Arxiu del mes: febrer 2013

Les bateries antiaèries del Turó de la Rovira

dimecres, 6/02/2013

Aquests dies es compleixen setanta-cinc anys dels bombardejos de l’aviació feixista sobre la ciutat de Barcelona. Malauradament, el malson de les bombes caigudes des del cel es perllongaria un llarg temps a tota Catalunya. La capital catalana (al igual que la resta del país) va mostrar una capacitat sobrehumana de resistència cívica davant el terror i la injustícia en forma de bombardeig sobre població civil, que no tenia més objectiu que castigar a una rereguarda indefensa i minvar la moral de les persones que patien un càstig brutal, inhumà i cruel.

bateria antièria.jpg

Bateria antiaèria al Turó de la Rovira, 1938. Font: El Periódico

La Generalitat republicana i l’Ajuntament de la ciutat van promoure la construcció de refugis subterranis i la utilització de les estacions de metro per salvar el màxim número de vides humanes, alhora que va instal·lar unes bateries antiaèries al castell de Montjuïc i unes altres al turó de la Rovira, al districte de l’actual Horta-Guinardó, a la primavera de 1937. L’efectivitat d’aquesta instal·lació militar va ser escassa, per dos motius diferents. El primer motiu fou que en molts casos els bombarders feixistes entraven pel cantó del riu Besós i descarregaven la seva càrrega mortal sobre la ciutat fora del radi d’acció de la instal·lació defensiva del turó de la Rovira i de Montjuïc. El segon motiu va ser que quan la instal·lació va estar operativa al 100% (el mes de gener de 1939) la pròpia ciutat de Barcelona estava a punt de caure a les mans de l’exèrcit franquista, i el propi estat major republicà va ordenar la seva destrucció amb explosius per evitar que aquesta plaça forta caigués en mans dels enemics.

Després de la guerra la instal·lació va quedar en l’oblit, fins que els anys seixanta i setanta del segle passat van suposar una edificació massiva i descontrolada de barraques a banda i banda del turó, i les pròpies instal·lacions militars (els búnquers i magatzems) van passar a ser vivendes dels obrers que habitaven la zona.

Amb la celebració dels Jocs Olímpics, l’any 1992, la ciutat va voler tancar definitivament els diversos espais de barraquisme de la ciutat, com ara l’espai el Turó de la Rovira. D’aleshores ençà, les bateries van quedar deixades de la mà de déu i dels organismes i administracions públiques, i l’espai es va degradar molt, ja que diversos grups de joves i adolescents aprofitaven l’espai per pujar-hi a fer “botellón” o pintar les parets del jaciment, donada la manca de vigilància policial a la zona i les magnífiques vistes que hi ha al capdamunt del turó.

4075417633_39d5390e83_z.jpg

Vista parcial de les bateries del Turó de la Rovira, molt deteriorades i pintades.

Fa un parell d’anys el MUHBA (Museu d’Història de Barcelona) va fer-se càrrec del jaciment, ja que el titular de l’emplaçament és l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.Durant aquests mesos el consistori ha netejat l’espai, ha dignificat el jaciment i ha programat diverses visites guiades, però els grups d’incívics que visiten les restes, pinten el jaciment i no netegen l’espai després de la seva estància han deteriorat, un altre vegada, l’espai. Tant de bo l’Ajuntament i les diverses administracions prenguin nota de l’estat de les bateries antiaèries, ja que aquestes suposen un material didàctic excel·lent per explicar les ferides encara no tancades del nostre passat, alhora que dignifica la memòria de totes les víctimes de la barbàrie feixista a Barcelona i arreu de Catalunya.