Quan es parla d’hel·lenisme en determinats cercles (fins i tot d’historiadors) hom té la tendència a associar l’hel·lenisme amb la figura d’Alexandre Magne, un dels personatges més rellevants de la història, sobre el que s’han escrit moltÃssimes pà gines (no totes fidedignes).
Moneda macedònia que mostra el retrat del rei Filip II.
Evidentment la figura d’Alexandre emana una aureola especial, que despertat la simpatia i l’admiració de milions de persones arreu del món. La figura del rei soldat, eternament jove, mai derrotat al camp de batalla, deixeble d’Aristòtil i pare d’un dels imperis més extensos (i efÃmers) que mai hi ha hagut al planeta.
Però Alexandre mai hauria passat a la història si no fos grà cies a la tasca del seu pare, el rei dels macedonis Filip II. Macedònia era una terra muntanyosa de la regió de Pieria, dura i aspre, on l’activitat ramadera era l’activitat estrella de l’economia local i amb la capital a la petita ciutat d’Heres, un enclavament d’importà ncia geoestratègica grà cies a les rutes de transhumà ncia. La resta de grecs sovint menyspreaven els macedonis per la seva cultura poc sofisticada i gens glamurosa, pel seu dialecte del grec (el macedoni, llengua considerada poc elegant pels grecs del sud) i pel seu sistema polÃtic (monarquia prà cticament absoluta) que no seguia els patrons oligà rquics de la resta de polis gregues.
Filip II va arribar al poder desprès de la mort del seu germà Filip I, amb la missió de tutlar el seu nebot (que segons sembla, patia d’alguna deficiència mental). Filip II va ser un monarca molt hà bil, ja que va canviar la capitalitat a la ciutat de Pel·la i va rodejar-se de tota l’aristocrà cia macedònia, a la que va guanyar-se tot atorgant alts cà rrecs a tort i a dret. A més a més, va fomentar una prà ctica polÃtica poc habitual aleshores, consistent en atreure els fills de les grans famÃlies macedònies a la cort per educar-los i fomentar lligams de fidelitat i amistat entre els homes que havien de dirigir el futur del seu poble en un futur no massa llunyà .
A nivell econòmic i demogrà fic, el sobirà macedoni va fomentar la fundació de noves ciutats als indrets més conflictius dels seus dominis, especialment vora les fronteres. Grà cies a una polÃtica de repoblació i colonització de noves terres, en Filip II va aconseguir un cert redreç poblacional i un augment de les activitats econòmiques del regne, al desenvolupar una mica els circuits comercials locals.
A nivell polÃtic en Filip II va ser capaç d’ampliar els seus dominis cap a la Trà cia (zona de l’actual Romania i Bulgà ria). Durant vint-i-tres anys de regnat el monarca macedoni va encetar un munt de campanyes contra els territoris Tracis amb un èxit brillant, afavorit per les divisions internes entre les tribus i faccions trà cies, tot portant la frontera dels seus dominis fins a les proximitats del riu Danubi. A més a més, en Filip II va ser el lÃder de la Lliga Tessà lia, un sistema d’ajuda i protecció militar contra un possible atac persa, que tenia l’objectiu d’alliberar els territoris grecs de l’Àsia Menor. Grà cies al lideratge macedoni en aquesta lliga, en Filip II va disposar guarnicions militars a les acròpolis de Tebes i de Corint, i va crear una força militar per creuar l’Hel·lespont, amb l’objectiu d’alliberar l’Àsia Menor. Malauradament, aquest projecte no va portar-se a terme per la mort prematura del rei macedoni.
Mapa dels dominis macedonis a la mort de Filip II.
Però el projecte militarista o imperial del rei Filip II no buscava sotmetre culturalment al vençut, ja que va concedir als pobles vençuts que seguissin utilitzant la seva pròpia llengua, les seves monedes i el seu propi panteó religiós. Fins i tot va enquadrar als guerrers vençuts en els batallons auxiliars del seu propi exèrcit, garantint la seva fidelitat.
De fet, l’exèrcit de Filip II era un exèrcit mercenari que seguia cegament el seu rei ja que aquest era garantia de sous generosos i botins de guerra abundants, grà cies a la seva polÃtica expansionista. A més a més, la guerra mantenia ocupats i controlats als aristòcrates macedonis, i impossibilitava qualsevol motà o conspiració en contra seva. El poder de Filip II era gairebé il·limitat: el monarca es presentava com a comandant militar invencible, propietari de les mines i dels boscos del paÃs i mediador entre els déus i el poble macedoni, als dirigir públicament els rituals religiosos i els festivals en honor dels déus.
En definitiva, Filip II va ser el responsable de convertir un poble ramader menyspreat per la resta de grecs en una potència militar capaç de fer trontollar les forces armades de la resta de polis gregues del moment.
I és que la clau del regnat de Filip II fou el seu enginy militar. Fins a Filip II les hosts macedònies i gregues (com també les perses o les trà cies) es basaven en el paper estrella de la cavalleria. Una cavalleria potent i ben entrenada era la clau per assegurar-se una victòria militar. Filip II fou capaç de canviar el paradigma i la mentalitat bèl·lica del seu temps, assentant les bases del potent exèrcit macedoni que el seu fill Alexandre s’encarregaria de portar al seu punt à lgid, amb una infanteria pesada que formava el centre de les hosts macedònies, deixant a la cavalleria les dues ales de la formació d’atac dels macedonis.
Esquema de la formació de batalla macedònia, ideat per Filip II i vigent durant molts segles.
Filip II va apostar pel paper de la infanteria, tot entrenant i millorant les prestacions bèl·liques dels guerrers a peu (els Hoplites, en grec), equipant-los d’un armament més pesant i formant-los en disposició tà ctica de falange, composta per vuit fileres d’homes equipats amb llargues llances de guerra. De fet, Filip II serà el pare d’una nova forma de fer la guerra que es mantindrà vigent durant els segles posteriors, fins arribar a inspirar les temibles formacions de legionaris romans.
Recreació d'un batalló o falange macedònia.
Tal com havÃem avançat abans, en Filip II va ser assassinat l’any 336 a.C. per un membre de la seva guà rdia personal (un fet amb moltes llums i ombres, mai resolt del tot). Sigui com sigui, l’assassà fou executat i cremat a la tomba del gran rei macedoni, i s’obrà un breu perÃode de transició fins que el seu fill Alexandre va fer-se amb el poder, sota el tÃtol d’Alexandre III, rei dels Macedonis i lÃder de la Lliga Tessà lia, tot i que passaria a la història amb el sobrenom d’Alexandre Magne.
Ferran Vital (Barcelona,1983) és un amant de l'història des de ben petit. La majoria dels seus amics volia ser astronauta, o davanter centre del Barça, però ell des dels vuit anys tenia clar que volia dedicar-se al món dels estudis històrics. En el seu blog parla de la història com una clau per entendre el present i poder copsar què pot passar en el futur.
