El projecte Darién, o el somni de l’imperi colonial escocès

El Regne d’Escòcia va deixar de ser independent per l’acta d’unió de 1707. Fins llavors, havia estat un regne independent dins una unió dinàstica, que no política, amb el regne d’Anglaterra.

Durant el segle XVII l’economia escocesa es va contraure degut a la rivalitat comercial dels seus veïns anglesos, i a la manca de recursos naturals i humans per poder desenvolupar activitats protoindustrials, comercials i financeres. A més a més, una sèrie de males collites al darrer terç del segle XVII van empobrir encara més el país i van fer esclatar episodis de fam i mortaldat al camp escocès.

En aquest context de crisi, el Parlament d’Escòcia va engegar un seguit de mesures destinades a redreçar la situació econòmica, tals com crear un banc escocès (el famós Bank of Scotland) per facilitar l’accés al crèdit i incentivar l’activitat econòmica, la millora de l’ensenyament primari universal (mitjançant les diverses parròquies existents) i crear una Companyia d’Escòcia, que havia de ser la responsable de colonitzar noves terres per obtenir recursos naturals, crear demanda exterior als productes nacionals i enviar-hi part de l’excedent poblacional que no es podia alimentar degut a les males collites del camp escocès.

La primera expedició (modesta i petita en comparació amb les altre potències europees) va anar a parar a l’actual Carolina del Sud (EUA), que va servir com a assaig de la que havia de ser la gran expedició colonial escocesa: la creació d’una “Nova Caledonia” a l’istme de Darién, a l’actual Panamà. Els escocesos hi veien un lloc estratègic per connectar orient i occident (molts anys abans de la construcció del canal) i treure’n profit econòmic i comercial per la metròpoli.

Darién.jpg

Mapa de la colònia escocesa de "Nova Caledonia", a Darién (actual Panamà).

Amb un pressupost de 400.000 lliures esterlines (una quantitat propera al 50% del PIB d’Escòcia a l’època), l’any 1698 van salpar cinc vaixells amb uns 1.200 colons que havien d’instal·lar-se a la desembocadura del gran riu Darién i fundar-hi una comunitat. Però un cop arribats, els colons escocesos van haver de suportar unes condicions gens favorables per la seva causa. L’agricultura importada d’Europa era molt difícil al clima tropical, els indígenes no volien comerciar amb els colons, i el clima calorós i humit va causar una gran mortaldat, amb diversos focus d’infeccions i malalties. A més a més, els anglesos van decidir no enviar cap subministrament als colons escocesos, per no espatllar les relacions amb l’imperi Espanyol, que veia en la creació de “Nova Caledonia” una intromissió estrangera en les terres sota jurisdicció del virregnat de Nova Granada.

Amb aquests agreujants, l’any 1699, vuit mesos després de l’inici de l’aventura colonial, els escocesos van abandonar el seu assentament i van tornar a la metròpoli. Pel camí, els escocesos van deixar més d’un miler de morts i el seu fracàs va ser la darrera temptativa d’una Escòcia independent en el context internacional.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús