Esportistes antifranquistes

Ja és sabut que el 18 de Juliol de 1936 havia de començar a Barcelona la celebració de les Olimpíades populars, que pretenien fer de contrapès social i democràtic als jocs olímpics de Berlín del mateix 1936, utilitzats per la glòria dels nazis i del Tercer Reich (i que passà a la història per les medalles d’or aconseguides per Jesse Owens, un atleta negra que mostrà la no superioritat ària en atletisme).

Al iniciar-se el conflicte bèl·lic, molts d’aquells esportistes es van afegir a les columnes de milicians per combatre els insurrectes, com ja sabeu.Entre ells, podem destacar els membres del club ciclista escocés National Clarion Cycling, amb seu a Glasgow, i que organitzà una bicicletada popular de Galsgow fins a Barcelona per recaptar fons per la lluita antifeixista.

clarion cycling.jpeg

Membres del National Clarion Cycling de Glasgow, compromesos amb la lluita antifeixista a Catalunya.

Un altre cas sonat va ser el del boxejador català Josep Gironés (el crack de Gràcia) i altres boxejadors catalans, que van servir a la Generalitat republicana de Lluís Companys, com explica en Joaquim Roglan al seu llibre ” Combat a mort“. En  Josep Gironés havia estat campió europeu entre 1929 i 1935, i al retirar-se, va passar a ser escorta personal del president Companys. Tant Gironés com altres boxejadors catalans com Francesc Ros i Carles Flix van conèixer el camí de la tortura, l’exili (en el cas de Gironés) o la condemna a mort (cas de Ros i Flix), per la seva vinculació amb l’esport català i el govern de Catalunya.

Als anys 30 l’esport rei del país (amb permís de la boxa) era el futbol, esport plenament professionalitzat i que movia passions i milers d’aficionats. Ja vam escriure fa un temps sobre la Copa de la República de l’any 37 conquerida pel Llevant, on s’explica que el FC Barcelona va iniciar una gira americana per recapatar fons per la causa republicana, mentre que altres clubs com l’Espanyol, el Nàstic, el Sabadell o el Girona van veure com molts dels seus jugadors van ser cridats a files per defensar la República.

Pràcticament totes les entitats esportives del país van paralitzar-se per manca d’efectius. Tot just s’organitzaven alguns partits de costellada a la rereguarda. Alguns clubs esportius catalans, com ara el Rugbi Club Cornellà, van organitzar les seves milícies de jugadors per anar a combatre al front als insurrectes.

Cornella antifeixista.jpg

Milicians del Rugbi Club Cornellà surten cap el front.

La llista d’esportistes anònims seria molt llarga, i és un tema encara poc estudiat per la historiografia tradicional. Tanmateix si sabeu d’algun lloc on es pot consultar material relatiu als combatents de la guerra civil del club del barri o del poble (independentment de la seva disciplina) un agrairia infinitament si em voleu comentar, i jo em posaré en contacte amb vosaltres.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús