Els orígens de l’imperi Berlusconi

Finalment la crisi econòmica de la zona euro i les pressions dels mercats financers internacionals han forçat al primer ministre italià Silvio Berlusconi a presentar la seva dimissió. Berlusconi ha caigut (vet aquí la paradoxa) per culpa de la gestió econòmica del seu govern i l’alt endeutament de l’aparell de l’estat italià, que ha arribat a nivells pràcticament mai vistos en la jove història d’Itàlia.

Molts de nosaltres pràcticament no hem conegut un altre Itàlia que la dirigida per Silvio Berlusconi, l’home fort del país transalpí des de mitjans de la dècada dels vuitanta, un home que va saber aprofitar el descrèdit de la classe política tradicional arran de l’escàndol Tangentopoli i la caiguda de l’antiga Democràcia Cristiana, el partit hegemònic a Itàlia des de 1945 fins a la dècada de 1990. Avui repassarem el camí que va fer de Berlusconi un empresari d’èxit al país transalpí.

Berlusconi va néixer a Milà l’any 1936. Fill d’una família de classe mitja, va estudiar dret a la universitat i va començar a treballar com a comercial venent aspiradores i com a cantant durant els estius de la ciutat de Rimini. Ben aviat en Silvio Berlusconi va veure que els aspiradors i les seves dots artístiques no eren sectors massa propicis per fer diners, de manera que va començar a vincular-se amb el sector immobiliari.

Precisament fou la construcció el sector que va fer ric a Berlusconi, a mitjans dels anys setanta. Aqui comença el joc d’influències i poder del senyor Berlusconi. Associat amb en Marcelo Dell’Utri i en Vittorio Mangano, (un sicilià molt amic de Berlusconi, suposat home de la Màfia a la Llombardia i que va viure entre 1974 i 1977 al palauet de Berlusconi a Arcore, a les afores de Milà) en Silvio Berlusconi va començar a teixir el seu imperi empresarial amb la constitució de FINNINVEST, un conglomerat empresarial encapçalat per ell mateix.

berlusconi_19841.jpg

Berlusconi i el seu amic el socialista Bettino Crax als anys vuitanta del segle passat.

El 1977 el grup FINNINVEST (al que cal sumar l’editorial Mondadori i Publiitalia) té un capital de 2.500 milions de lires, però el sis d’abril d’aquell any en Berlusconi fa ingrés de 8.000 milions de lires (més o menys uns quaranta milions d’euros), que mai s’ha sabut massa bé d’on surten, en una clara operació de blanqueig de diners.

Durant aquells anys Berlusconi segueix construint a Milà, fent diners fàcils. Precisament de la mà d’un projecte urbanístic (la urbanització de luxe Milano-2) en Berlusconi comença a invertir en la televisió, tot creant un circuit tancat a les seves urbanitzacions per on passa pel·lícules. Aquesta primera experiència va ser un èxit, i animà a Berlusconi per a comprar un seguit de televisions locals privades a on munta una programació unitària (cosa ilegal segons la normativa del moment). Sense arribar a emetre a nivell nacional, Berlusconi programa els mateixos continguts i programes a la mateixa hora en els diversos canals locals.

Finalment, els anys vuitanta es consolida l’imperi televisiu de Berlusconi, amo de tres canals privats a nivell nacional (entre ells, Mediaset, també present a la graella televisiva espanyola amb diversos canals). Berlusconi va transformar visualment els continguts televisius, amb una cultura de l’espectacle nova i transgressora, que primava l’entreteniment per sobre dels informatius, i on començen a aprèixer noies lleugeres de roba i continguts satírics i humorístics, en contraposició a l’acadèmica i clàssica RAI (televisió pública italiana).

Berlusconi va entendre també la importància del futbol en la societat italiana, i decideix comprar un equip històric, el AC Milan, quan aquest es converteix en societat anònima esportiva. El Milan (equip de les classes populars llombardes) estarà al servei de la televisió i de l’espectacle, i serà el primer club en convertir-se en mediàtic (retransmet la presentació de jugadors com Van Basten, Gullit o Rijkaard). Berlusconi invertirà molts milions en el “seu” Milan per convertir-lo en un dels millors equips de la història, i fer-ne la imatge pública del seu èxit empresarial.

MIlan.jpeg

El Milan dels anys 80, carta de presentació de Silvio Berlusconi i primer equip mediàtic de la història.

Continuarà…

 

Comparteix

    Comentaris

    • Montse

      14/11/2011 - 14:42

      M’interessava conèixer la història d’aquest personatge. Esperarem la següent part. Merci

    • telecinco

      15/11/2011 - 20:04

      Crec que seria interessant que l’autor de l’article comentés com el negoci televisiu de Berlusconi va arribar a Espanya. Precisament, recentment n’Enric Juliana de La Vanguardia ha publicat un article al respecte en el qual relaciona directament la creació de Telecinco amb el PSOE de Felipe González (veure l’article ‘La leyenda del Gran Vendedor’ publicat el 13 de novembre). ¿Quina és la seva versió dels fets? Gràcies.

    • Xavier

      15/11/2011 - 21:42

      Molt bo l’article, com tants altres “grans” homes s’ha fet ric del no res. Tot i que no és sant de la meva deboció aquest en concret, sempre em resulten fascinats les històries com aquestes. Una bona idea també podria ser parlar del fundador d’IKEA, al qual se’l ha realionat amb el nacionalsocialisme del seu país. Espero la continuació!

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús