Les Guerres Bòers

La història contemporània de Sud-àfrica és una història trista, plena de conflictes socials, polítics i ètnics, sovint resolts per la força de les armes i la violència en detriment de la pau i el diàleg. Un exemple clar d’aquesta incapacitat d’arribar a acords entre el mosaic sud-africà és el de les guerres bòers,

Les guerres dels Bòers van ser producte de conflictes colonials relacionats amb el control de la terra i els recursos naturals del sud africà durant el darrer terç del segle XIX. Rebien el nom de bòers (en holandès, Boer significa granger) els colons d’origen holandès (i en alguns casos, germànic) arribat a Sud-àfrica durant el primer terç del segle XIX i que van emigrar cap les terres de l’interior del continent africà per establir-se en grans explotacions agrícoles i ramaderes a les terres confiscades a les tribus zulus desprès de la derrota del llegendari Shaka Zulu i les tribus associades a mans dels soldats de l’Imperi Britànic.

Amb el pas del temps, aquells colons d’origen holandès i germànic, establerts al nord del riu Orange, van sentir-se prou forts com per fundar dos estats propis i independents que defensés els seus interessos de classe, on els afrikaners (nom de la variant dialectal holandesa que parlaven els colons i per antonomàsia,  nom genèric dels colons d’origen no anglosaxó) dominaven l’aparell de l’estat colonial. Aquells dos estats van rebre el nom d’Estat Lliure d’Orange (que va existir oficialment entre 1854 i el 1902) i l’estat de Transvaal (que etimològicament significava “més enllà del riu Vaal” i que va existir oficialment entre 1856 i el 1902).

Tots dos estats bòers (o afrikaners, com preferiu anomenar-los) eren estats eminentment rurals, que basaven la seva economia en un sistema de producció agrícola de plantació sustentat per mà d’obra esclava i d’una intensa activitat ramadera destinada als circuits econòmics locals.

Però l’aïllament econòmic internacional (els dos estats no tenien sortida al mar ni gaires connexions per col·locar els seus excedents de producció al mercat internacional) van encetar una espiral inflacionista a la dècada de 1870 que va acabar amb un grup dirigent bòer sol·licitant l’adhesió amb la colònia britànica de Ciutat del Cap a l’any 1877, que els funcionaris de Ciutat del Cap van fer efectiva l’any 1878. Però les reticències de molts bòers a reconèixer la sobirania britànica van ser tant fortes que van acabar formant milícies per lluitar contra l’exèrcit colonial britànic, encetant la primera guerra bòer. Els britànics van enviar un exèrcit expedicionari a l’estat de Transvaal entre els anys 1880 i 1881, que fou derrotat en diverses ocasions pels colons bòers contraris a l’adhesió a la corona britànica. Finalment, es va arribar a un acord de pau, signat al 1881 on els britànics concedien l’autogovern (i de facto, la independència política) als bòers del Transvaal a canvi que aquest reconeguessin, de forma més nominal que real, l’autoritat de la corona britànica sobre aquelles terres.

Els britànics no estaven massa disposats a perdre molts homes i recursos colonials per unes quantes terres poc productives a l’interior de Sud-àfrica i es van limitar a controlar la costa, fins que a l’any 1887 es van trobar els majors jaciments d’or a la serralada de Witwatersrand, al sud de la ciutat de Pretoria, capital del Transvaal. La descoberta dels jaciments d’or va provocar que molts colons britànics s’establissin a les ciutats i les terres controlades pels bòers (recordem que nominalment eres part de la jurisdicció britànica) cosa que va espantar als colons bòers, que veien perillar la seva supremacia i la seva hegemonia al poder. Els governs afrikaners van reaccionar restringint els drets civils dels nouvinguts colons britànics i gravant amb pesats impostos les industries extractives i mineres de capital britànic, generant ressentiment entre les dues comunitats.

Guerra de los Boers 1899-1900 [Low].jpg

Mapa dels dos estats afrikaners (Transvaal i Orange) i les expedicions militars britàniques de la segona guerra bòer.

Les diferències eren ja insalvables, i els colons britànics van demanar a les autoritats colonials britàniques el derrocament dels governs afrikaners i la substitució d’aquests per un govern directe de les autoritat britàniques. El governador britànic de Ciutat del Cap van oferir un ultimàtum exigint la igualtat civil entre britànics i afrikaners, ignorat pels governs de l’Estat lliure d’Orange i de Transvaal. La segona guerra bòer estava a punt de començar. Les hostilitats es van iniciar l’any 1889, amb una ofensiva bòer que va fer retrocedir l’exèrcit colonial anglès fins a la riba sud del riu Tugela.

L’any 1900 els britànics van enviar un exèrcit colonial des de la metròpoli , molt més organitzat i millor equipat que les milícies armades afrikaners.  En pocs mesos el mariscal anglès Frederik Roberts va iniciar una campanya que va culminar amb la conquesta de Bloemfontein (capital de l’Estat lliure d’Orange), Johannesburg i Pretòria (capital del Transvaal). Els britànics havien guanyat la guerra, però les restes dels exèrcits bòers es van resistir a acceptar la derrota i van iniciar una guerra de guerrilles que va durar fins a l’any 1902, i que va significar la fase més cruenta de la guerra, ja que els britànics van aplicar una política de repressió i terra cremada per desmotivar i acabar amb les fonts de subministrament de l’exèrcit “fantasma” afrikaner.

Prop de 28.000 bòers van ser fets presoners i enviats a camps de concentració insalubres, mentre que molts altres milers van perdre les seves possessions, expropiades o en el millord els casos, arrasades. Els soldats negres que havien lluitat al bàndol afrikaner (obligats pels seus amos) no van ser considerats responsables i no se’ls va fer presoners, ja que eren considerats mà d’obra esclava que passarien a ser propietat dels colons britànics o de les explotacions mineres, agràries i ramaderes dels anglesos.

La segona guerra bòer va finalitzar el 1902, quan es van rendir les darreres partides de guerrillers bòers. El tractat de pau de Vereeniging va establir que els estats bòers d’Orange i Transvaal s’integrarien sota jurisdicció britànica en un nou ens colònia, anomenat Unió Sud-africana (futura República de Sud-àfrica), malgrat que es respectava l’ús social de la llengua afrikaner a l’administració pública i un cert grau d’autonomia a les antigues repúbliques bòers. La qüestió de l’esclavitud (teòricament abolida) i els drets civils de la població negre (molt majoritària a la flamant Unió Sud-africana) no es va resoldre fins a l’any 1994, i l’apartheid es convertí en un model polític vigent durant molts anys a Sud-àfrica.

800px-Flag_of_South_Africa_1928-1994.svg.png

Bandera de la Unió Sud-africana de 1902. Té els colors holandesos i els escuts de Regne Unit, l'Estat lliure d'Orange i el de Transvaal al centre.

Comparteix

    Comentaris

    • Jaume

      17/07/2012 - 13:30

      “Rebien el nom de bòers (en holandès, Boer significa granger) els colons d’origen holandès (i en alguns casos, germànic) ”

      Els holandesos són un poble germànic, tal com els catalans som un poble llatí.

      “per establir-se en grans explotacions agrícoles i ramaderes a les terres confiscades a les tribus zulus desprès de la derrota del llegendari Shaka Zulu”

      Després de la derrota del rei Shaka els boers van arribar a un acord amb el seu successor. Els zulus també eren “ocupants” d’aquella terra des de feina poc i es van repartir les zones. El dia que celebraven l’acord els guerres zulus van fer una massacre de boers, dones i nens inclosos. Des de llavors que aquell lloc és conegut com a Wennen, que en holandès vol dir plor.
      Llavors van començar les lluites entre boers i zulus que van ser guanyades pels primers.
      Que després aquesta gent fos la creadora de l’aprtheid no ens hauria de fer manipular la història.

      Finalment l’Estat Lliure d’Orange i el Transvaal van ser creades quan els britànics van voler apoderar-se de la zona amb la colònia de Natal per a evitar que els boers arribessin a tenir sortida al mar. Així que aquests van marxar cap al Nord.

    • Ferran Vital

      17/07/2012 - 16:58

      Jaume, quan em refereixo a germànic, vull dir colons provinents d’Alemanya, que a inicis del segle XIX, encara no existia pas com a entitat política. Per tant, dir colons alemanys no és correcte, i he optat per la forma germànics, és a dir, colons provinents de la Confederació Germànica del Rin, una mena de lliga supraestatal que integrava més de trenta petits estats independents. Holanda no estava dins d’aquesta organització política, malgrat que la seva llengua (el neerlandès) sigui una llengua d’arrel germànica.

      Sobre l’ocupació de terres per part dels bòers, no manipulo gens quan afirmo que els bòers “van emigrar cap les terres de l’interior del continent africà per establir-se en grans explotacions agrícoles i ramaderes a les terres confiscades a les tribus zulus desprès de la derrota del llegendari Shaka Zulu i les tribus associades a mans dels soldats de l’Imperi Britànic”. On veus la manipulació? No és cert que els bòers van ocupar aquestes terres? Per cert. és curiós com els historiadors anglesos i bòers fan referència a les guerres Zulus. Quan guanyaven els europeus les accions armades eren batalles (batalla de Blood River, de Hlobane). Quan la victòria era autòctona, els historiadors qualificaven les accions bèl·liques com a massacres (la massacre de Durban, la massacre d’Isandhlwana, la de Retif…). Certament dóna per pensar.

      Per últim, faig esment que “els britànics no estaven massa disposats a perdre molts homes i recursos colonials per unes quantes terres poc productives a l’interior de Sud-àfrica i es van limitar a controlar la costa“, entenc que ja parlo, de forma implícita, que els anglesos volien evitar que els bòers disposessin de sortida al mar, ja que Natal, com bé saps, és a la costa.

      Una curiositat, veig que fas servir “boers” i no pas bòers. La forma normativa és amb l’accent obert a la lletra “o”, oi?

    • Àfrica: el repartiment i l’ocupació efectiva (1890-1914). | històriamóncontemporani

      07/01/2013 - 13:37

      […] enfrontament: la guerra dels Boers (1899-1902). Representa la rivalitat de les colònies de El Cabo i El Transvaal. La primera, […]

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús