La germana de l’emperadriu Sissi

La història de l’emperadriu Sissi ha estat explicada en innumerables ocasions a novel·les, pel·lícules, sèries i llibres d’història. Tanmateix, molt menys coneguda i gairebé igual de tràgica és la història de la seva germana petita, Sofia Carlota de Baviera. Nascuda l’any 1847, era filla de Maximilià i Ludovica (o Lluïsa) de Baviera, i membre de la família Wittelsbach, una de les més poderosoes de l’Europa central a la segona meitat del segle XIX. Quatre anys més petita que la seva germana més famosa (l’emperadriu Elisabet, coneguda popularment com Sissi), la princesa Sofia Carlota va ser objecte del joc polític i d’aliances propi del seu temps.

L’any 1867, amb només vint anys d’edat, va ser promesa al rei Lluís II de Baviera, qui passaria a la història amb el sobrenom de “rei boig”. El rei Lluís II, que aleshores tenia vint-i-dos anys, va enamorar-se d’ella gràcies a les dots al piano de la jove Sofia Carlota, i les seves qualitat musicals (cal recordar que el rei Lluís II era un seguidor entregat de la música de Richard Wagner). Segons sembla, la jove Sofia també es va enamorar del rei de Baviera, però contra tot pronòstic, el rei Lluís II va decidir deixar-la plantada i tallar la seva relació sentimental. El propi Lluís II va morir anys més tard en un hospital mental. Segons algunes fonts de la època, la causa d’aquest fracàs sentimental podia haver estat la relació d’amistat que aleshores mantenien la jove Sofia i un fotògraf anomenat Edgar Hanfstaengl.

435px-Herzogin_Sophie_Charlotte,_Braut_Ludwig_II.jpg

La princesa Sofia Carlota l'any 1867, amb vint anys d'edat.

La mare de Sofia va buscar un nou marit per la seva filla, i dos anys més tard la van casar amb el duc Ferran Felip d’Orleans, duc d’Alençon. El matrimoni no va acabar de ser mai del tot feliç, malgrat haver tingut dos fills en comú, anomenats Lluïsa i Manel d’Orleans. Fruit de la infelicitat matrimonial, la duquessa de Baviera i princesa d’Orleans va iniciar una aventura extramatrimonial amb el seu metge de confiança, el doctor Glaser, que també estava casat. Quan el seu marit va descobrir la infidelitat de la seva esposa, aquesta va fugir amb el seu amant a Merano, una petita població de l’Alto Adigio italià. Era l’any 1887, i Sofia tenia quaranta anys i la oportunitat de començar de nou.

Però la felicitat li va durar poc temps a la parella d’amants, ja que aviat van localitzar-los i van ingressar a la princesa Sofia a una clínica de salut mental i nerviosa. Quan va sortir de la clínica, va tornar a viure uns mesos amb el seu marit, però aviat va sentir la crida de Déu i va ingressar en una ordre religiosa (les Dominiques), prenent el curiós nom de sor Maria Magdalena. Alguns testimonis coetanis permeten pensar que el fervor religiós de Sofia no era més que una segona fugida endavant del seu marit i del clima irrespirable que hi havia entre els dos.

Durant deu anys la princesa Sofia va engegar diverses obres de caritat, fins que la mort la va sorprendre l’any 1897 en un terrible accident a París. Durant la celebració d’un acte de beneficència en una fàbrica de París es va produir un incendi durant la projecció d’una de les primeres pel·lícules dels germans Lumière, i ràpidament tot l’edifici va ser past per les flames. La princesa Sofia, que aleshores tenia cinquanta anys, va estar en tot moment al costat d’uns nois que s’havien quedat dins l’edifici i va conduir-los a l’exterior. Un cop al carrer va decidir tornar a entrar a l’edifici per salvar més vides, però les flames van ensorrar l’estructura de l’edifici i la princesa Sofia Carlota no va tornar a sortir-ne mai més.

Les restes mortals de la princesa van ser identificades amb dificultat i traslladades a la capella de Dreux, la necròpolis familiar dels Orleans. La seva germana Sisi la va sobreviure un any més, ja que al 1898 va ser assassinada pel terrorista Luigi Lucheni, tancant la llegenda de les germanes Wittelsbach.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús