Filip II, el pare de l’Hel·lenisme

Quan es parla d’hel·lenisme en determinats cercles (fins i tot d’historiadors) hom té la tendència a associar l’hel·lenisme amb la figura d’Alexandre Magne, un dels personatges més rellevants de la història, sobre el que s’han escrit moltíssimes pàgines (no totes fidedignes).

631px-Philip_II_of_Macedon_CdM.jpg

Moneda macedònia que mostra el retrat del rei Filip II.

Evidentment la figura d’Alexandre emana una aureola especial, que despertat la simpatia i l’admiració de milions de persones arreu del món. La figura del rei soldat, eternament jove, mai derrotat al camp de batalla, deixeble d’Aristòtil i pare d’un dels imperis més extensos (i efímers) que mai hi ha hagut al planeta.

Però Alexandre mai hauria passat a la història si no fos gràcies a la tasca del seu pare, el rei dels macedonis Filip II. Macedònia era una terra muntanyosa de la regió de Pieria, dura i aspre, on l’activitat ramadera era l’activitat estrella de l’economia local i amb la capital a la petita ciutat d’Heres, un enclavament d’importància geoestratègica gràcies a les rutes de transhumància. La resta de grecs sovint menyspreaven els macedonis per la seva cultura poc sofisticada i gens glamurosa, pel seu dialecte del grec (el macedoni, llengua considerada poc elegant pels grecs del sud) i pel seu sistema polític (monarquia pràcticament absoluta) que no seguia els patrons oligàrquics de la resta de polis gregues.

Filip II va arribar al poder desprès de la mort del seu germà Filip I, amb la missió de tutlar el seu nebot (que segons sembla, patia d’alguna deficiència mental). Filip II va ser un monarca molt hàbil, ja que va canviar la capitalitat a la ciutat de Pel·la i va rodejar-se de tota l’aristocràcia macedònia, a la que va guanyar-se tot atorgant alts càrrecs a tort i a dret. A més a més, va fomentar una pràctica política poc habitual aleshores, consistent en atreure els fills de les grans famílies macedònies a la cort per educar-los i fomentar lligams de fidelitat i amistat entre els homes que havien de dirigir el futur del seu poble en un futur no massa llunyà.

A nivell econòmic i demogràfic, el sobirà macedoni va fomentar la fundació de noves ciutats als indrets més conflictius dels seus dominis, especialment vora les fronteres. Gràcies a una política de repoblació i colonització de noves terres, en Filip II va aconseguir un cert redreç poblacional i un augment de les activitats econòmiques del regne, al desenvolupar una mica els circuits comercials locals.

A nivell polític en Filip II va ser capaç d’ampliar els seus dominis cap a la Tràcia (zona de l’actual Romania i Bulgària). Durant vint-i-tres anys de regnat el monarca macedoni va encetar un munt de campanyes contra els territoris Tracis amb un èxit brillant, afavorit per les divisions internes entre les tribus i faccions tràcies, tot portant la frontera dels seus dominis fins a les proximitats del riu Danubi. A més a més, en Filip II va ser el líder de la Lliga Tessàlia, un sistema d’ajuda i protecció militar contra un possible atac persa, que tenia l’objectiu d’alliberar els territoris grecs de l’Àsia Menor. Gràcies al lideratge macedoni en aquesta lliga, en Filip II va disposar guarnicions militars a les acròpolis de Tebes i de Corint, i va crear una força militar per creuar l’Hel·lespont, amb l’objectiu d’alliberar l’Àsia Menor. Malauradament, aquest projecte no va portar-se a terme per la mort prematura del rei macedoni.

749px-Map_Macedonia_336_BC-es.svg.png

Mapa dels dominis macedonis a la mort de Filip II.

Però el projecte militarista o imperial del rei Filip II no buscava sotmetre culturalment al vençut, ja que va concedir als pobles vençuts que seguissin utilitzant la seva pròpia llengua, les seves monedes i el seu propi panteó religiós. Fins i tot va enquadrar als guerrers vençuts en els batallons auxiliars del seu propi exèrcit, garantint la seva fidelitat.

De fet, l’exèrcit de Filip II era un exèrcit mercenari que seguia cegament el seu rei ja que aquest era garantia de sous generosos i botins de guerra abundants, gràcies a la seva política expansionista. A més a més, la guerra mantenia ocupats i controlats als aristòcrates macedonis, i impossibilitava qualsevol motí o conspiració en contra seva. El poder de Filip II era gairebé il·limitat: el monarca es presentava com a comandant militar invencible, propietari de les mines i dels boscos del país i mediador entre els déus i el poble macedoni, als dirigir públicament els rituals religiosos i els festivals en honor dels déus.

En definitiva, Filip II va ser el responsable de convertir un poble ramader menyspreat per la resta de grecs en una potència militar capaç de fer trontollar les forces armades de la resta de polis gregues del moment.

I és que la clau del regnat de Filip II fou el seu enginy militar. Fins a Filip II les hosts macedònies i gregues (com també les perses o les tràcies) es basaven en el paper estrella de la cavalleria. Una cavalleria potent i ben entrenada era la clau per assegurar-se una victòria militar. Filip II fou capaç de canviar el paradigma i la mentalitat bèl·lica del seu temps, assentant les bases del potent exèrcit macedoni que el seu fill Alexandre s’encarregaria de portar al seu punt àlgid, amb una infanteria pesada que formava el centre de les hosts macedònies, deixant a la cavalleria les dues ales de la formació d’atac dels macedonis.

742px-Formación_de_batalla_macedonia.svg.png

Esquema de la formació de batalla macedònia, ideat per Filip II i vigent durant molts segles.

Filip II va apostar pel paper de la infanteria, tot entrenant i millorant les prestacions bèl·liques dels guerrers a peu (els Hoplites, en grec), equipant-los d’un armament més pesant i formant-los en disposició tàctica de falange, composta per vuit fileres d’homes equipats amb llargues llances de guerra. De fet, Filip II serà el pare d’una nova forma de fer la guerra que es mantindrà vigent durant els segles posteriors, fins arribar a inspirar les temibles formacions de legionaris romans.

Makedonische_phalanx.png

Recreació d'un batalló o falange macedònia.

Tal com havíem avançat abans, en Filip II va ser assassinat l’any 336 a.C. per un membre de la seva guàrdia personal (un fet amb moltes llums i ombres, mai resolt del tot). Sigui com sigui, l’assassí fou executat i cremat a la tomba del gran rei macedoni, i s’obrí un breu període de transició fins que el seu fill Alexandre va fer-se amb el poder, sota el títol d’Alexandre III, rei dels Macedonis i líder de la Lliga Tessàlia, tot i que passaria a la història amb el sobrenom d’Alexandre Magne.

 

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús