Arxiu del dimecres, 28/11/2012

El General Hivern

dimecres, 28/11/2012

A casa nostra no estem massa avesats a hiverns freds, i per això qualsevol nevada o baixada sobtada de les temperatures s’associa amb dificultats pel transport i la mobilitat dins del territori, quan no suposa talls energètics o paralització total de les activitats productives del país.

A Rússia l’hivern és força diferent del de casa nostre. Allà l’hivern dura cinc o sis mesos, durant els que difícilment s’assoleixen temperatures positives durant les hores centrals del dia. Aquestes condicions extremes per la vida humana han estat, en algunes ocasions, les millors aliades per la subsistència de la nació russa enfront dels seus enemics.

El “General Hivern” salva el tsar Pere el Gran

El primer cop que el “General Hivern” va salvar l’Imperi Rus va ser durant la Gran Guerra del Nord (1700-1721), quan l’Imperi Suec i el Rus es discutien l’hegemonia del Bàltic. La guerra va començar amb un seguit de victòries fulgurants dels suecs, fins al punt que el rei Carles XII de Suècia va projectar la conquesta i invasió de Rússia. L’any 1709 les tropes de l’Imperi Suec (acostumades al rigor del hivern) van penetrar en els dominis del tsar amb un èxit inicial (els russos van fer una política de terra cremada al seu propi territori per evitar que l’enemic se’n pogués aprofitar), però l’arribada de l’hivern i les baixes temperatures van dificultar l’arribada de subministres a l’exèrcit suec.

Marten's_Poltava.jpg

Quadre de Martens el jove, que recrea la Batalla de Poltava.

Malnodrits, mal equipats i amb la moral baixa, les tropes del rei Carles XII van enfrontar-se a les del tsar Pere el Gran a la batalla de Poltava, que acabà amb victòria russa. Aquesta batalla suposà l’inici de la decadència de l’Imperi Suec i la consagració del tsar Pere el Gran com una de les icones més importants de la història russa.

La Grande Armeé es congela a Rússia

Un segle més tard, una nova superpotència europea intenta la conquesta de Rússia. La França de Napoleó, que controlava tota l’Europa continental, intentà expandir els seus dominis fins als Urals, la frontera natural d’Europa amb Àsia. La Grande Armeé de Napoleó va iniciar la conquesta de Rússia al 1812 amb més de mig milió d’efectius a les seves files.

El "General Hivern" va derrotar a les tropes de Napoleó i també els va castigar durant la seva retirada.

La tàctica defensiva russa (conscient de la seva inferioritat material, tàctica i tecnològica davant dels francesos) va ser, de nou, l’aplicació de la política de terra cremada, per evitar que l’invasor pogués aprofitar-se dels recursos del sòl rus. Els francesos van arribar a la porta de Moscou (ciutat que van trobar calcinada pels propis russos), i amb l’arribada de l’hivern, la manca de subministraments i l’amenaça d’un enemic “fantasma” que aplicava principis del que avui podríem anomenar “guerra de guerrilles” la Grande Armeé va haver de retirar-se. Però a més a més, durant la seva retirada, l’exèrcit francès va seguir sent atacat pels russos, que pràcticament van aniquilar tot l’exèrcit francès.

El Tercer Reich s’enfonsa al front oriental

L’any 1941 l’exèrcit alemany (format en aquest cas per la Wehrmacht, cos d’infanteria, i la Lufftwaffe, exèrcit de l’aire) va iniciar la invasió de la Unió Soviètica per orde del Führer. Els alemanys van agafar per sorpresa a les forces soviètiques, que no esperaven un atac alemany que trenqués l’acord entre les dues potències (el tractat Ribbentropp-Molotov) signat un parell d’anys abans per Adolf Hitles i Iosif Stalin, dirigints de les dues potències.

Els alemanys van avançar ràpidament en el seu avenç en tres flancs. El flanc superior havia de conquerir Sant Petersburg, el flanc central obrir una escletxa cap a Moscou i el flanc inferior havia d’arriar a la zona del Caucas, rica en matèries primeres, especialment gas i petroli. Els soviètics no van poder aturar l’embranzida inicial dels alemanys, que avançaven a un ritme de 20 quilòmetres al dia. Centenars de milers de soldats soviètics van morir intentant aturar els germànics.

Soldats soviètics aturen les tropes nazis als carrers d'Stalingrad.

Quan els alemanys ja estaven a les portes de Moscou, Stalingrad i Sant Petersburg i la victòria dels alemanys gràcies a la tàctica del Blitzkrieg (guerra llampec) semblava imminent, va arribar l’hivern. Les tropes de la Wehrmacht no estaven equipades amb roba d’hivern, i les baixes temperatures van causar estralls entre les tropes alemanyes, que havien avançat molt ràpidament i ara es trobaven sense línies de subministrament adequades i en un front massa ampli. A més a més, la Unió Soviètica va mobilitzar les seves divisions de al reserva i de la frontera oriental (exposant la seva frontera oriental a un eventual atac japonès), alhora que mantenia les seves fàbriques dels Urals a ple rendiment. Així doncs, durant l’any 1942 i especialment al 1943 (amb la decisiva victòria soviètica a la Batalla de Stalingrad) els alemanys van perdre la iniciativa dels combats i van començar a perdre territori, en una ofensiva de l’exèrcit roig que no s’aturaria fins dos anys més tard, amb la conquesta de Berlín. Un cop més, el “General Hivern” havia salvat a Rússia (i qui sap si a part de la humanitat) de la seva destrucció.