El Transsiberià

Pocs trens desperten l’imaginari popular de la mateixa manera que ho fa el Transsiberià. Aquest tren (o millor dit, aquesta línea ferroviària) travessa tota la Rússia oriental, i uneix les ciutats de Moscou i Vladivostok  (que significa “la poderosa d’orient” en rus), a la riba de l’oceà Pacífic.

transiberianrailway.jpg

El Transsiberià i els seus ramals posteriors.

El Transsiberià fou un projecte nascut per la necessitat d’articular el gegant rus a les darreries del segle XIX amb un mitjà de transport fiable i eficient, que articulés els circuits econòmics locals de les diverses regions russes i que funcionés com una verdadera columna vertebral de l’Imperi Rus.

Fou en Sergéi Witte, ministre i home fort del govern del tsar Alexandre III (i durant poc temps també del seu fill Nicolau II) el que va donar el impuls necessari per la construcció d’una línea ferroviària entre el port rus més important d’orient, Vladivostok, i la ciutat de Moscú (en temps dels tsars, la capitalitat russa estava a Sant Petersburg, però Moscou feia de centre econòmic i pol industrial del país). Les obres van iniciar-se a l’any 1890, i va ser necessari contractar enginyers estrangers i milers de presos i soldats de l’exèrcit imperial van ser obligats a treballar per construir la línea ferroviària més llarga del món encara avui en dia, amb un total de 9.259 quilòmetres.

La construcció del Transsiberià va presentar algunes dificultats tècniques, tals com els accidents geogràfics naturals propis de l’orografia siberiana, els amples rius que calia travessar o les inclemències meteorològiques dels freds i llargs hiverns siberians, capaços d’inutilitzar llargs trams de via. Especialment difícil (i totalment insalvable) va ser el tram del llac Baikal, la reserva d’aigua dolça més gran del món, que amb els seus 600 quilòmetres de llarg, 80 d’ample i 1.600 metres de profunditat es va confirmar com una barrera insalvable. Els passatgers havien de creuar el llac en un ferry habilitat (que també transportava el tren sencer, locomotora inclosa) o bé a trineu durant els mesos en que el llac es trobava glaçat. Uns anys més tard, però, es va acabar construint un ramal que vorejava tot el llac Baikal i permetia la continuïtat del viatge sense haver d’interrompre la marxa.

Transiberià SS_Baikal.jpg

El ferry que enllaçava les dues ribes del llac Baikal, anomenat SS Baikal.

Després de tretze anys i mig de construcció el transsiberià fou inaugurat al juliol del 1904, i trigava un promig de set dies i sis nits en recórrer tot el seu traçat. Inicialment el traçat ferroviari no estava electrificat, ja que a inicis del segle XX encara funcionaven les màquines de vapor. El procés d’electrificació del Transsiberià s’inicià a l’any 1929 i no fou totalment acabat fins fa ben poc temps, a l’any 2002.

transsib 1904.jpg

Fotografía que ens mostra el Transsiberià al 1904.

Des d’un bon inici el Transsiberià va complir amb el seu objectiu d’articular els mercats i els circuits econòmics locals,  fins al punt de suposar una autèntica espina dorsal de l’economia russa (i posteriorment soviètica). Encara avui en dia prop del 30% de les mercaderies russes són distribuïdes pel traçat del Transsiberià, i molts analistes coincideixen a assenyalar com a vital el paper del Transsiberià durant la segona guerra mundial, ja que va permetre l’enviament ininterromput d’armes, subministraments i tropes al front germànic.

El Transsiberià, a més, compta amb diversos ramals que el connecten amb Pekín o amb Mongòlia, amb un traçat que rep el nom genèric de Transmongolià (construït entre 1949 i 1961). Les diferències i desconfiances sino-soviètiques van provocar que el tram sobre territori xinès utilitzi un ample de via diferent que el rus i mongol (per evitar una eventual invasió soviètica pel traçat ferroviari).

Avui en dia, a més a més del seu paper com a enllaç comercial estratègic per l’economia russa, el viatge en el Transsiberià s’ha convertit en una mena de turisme de culte, on els passatgers poden gaudir durant una setmana d’un dels viatges més llargs i exòtics del món, travessant milers de quilòmetres d’estepes i boscos, rius i llacs, serralades i valls, ciutats i pobles i travessar més de set fusos horaris diferents. Fins i tot Google Maps ha creat una aplicació per recórrer virtualment aquest traçat llegendari.

transiberiano.jpg

Una locomotora actual del Transsiberià turístic.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús