquest sentit, Banksy ha realitzat exposicions a Londres i a algunes de les principals ciutats d’arreu del món. La seva obra també presenta alguns temes recurrents, com ara la presència de rates (metàfora dels banquers, polítics i corruptes), soldats o policies (que sovint apareixen com símbols opressors).

Banksy_graffiti_removal[1].jpg

Una obra de Banksy denunciant la persecució de l'art del carrer.

Banksy aprofita espais urbans, com ja hem dit, als que necessàriament ha de visitar per planificar l’execució de la seva obra, que realitza en hores intempestives, allunyat de les mirades de la gent. El missatge crític de les seves obres i les noves eines de comunicació 2.0 faciliten la difusió de la seva obra.

Ara bé, Banksy també viu de l’art. Mitjançant el seu agent i representant Steve Lazarides els quadres de Banksy poden ser adquirits per particulars, habitualment mitjançant subhastes o galeries d’art, cosa que li ha costat algunes crítiques entre els crítics d’art i molts dels seus seguidors, que l’acusen d’haver-se venut al model consumista capitalista (especialment després d’haver treballat per algunes multinacionals com ara MTV o Puma).

Banksy_stopandsearch.jpg

Després de tocar el cel mediàtic l’any 2005, amb la realització de diversos murals sobre el mur de Cisjordània que separa els territoris palestins per la meitat o d’haver-se colat a alguns dels grans museus del món disfressat per penjar-hi obres seves (cosa que va fer a centres com ara el British Museum, la Tate Modern o el MoMA), i d’haver publicat dos llibres amb imatges dels seus treballs, l’any 2010 va decidir fer una pel·lícula com a realitzador del projecte. El film en qüestió, titulat Exit Through the Gift Shop, és un documental (o un fals documental) sobre la vida d’un artista de carrer que idolatra a Banksy, anomenat Thierry Guetta. La pel·lícula, malgrat no ser una gran producció cinematogràfica, va recaptar més de cinc milions d’euros a les taquilles dels cinemes de mig món.

Geni o artista amb pretensions que fa un ús excessiu de la tècnica stencil (plantilles)? Revolucionari o artista a sou? Banksy aixeca passions allà on va, amb legions de partidaris i detractors. Segurament aquest és el seu èxit.


Segurament us demanareu quina relació té Banksy amb la història en general, o la història de l’art en particular. Deixant de banda les consideracions artístiques de les seves composicions i creacions, per primer cop a la història l’art urbà, associat a un model de vida rebel i que se salta les normes, esdevé rellevant. Per exemple, als anys 60 i 70 del segle anterior ja hi havia corrents artístiques alternatives (com ara l’Arte Povera italiana) o tècniques revolucionàries (com ara el dripping de Jackson Pollock), o també la pintura impressionista, que suposà un trencament total amb la mateixa tradició. Però cap d’aquests moviments havia tingut la sort de poder teixir complicitats amb les noves eines de comunicació 2.0, cosa que limitava el seu radi d’acció i difusió a unes elits determinades o a uns cercles artístics restringits. La novetat que suposa Banksy és la suma d’un artista que sap moure com ningú la promoció de la seva obra mitjançant les noves eines de comunicació sumat a un discurs directe que busca teixir complicitats amb les persones que observen la seva obra. L’art com eina rebel i difusió cultural de masses, expressat mitjançant un nou llenguatge directe, que apel·la als espectadors i redescobreix el seu pensament social i crític.

 

San Marino, l’estat més antic del món

divendres, 3/05/2013

El mapa Europeu és un mosaic de diferents estats, herència de segles de civilització i contactes entre cultures i pobles que han configurat un mapa administratiu que no necessàriament s’adequa a les realitats socials, econòmiques i polítiques dels pobles i les cultures que conformen el mosaic cultural, ètnic i lingüístic europeu. Dins aquest mosaic d’estats i països diversos sempre m’han cridat l’atenció els estats més petits -segurament a causa de les repetides vegades que he escoltat que Catalunya és massa petita a nivell administratiu, demogràfic i polític per esdevenir un estat independent-. Entre els estats europeus més petits sempre m’ha cridat l’atenció la República de San Marino, el tercer estat més petit d’Europa i l’entitat política més antiga del continent, i l’únic estat del món -a banda del Vaticà- totalment rodejat per un altre.

sanmarino.jpg

San Marino és considerat l'estat més antic del món.

La República de San Marino és un petit estat del centre italià, a les faldilles dels Apenins i molt a la vora de la ciutat de Rímini, a la costa del mar adriàtic. Amb poc més de 30.000 habitants i només 36 quilòmetres quadrats d’extensió, la República de San Marino gaudeix d’un índex de desenvolupament humà superior al de la mitjana de l’estat italià, gràcies al turisme (principal font de riquesa del país) i del sector financer del país (no debades, San Marino no forma part de la Unió Europea i durant una pila d’anys ha estat un paradís fiscal per molts europeus).

La República de San Marino, l’estat més antic del món

Segons la llegenda, l’estat de San Marino es va fundar el 3 de setembre de 301, quan una comunitat cristiana dirigida pel diaca Marí es va establir al cim de la muntanya Titano tot fugint de la política repressiva de l’emperador romà Dioclecià.
Llegendes a banda, el primer document oficial que parla de San Marino com entitat política data del segle X. L’estat s’organitzava estructuralment mitjançant una assemblea dels caps de família anomenada “Arengo”, que nomenava el cap d’estat, que rebia el nom de “Capitani Reggenti“.

Reconeguda pels Estats Pontificis des de 1291, les seves fronteres administratives van ser fixades l’any 1463, quan després d’una guerra contra el senyor de Rímini la República de San Marino va estendre les seves fronteres més enllà de la muntanya Titano. Des de 1463 la República s’ha mantingut neutral en totes i cadascuna de les guerres que s’han succeït a la península italiana i a Europa occidental, cosa que explica parcialment la seva supervivència durant els convulsos segles XIX i XX a la península itàlica.
La República de San Marino va sobreviure al procés d’unificació italiana de mitjans del segle XIX,convertint-se en l’únic estat medieval que va sobreviure al procés iniciat per Camille Benso, comte de Cavour, i Garibaldi. La república també va sobreviure les pressions annexionistes del feixisme de Benito Mussolini durant els anys 20 i 30 del segle passat, per bé que al 1944 va ser envaïda per la Wehrmacht i l’exèrcit de la República Social Italiana durant la seva progressiva retirada davant la pressió de les forces aliades. Un cop derrotades les forces de l’eix, la República de San Marino –que havia estat neutral durant tot el conflicte- va recuperar la seva independència.

De 1945 ençà la República de San Marino ha entat als principals organismes internacionals com ara les Nacions Unides, el Banc Mundial , el fons Monetari Internacional i al Consell d’Europa, i per bé que mai ha demanat ingressar a la Unió Europea l’euro és la moneda circulant de l’estat i els acords de cooperació permeten la lliure circulació de persones i mercaderies dins la Unió Europea. San Marino disposava fins i tot de gran premi de Fórmula 1 que es disputava al circuit d’Imola -fora de lels fronteres de la República de San Marino- fins l’any 2006 i de MotoGP, celebrat al circuit de Misano -també fora de les seves fronteres administratives-, formant un cas especial i únic dins del món del motor.

800px-Flag_of_San_Marino.svg.png

Bandera de San Marino. Com curiositat, San Marino va ser l'únic estat occidental on va governar un partit comunista durant la Guerra Freda.

Com a epitafi i curiositat, la República de San Marino va ser l’únic país al bloc occidental que va tenir diversos governs comunistes escollits democràticament durant els anys de la Guerra Freda. El govern de la Democràcia Cristiana que va governar Itàlia durant els anys de la postguerra no van tolerar l’existència d’un govern comunista a San Marino, i (molt probablement pressionats pel govern dels Estats Units i l’OTAN) l’executiu de Roma va decidir tancar les fronteres de la petita República, tot perjudicant l’economia local i provocant la fallida de diverses empreses i fàbriques. Tot i les dificultats,  el govern comunista de San Marino va promoure la creació d’un sistema de Seguretat Social i d’assistència sanitària pública universal, a més de legislar a favor de la igualtat de gènere i presentar un avantprojecte de llei a favor del vot femení. L’any 1957 va caure el govern comunista (a causa de les pressions internacionals, especialment amb el govern italià i americà), cosa que va facilitar una reobertura internacional de la República de San Marino, per bé que entre els anys 70 i 80 del segle passat el partit comunista de San Marino va tornar a accedir al govern, provocant tensions diplomàtiques amb un estat italià que sempre va considerar la República de San Marino el seu propi “pati del darrere”.