Ramon Mercader (segona part)

Aquesta és la continuació del post publicat sobre la vida de Ramon Mercader. Si no heu llegit la primera part, ho podeu fer punxant aquí.

Un cop caigut a les mans de les autoritats mexicanes, en Ramon Mercader no va revelar mai la seva identitat real, tot presentant-se a si mateix com a Jaques Modard. Tampoc va confessar els autèntics motius de l’assassinat de Trotski a les autoritats mexicanes, ja que justificava la seva acció en base a una suposada oposició de Trotski al seu matrimoni amb la Sylvia Ageloff (amb qui mantenia una relació amorosa de feia dos anys). En base a aquesta declaració la policia mexicana va detenir a la senyoreta Ageloff com a còmplice, per bé que ben aviat fou posada en llibertat sense càrrecs.

Ramón Mercader.jpg

En Ramon Mercader durant els seus anys de presó a Mèxic.

Més tard, el propi Mercader (que mai va revelar la seva identitat) es defensà acusant a Trotski de ser un desviat de l’ortodòxia socialista, un burgés que volia aprofitar-se de la lluita obrera, i que havia pertorbat la seva ment fins al punt que no havia tingut més remei que matar-lo. Finalment, en Mercader fou condemnat a vint anys de presó per assassinat.

No fou fins l’agost de 1953 que es va conèixer la verdadera identitat de l’assassí de Trotski. La clau de l’afer va ser unes empremtes digitals que se li havien fet en una detenció a València anys abans de la Guerra Civil per les seves activitats revolucionàries, i que van resultar ser coincidents amb les del suposat Jaques Modard. A més a més, una tradició oral oficiosa afirma que en Mercader parlava durant la son, i ho feia en una llengua que no era ni la castellana ni la francesa ni la italiana, tot i presentar similituds amb aquestes: i és que en Ramon Mercader somiava en català, i aquest indici podia haver ajudat a les identitats mexicanes. Llegenda a part, el que és ben segur és que un cop desemmascarada l’autèntica identitat de l’assassí de Trotski el govern mexicà no amplià els càrrecs contra l’agent català ni tampoc va incrementar la seva pena de presó.

Mentrestant, la mare d’en Ramon, la senyora Caridad del Río Hernández, havia rebut el reconeixement de la Unió Soviètica pels seus serveis, al igual que el seu company sentimental Leonid Eitington.

Finalment, l’any 1960 en Ramon Mercader va sortir de la presó, i va marxar a la Cuba revolucionària, terra natal de la seva mare Caridad i a on s’hi allotjava en aquells moments. A l’illa de Cuba fou rebut com un heroi pels seus serveis al socialisme, per després marxar a la Unió Soviètica. A Moscou en Mercader va rebre molts honors, tals com la medalla als Herois de la Unió Soviètica, o el rang de Coronel de la KGB (nova policia política del règim que substituí a la NKVD).

Tanmateix els honors i les condecoracions  soviètiques no van acabar de fer feliç al agent català, i marxà de nou a Cuba per treballar-hi discretament al servei del govern socialista fins a l’any de la seva mort, l’any 1978. Segons sembla ser, les relacions amb la seva mare Caridad mai més van ser bones, així com amb la resta de germans i germanes.

ramon mercader del rio hernandez 1.jpg

En Ramon Mercader durant els darrers anys de la seva vida a Cuba, on va viure sota el nom de Ramon Ivanovich López.

El cadàver de Ramon Mercader fou enviat a la Unió Soviètica, i un cop a Moscou, incinerat i enterrat al cementiri se Kuntsevo, un espai reservat per grans personalitats de la història de Rússia, amb el nom de Ramon Ivanovich Lopez (Рамон Иванович Лопес), nom amb el que va viure els darrers anys de la seva vida.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús