Coco Chanel, una agent del Tercer Reich?

Coco Chanel és un model de la dona feta a si mateixa. D’orígens humils, va saber relacionar-se amb les persones adequades en els moments oportuns per prosperar socialment i laboralment. Mordaç i divertida, es va convertir en una amiga de Winston Churchill, en l’amant del duc de Westminster, íntima de Picasso. Però a vegades la senyora Chanel no va saber escollir les seves amistats: quan Hitler va envair París, no va dubtar a col·laborar amb les tropes invasores, també. Coco Chanel va dir una vegada: “Per ser irreemplaçable has de ser diferent.” I ella ho va ser. Potser fins i tot més del que ens hem imaginat fins ara. Nous documents, publicats en un llibre que acaba de ser publicat als Estats Units titulat Dormint amb el seu enemic – La guerra secreta de Coco Chanel” demostren que la dissenyadora de moda francesa i icona social del seu temps va ser un espia nazi.

Coco Chanel.jpg

La genial Coco Chanel va ser una agent al servei del Tercer Reich?

L’autor de la biografia, el senyor Hal Vaughan, afirma al seu llibre -entre altres subtileses- que la famosa dissenyadora era ferotgement anti-semita fins i tot abans de l’arribada al poder d’Adolf Hitler a Alemanya. A més a més, l’autor afirma a la seva obra que la famosa francesa odiava els sindicats obrers, el socialisme, el comunisme i la maçoneria , a més dels jueus. Els elements de la relació entre la dissenyadora i el Reich no són noves, però Vaughan es basa en nombrosos documents recuperats en els arxius francesos, alemanys, britànics i nord-americans, que li han servit per afegir noves dades i nous detalls d’aquesta història oblidada.

Tot es va iniciar el 1940 quan, als 57 anys, va ser reclutada per la Abwehr (servei de la intel.ligència alemanya amb finalitats defensives). Des d’aquest moment va treballar per als alemanys amb el número de sèrie F-7124 i el nom clau de Westminster, (convé recordar que el duc de Westminster era amic i amant de la dissenyadora francesa).

Coco Chanel Westminster.jpg

Coco Chanel i el seu amant, el duc de Westminster.

L’agent Westminster, segons el llibre de Vaughan, va fer diverses missions a Espanya, el Marroc i, per descomptat, a París. Gràcies al seu treball com agent d’espionatge, la senyora Chanel va conèixer al baró Hans Gunther von Dincklage, anomenat “Spatz“, que era un oficial nazi d’alt rang amb qui suposadament va mantenir una llarga relació. I gràcies a la seva relació amb en Spatz, la genial dissenyadora Coco Chanel va poder viure durant els anys d’ocupació alemanya al setè pis del luxós i exclusiu hotel Ritz de París, hotel que durant aquells anys va ser freqüentat per alts dirigents nazis, com ara Goëring o Goebbels.

Lligada a aquesta història principal, en Vaughan desvela l’intent de la dissenyadora francesa per tal de fer-se amb la companyia Chanel tot arraconant els germans Paul i Pierre Wertheimer, propietaris d’un 70% de la companyia de perfums i bellesa, aprofitant-se de la condició hebrea dels rics Wertheimer. Coco Chanel, que només tenia 10% de la companyia, va intentar explotar les seves connexions amb els nazis per expulsar els Wertheimer, sense èxit.

L’aventura d’espionatge de la dissenyadora francesa va acabar amb el final de la guerra, quan va ser arrestada per les tropes aliades, per bé que fou alliberada unes hores més tard, gràcies a la intervenció directa del seu amic Winston Churchill. Malgrat els rumors, Coco Chanel sempre va negar la seva suposada col·laboració amb el règim nazi.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús