Escòcia és un país petit i força similar a Catalunya, tal com hem parlat en alguna ocasió. Escòcia (Alba, en gaèlic escocès) és una nació moderna, potent i emprenedora, però amb un respecte gairebé místic a les seves tradicions, com ara l’arxiconegut Tartà escocès, la seva preciosa bandera nacional (en honor a Sant Andreu, patró dels escocesos) o el seu lema nacional, Nemo me impune lacessit (ningú m’ofèn de franc).

Igual de popular, però menys conegut a casa nostra és el símbol del card (thistle) com a emblema nacional dels escocesos. Sempre m’havia cridat poderosament l’atenció la utilització del card (una flor més aviat poc valorada) com a emblema nacional fins que vaig escoltar per primer la història (amb grans pinzellades de llegenda) del card escocès.

Segons la tradició els vikings van envair els territoris poblats pels pictes i els escots, pobles celtes amb base tribal que havien resisitit a les invasions romanes i germàniques. Històricament està demostrat que els vikíngs danesos i els normands de l’actual Noruega van començar a fer incursions a les illes britàniques a l’entorn de l’any 800 de la nostra era, i que l’objectiu d’aquestes incursions era saquejar els llogarets i assentaments per tal d’aconseguir un bon botí. Evidentement els locals intentaven defensar-se dels invasors nòrdics, que trobem plenament assentats al territori de l’actual Escòcia a mitjans del segle IX.

En aquest context històric s’insereix la llegenda del card escocès. Segons la tradició una partida de guerrers escocesos que patrullava les costes va acampar per passar la nit. Mentre els escocesos estaven adormits i aprofitant la foscor de la nit, un grup de víkings danesos es van aproximar als guerrers adormits per atacar-los amb la guàrdia baixa i eliminar-los.

Per tal de fer el mínim soroll possible, els víkings van apropar-se descalços als escocesos adormits, però un dels víkings va trepitjar oportunament un card i va cridar de dolor. Els escocesos adormits van incorporar-se i van poder plantar cara als víkings fins a foragitar-los. En gratitud al “Card Guardià” (nom amb el que fou batejada la flor) els escocesos van adoptar el card com a símbol nacional.

Malauradament, la història no es conservà per escrit, i per tant, es va convertir en llegenda transferida oralment de generació en generació. De fet, les diferents versions no es posen d’acord ni tan sols en el tipus de card que protagonitza la llegenda.

El primer cop que trobem el card com a símbol dels escocesos es remunta a l’any 1470, on apareixia al revers de les monedes forjades durant el regnat del rei Jacob III d’Escòcia. Al segle XVI els reis escocesos ja empraven el card en el seu escut d’armes. Fins i tot una ordre militar fundada al 1687 va rebre el nom de “Molt Antiga i Molt Noble Ordre del Card”.

Tot i no ser l’emblema oficial Escocès ni aparèixer en la bandera nacional ni en el seu escut, el card ha sobreviscut com a emblema de la selecció nacional de rugbi d’Escòcia, una potència rugbística de primer ordre, coneguda arreu del planeta com el “XV del card”, en referència al seu escut. Curiosament, la selecció nacional de futbol no llueix el card, si no l’escut d’armes oficial.

PD: Al no ser un estat independent, Escòcia no té un himne nacional “oficial”, però normalment s’utilitza la cançó Flower of Scotland com a himne abans dels partits de les seleccions nacionals de rugbi ( i més recentment, de la de futbol). La cançó celebra la victòria de les tropes escoceses davant l’arrogant exèrcit anglès del rei Eduard (tal com explica la mítica pel·lícula Braveheart), i deixa ben clara l’aspiració de tornar a veure, algun dia, renéixer una Escòcia independent. Us deixo amb aquesta preciosa cançó, interpretada a pulmó per l’estadi de Murrayfield just abans d’un partit del XV del Card:

Entrada publicada a Curiositats i anècdotes, Esports i història, Històries d'un món real el dilluns, 5/09/2011 a les 11:54.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.