Kate Sheppard, la mare del sufragi femení

Nova Zelanda està de moda. Fa poc, Wellington (la capital del país kiwi) fou considerada la ciutat amb millor qualitat de vida del món. Preus d’habitatge raonables, bons sous, bona cobertura sanitària, escassa pol·lució, entorn natural únic… No debades, Nova Zelanda està considerada una de les nacions més avançades del món: un estat que no té exèrcit ni centrals nuclears, que aposta per les energies renovables i que ha sabut forjar un cresol cultural que beu de les ancestrals tradicions maoris (els originaris habitants de les illes) i dels colons anglosaxons. En aquest context és força comprensible que el primer estat en concedir el dret de vot femení fos, precisament, Nova Zelanda.

La senyora Katherine Wilson Sheppard (1847-1934) va néixer a Liverpool, Regne Unit, filla d’una família de la classe mitja britànica. Va rebre una formació acurada, clau per despertar el seu intel·lecte clarivident. Orfe de pare des de ben jove, va admirar la força de la seva mare, amb qui va emigrar a Nova Zelanda l’any 1869.

Kate Sheppard.jpg

Kate Sheppard, la primera líder sufragista de la història.

A Nova Zelanda va casar-se amb un granger anomenat Walter Allen Sheppard, amb qui va tenir un únic fill, nascut l’any 1880. Establerta a Christchurch va encetar una lluita contra els mals de l’alcoholisme a les files de la Woman’s Christian Temperance Union. Des d’aquesta mateixa associació l’any 1889 va començar a liderar la lluita per la igualtat de gènere a la seva ciutat de Christchurch, i aviat esdevindrà la líder nacional de la lluita pel vot femení.  No tot van ser flors i violes per la senyora Sheppard i les seves companyes: molts homes els recomanaven que marxessin a casa a cuidar dels seus fills, cuinar pels seus marits i altres ocupacions que la naturalesa els havia reservat, i deixar de banda les preocupacions que els hi pertocaven als homes.

Malgrat la postura intransigent i les burles d’alguns homes, les dones neozelandeses van començar campanyes de captació de signatures i a generar complicitats amb els polítics locals per tal de tractar de portar el debat al Parlament de Nova Zelanda. Van recórrer el país durant anys tot recollint signatures i suports per la seva causa

Durant el mes d’agost de 1893 (és a dir, fa gairebé 118 anys) el parlamentari neozelandès Sir John Hall va presentar una petició formal al Parlament de Nova Zelanda on es demanava formalment el dret de vot femení. El document, registrat al Parlament l’onze d’agost de 1893 comptava amb les signatures de 31.872 dones, aproximadament un quart de la població femenina de Nova Zelanda. Malgrat l’oposició del Primer Ministre Richard Seddon, de la Llei Electoral de 1893 va ser aprovada per les dues cambres del Parlament i es va convertir en llei. La notícia va sorprendre a la sempre tranquil·la Nova Zelanda i va inspirar la lluita sufragista de milions de dones arreu del món.

suffrage-petittion_0.fullsize.jpg

La petició de sufragi universal presentada al Parlament de Nova Zelanda l'agost de 1893.

Finalment el 19 de setembre de 1893 el governador de Nova Zelanda (territori llavors sota sobirania britànica) Lord Glasgow va signar una nova llei electoral on es concedia el dret de vot a totes les dones majors d’edat de Nova Zelanda, avançant-se més de vint anys a nacions amb molta tradició democràtica com el Regne Unit o els Estats Units. El 28 de novembre de 1893 les dones van poder votar per primer cop a la història, en unes eleccions lliures. Dos terceres parts de les neozelandeses van acudir a la seva cita amb les urnes en un dia històric per la història universal.

Va ser la primera victòria per la igualtat de gènere a nivell mundial, i aquesta anirà sempre lligada al nom de Kate Sheppard. La senyora Sheppard va viatjar per molts altres països (tals com Regne Unit, Estats Units o Canadà) desprès de la seva experiència per impulsar les organitzacions feministes, amb una sort desigual. La seva lluita durant aquells viatges anava des de postures a favor de l’ús de mètodes de contracepció fins a conferències per l’alliberament de la cotilla.

Com a corol·lari d’aquesta història convé destacar que l’avançada nació de Nova Zelanda es l’únic estat del món on tots i cadascun dels llocs claus de l’administració estatal ( Primer Ministre, Governador General, Portaveu del Govern i del Parlament, Fiscal General i Cap de Justícia) han estat ocupades simultàniament o en moments diferents per dones, a les que convé sumar-hi la de cap de l’estat, càrrec ocupat per la reina Isabel II.

Comparteix

    Comentaris

    • Nova Zelanda i la història dels All Blacks- Sapiens.cat

      25/06/2012 - 20:08

      […] i més exemplars del món, tal i com ho demostra el fet d’haver estat la primera nació en concedir el vot femení, avançar en una política social molt avançada, el respecte a les ancestrals costums locals del […]

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús