Francisco Camps i el País Valencià

Francisco Camps (València, 1962) s’ha convertit en el primer president de la Generalitat Valenciana (i el primer president autonòmic des dels temps de la Transició) que dimiteix del seu càrrec polític per estar esquitxat per un cas de corrupció.

Camps va ingressar a les files del PP l’any 1982, quan el partit encara es deia Alianza Popular i aglutinava els sectors tardofranquistes més conservadors. Els anys vuitanta del segle passat van ser anys molt durs per Camps i el PP al País Valencià, condemnat a l’ostracisme per les successives victòries dels socialistes a terres valencianes.Durant aquests anys de domini socialista a la Generalitat, camps va medrar sota l’apadrinament de Rita Barberà, alcaldessa de València des de l’any 1991, i gran valedora de Camps, que va començara a rebre quotes de poder públic a l’Ajuntament de València (com a regidor de Transports, i posteriorment, d’Hisenda).

Però a mitjans dels anys 90 la situació política del País Valencià i de tot l’estat espanyol va fer un gir cap a la dreta gràcies als escàndols polítics socialistes (cas GAL, Barrionuevo, Corcuera, Luis Roldán…), i el PP va esdevenir un partit hegemònic a les terres valencianes. En aquells anys Camps va fer el salt a les institucions de la Generalitat Valenciana, a l’ombra del llavors president de la Generalitat, Eduardo Zaplana.

Entre els anys 1997 i 2002 Camps va crear el seu propi espai dins del PP Valencià, arribant a competir amb l’altre sector o família política del PP Valencià, liderada pel sector Zaplanista. Quan en Zaplana fou cridat pel president del govern, en José María Aznar, a l’any 2002, en Camps va ser nomenat cap de llista del PP Valencià a les eleccions autonòmiques que s’havien de celebrar a l’any següent, el 2003, i que el PP va guanyar amb majoria absoluta.

Durant els anys dels governs de Camps a la Generalitat (2003-2011) el president ha mantingut una mà ferma dins de l’aparell del partit, imposant-se al sector Zaplanista (només fort encara avui a la Diputació d’Alacant) mitjançant l’aliança estratègica amb els Fabra a Castelló ( família que hi és present a les institucions provincials de Castelló des dels temps d’Isabel II) i amb l’alcaldessa de València i gran valedora de Camps, Rita Barberà.

francisco_camps_carlos_fabra.jpg

Carlos Fabra i Rita Barberà han estat els grans aliats de Francisco Camps al País Valencià.

A nivell institucional, Camps ha estat capaç de forjar una Generalitat Valenciana que mira cap a Madrid i hi busca complicitats institucionals, econòmiques i polítiques, mitjançant l’organització de grans esdeveniments esportius (Copa Amèrica de Vela, Circuit urbà de Fórmula 1, Nou Mestalla), culturals (Ciutat de les Ciències i les Lletres) o religiosos (visita del Papa de Roma) i una política d’inversió en obres públiques molt acusada (creació d’autovies que comuniquen València amb Madrid, Terol o Conca, ampliació del Port de València o patrocini del nou Aeroport de Castelló, sense llicència per a que s’hi enlairin avions).

Però el govern Camps no ha millorat el servei de Rodalies ni la connexió ferroviària amb Catalunya, ni tan sols ha invertit en la seguretat del polèmic i antiquat metro de València, que va patir un terrible accident coincidint amb la visita del Papa). Tanmateix, les seves dèries constructores (que tant bons resultats electorals li han donat) li han servit per guanyar-se sancions de la Unió Europea o del govern de l’estat per saltar-se les disposicions de la Llei de Costes o les normatives i directrius mediambientals). Fins i tot la mà del govern Camps s’ha fet sentir a una entitat bancària semipública com Bancaja, a qui es va recomanar la fusió freda amb Caja Madrid des d’altes instàncies del Partit Popular.

V41. Valencia, 03/07/06.- Miembros del personal sanitario salen de la boca del metro donde ha tenido lugar un accidente de metro esta mañana en Valencia. EFE/Kai Försterling ESPAÑA-ACCIDENTE METRO䀀॔

Accident al metro de València. 43 morts, 47 ferits, cap responsable.

A nivell polític, Camps ha aconseguit fer del PP el partit hegemònic al País Valencià, mitjançant la manipulació informativa a la televisió pública valenciana (Canal 9 i Punt 2) i la utilització de l’anticatalanisme. Camps ha aconseguit vincular el blaverisme i els moviments regionalistes conservadors Valencians al PP, mitjançant la construcció d’un ideari valencianista que presenta Catalunya com els grans enemics del poble i de la sobirania dels valencians.

Aquest discurs ha quallat en un sector important de la societat valenciana i li ha servit per fer-se fort al Palau de la Generalitat. La seva dèria regionalista ha portat fins i tot a renunciar a anomenar a la seva autonomia com a País Valencià, substituint-lo pel nom de Comunitat Valenciana, amb menys connotacions d’identitat pròpia. També ha intentat acabar amb l’ensenyament en la llengua pròpia del País Valencià, alhora que l’ha intentat desvincular la llengua catalana. Fins i tot el president Camps va encarar-se fa uns mesos a un grup de manifestants que demanaven poder veure TV3 a València.

En aquesta línia, Camps ha lluitat contra qualsevol institució o persona sospitosa de ser catalanista (i per tant, contrària als valencians), en una croada personal contra associacions culturals com Acció Cultural del País Valencià o amb el tancament dels repetidors de TV3, en un intent clar de voler silenciar les veus que ell no podia manipular.

La tomba política de Camps (però em sembla que no ho serà del PP) ha estat el cas Gürtel. El jutge mediàtic Baltasar Garzón va iniciar l’any 2009 una investigació sobre una trama de corrupció al País Valencià, que semblava demostrar que alts càrrecs de la Generalitat Valenciana havien acceptat regals i compensacions d’empreses privades a canvi de concessions i adjudicacions a aquestes entitats privades. El cas Gürtel va esquitxar a la mà dreta de Camps, el senyor Ricardo Costa.

Com el senyor Camps i altres membres del PP eren parlamentaris, la potestat per encausar-los havia de sorgir del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, presidit pel seu amic personal Juan Luís de la Rúa. Camps es sentia fort i segur en el seu feu. Però finalment unes factures impagades d’uns vestits van ser el detonant per a que el Tribunal Superior dictés sentència per reobrir el cas i imputar al president i a nou persones més, tots ells de la cúpula del PP Valencià, per un delicte de suborn passiu.

Finalment la trama de corrupció semblava sortir a la llum. El president del PP espanyol, el senyor Mariano Rajoy, no podia comprometre la previsible victòria electoral a les eleccions generals del proper any tot mantenint a les seves files a un grapat de polítics amb antecedents per corrupció, així que des del carrer Génova de Madrid es va “recomanar” al President Camps que signés l’auto de culpabilitat i presentés la seva dimissió. Camps, però, no va signar (i no crec que ho faci) l’auto que el declara com a culpable, però va anunciar ahir la seva dimissió com a president de la Generalitat Valenciana, no sense abans atacar als seus rivals polítics, que responsabilitza del que ell anomena com a persecució política contra la seva persona i el seu govern.

El nou president de la Generalitat serà Alberto Fabra, actual alcalde de Castelló (i que no té relació familiar amb Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló) i que no té cap relació amb el cas Gürtel, requisit indispensable per ocupar la presidència de la Generalitat.

Alberto-Fabra-bigotes.jpg

Alberto Fabra celebra l'ascens del Castelló el 2009. El "bigotes", estrella del Gürtel, surt en segon terme.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús