Madinat Barshaluna

Els vestigis de dominació musulmana a la ciutat de Barcelona són un petit forat en la història de la capital de Catalunya. La poca durada de la dominació musulmana (de només vuitanta-tres anys) va ser un factor decisiu per explicar la seva nul·la petjada cultural, social i arqueològica en el substrat de la ciutat comtal. L’antiga Barchinona visigoda va capitular davant les tropes del valí musulmà Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí a la primavera del 718, en el context de la conquesta musulmana de la península ibèrica. Amb la signatura d’un acord de capitulació, la ciutat es salvava d’un llarg setge i la posterior conquesta, saqueig i destrucció de la urbs per part dels assaltants, tal i com li havia passat a la ciutat de Tàrraco (o Tarrakuna, en àrab), pertidària de resistir a ultrança.

Gràcies al pacte de capitulació, la Barchinona visigoda va passar a anomenar-se Madinat Barshaluna (tot i que també es pot traduir el seu nom per Bargiluna o Barxiluna). La ciutat passava a dependre dels emirs de Còrdova (dependents, al seu torn, de l’autoritat califal de Damasc), per bé que aquesta dominació va ser molt més nominal que no pas real. Segons sembla, la conquesta no anà associada d’una arribada massiva de pobladors musulmans, ni tampoc es va substituir el llatí romanç per l’àrab com a llengua d’ús quotidià al carrer. Els conqueridors musulmans van optar per pactar amb l’antiga aristocràcia visigoda (molts dels quals es van convertir ràpidament a l’Islam, rebent el nom de muladís) i amb l’alta jerarquia catòlica, garantint la continuïtat de bona part de les estructures de poder preexistents, i garantint l’ordre social dins la ciutat.

Els nous amos de la ciutat no van fer grans esforços per convertir a l’Islam a les classes populars i menestrals de Madinat Barshaluna, ni tampoc van prohibir la llibertat de culte, ja que el seu interès sobre la ciutat no anava més enllà del cobrament dels tributs i diverses taxes impositives que els locals ja havien de sufragar durant els anys de dominació visigoda. En general, sembla que la població autòctona no va protagonitzar grans resistències a l’autoritat musulmana, que va ser prou llesta com per a permetre la continuïtat dels principals òrgans de govern de la ciutat (poder comtal, autoritat del bisbe cristià i del cap de la comunitat jueva) i van respectar el dret romano-visigot (Liber Iudiciorum) per establir les relacions entre la població no-musulmana.

La presència del poder musulmà es va concretar principalment en tres institucions. En primer lloc, es va nomenar un governador (o valí) de la ciutat, encarregat del govern i correcte funcionament de la urbs. En segon lloc els musulmans van deixar un destacament militar dins de la ciutat emmurallada per evitar possibles rebel·lions civils (que mai es van donar). Per últim, els nous amos de la ciutat van convertir l’antiga catedral paleocristiana en una mesquita. Aquest fet, que avui pot semblar un greuge interreligiós de primer ordre, era molt habitual a l’alta edat mitja, i va ser consensuat i pactat entre el bisbat de la ciutat i els nous dominadors musulmans.

Però Madinat Barshaluna quedava molt lluny de l’autoritat de Còrdova, i ben aviat el valí de la ciutat va convertir-se en una peça més del mosaic polític andalusí, fins al punt que a l’any 778 el valí Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí (molt possiblement un muladí, o membre de l’antiga aristocràcia visigoda convers a l’Islam) va aliar-se amb el valí de la ciutat de Saragossa (també muladí, i emparentat amb els Arista del primitiu regen de Navarra) per intentar contrarestar l’autoritat de l’emir de Còrdova Abd-el-Rahman I (que havia abjurat de la dependència de Damasc arran de la revolta abbàssida).

Per tal d’intentar contrarestar el poder del nou emir de Còrdova, el valí de Madinat Barshaluna i el seu aliat de Saragossa van cercar una aliança amb l’emperador dels francs, el gran Carlemany. Els dos governants de les ciutats van prometre vassallatge al rei dels francs a canvi d’una aliança militar contra el poder de Còrdova, però a darrera hora el governant de Saragossa va trair els seus aliats francs i al valí de Madinat Barshaluna, a qui van fer presoner. Posteriorment, els francs van ser derrotats pels musulmans i els seus aliats navarresos a la batalla de Roncesvalls.

la-corte-de-abderraman.jpg

Recreació de la cort d'Abd-el-Rahman I, el primer emir independent d'Al-Andalus.

La ciutat de Madinat Barshaluna va tornar a ser escenari de les lluites internes pel poder d’Al-Andalus pocs anys desprès. L’any 792 el valí Sadun al-Ruayni (un altre cop un muladí provinent de l’antiga noblesa goda) va pendre possessió del govern de la ciutat, i es va sentir prou fort com per a conspirar contra el poder centralitzador de l’emir de Còrdova Al Hàkam I. D’aquesta manera, el valí Sadun al-Ruayni va tornar a oferir la ciutat als francs a l’any 797.

Quan els francs van enviar un exèrcit encapçalat per Lluís el Pietós (fill de Carlemany) l’any 800, en Sadun al-Ruayni va negar-se a entregar la ciutat de Madinat Barshaluna als francs (cosa que havia jurat just tres anys abans), ja que sembla ser que s’havia reconciliat amb l’emir cordovès Al Hàkam I. Els francs, irritats per les mentides del valí de la ciutat, van decidir prendre-la militarment, i van iniciar un llarg setge. Arribats a aquest punt, el valí Sadun al-Ruayni va intentar escapar-se d’amagat de la ciutat i demanar ajuda a Còrdova, però va ser capturat en el seu intent de fuga i enviat a Aquisgrà, on fou ajusticiat. A Madinat Barshaluna s’havia obert un forat de poder que va ser aprofitat per en Harun (emparentat amb els gots muladís que governaven la ciutat des de l’any 717), partidari de continuar amb la lluita armada contra els francs fins al final. Malauradament per en Harun, la resta de prohoms de la ciutat no compartien la seva visió i el van capturar i el van entregar als francs conjuntament amb les claus de la ciutat. Era el 3 d’abril de 801, i la dominació musulmana de la ciutat havia acabat per sempre desprès de vuitanta-tres anys de domini musulmà.

Comparteix

    Comentaris

    • Francesc Mercader

      18/10/2011 - 15:58

      Màgnific post. M’interessa molt la història i desconeixia totalment aquest part. Moltes gràcies.

    • Antoni Milian i Olivé

      18/10/2011 - 16:26

      Estic interessat per la relació de Carlemany amb Barçelona . Podria ser un reportatge més ampli a Sàpiens. El post molt instructiu i aclaridor. Gràcies.

    • Ferran Vital

      18/10/2011 - 17:34

      Moltes gràcies a tots dos, Francesc i Antoni!! Fins ben aviat!

    • Alexandre Lloreda

      18/10/2011 - 20:27

      Molt bon article, gràcies per il·lustrar-nos!

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús