AK-47

Mai he estat un amant de les armes de foc. Per norma general, refuso a tot allò que serveix per matar o fer mal als altres i sóc absolutament contrari al comerç amb armes de foc, o a la tinença d’aquest tipus de material per civils. Però a vegades hi han armes que sobrepassen els límits merament militars o armamentístics per convertir-se en una icona de la cultura popular. Aquest és el cas de l’Automatic Kalàixnikov 47, conegut popularment per llur abreviatura AK-47.

L’AK-47 és un arma desenvolupada per un ex combatent rus de la segona guerra mundial, en Mikhaïl Kalàixnikov, que va desenvolupar un nou tipus d’arma: el fusell de repetició, també conegut com subfusell d’assalt. El senyor Kalàixnikov va aprofitar plànols i projectes secrets desenvolupats per investigadors alemanys durant la segona guerra mundial, i els perfeccionà fins trobar la formula per construir aquesta arma a l’any 1947. Dos anys després, el 1949, aquesta arma va entrar en servei permanent en l’exèrcit de la Unió Soviètica.

AK 47.jpg

L'AK-47, l'arma més popular de la història.

El més novedós del sistema introduït per en Kalàixnikov és el de la càrrega de la munició. Gràcies a un sistema de reutilització dels gasos que emet l’arma al disparar un tret, l’arma permet un ritme de foc molt més elevat que qualsevol fusell convencional, alhora que presenta un retrocés menor cada vegada que s’obre foc.

A més de la ràpida cadència de foc, el subfusell d’assalt era una arma relativament fàcil de construir, a un cost raonable i amb unes característiques i unes prestacions excepcionals: l’AK-47 és capaç de fer blanc a un objectiu a més de 400 metres, i no pateix les inclemències meteorològiques (tan habituals a Rússia). L’AK-47 funciona igual de bé a la neu amb temperatures sota zero que al desert, amb temperatures de gairebé cinquanta graus. L’AK-47 pot ser submergida sota l’aigua o el fang o bé enterrada sota terra, i continua funcionant amb normalitat. Fins i tot, un AK-47 pot estar inactiu desenes d’anys i continuar funcionant amb normalitat.

Però l’AK-47 no ha arribat a la cultura popular per les seves extraordinàries prestacions militars. L’AK-47 ha passat a la cultura popular gràcies a haver estat fabricat i utilitzat a una pila de països del Pacte de Varsòvia o de l’òrbita comunista. Així doncs, s’han creat un munt de variants sobre l’AK-47 inicial, d’acord al país de fabricació o a l’any de la seva construcció (d’aquesta manera, trobarem AK-47 més lleugers o més pesats, amb culata o sense, de mesures diferents…).

Al llarg de la segona meitat del segle XX, el subfusell AK-47 ha estat utilitzat per guerrilles o grups de milicians en molts conflictes, atorgant-li una imatge “romàntica” d’arma revolucionària. L’AK-47 ha servit a la Guerra del Vietnam, esdevenint clau per la victòria del Vietminh sobre les tropes dels Estats Units, i ha estat l’arma preferida dels revolucionaris cubans, dels militants de l’ IRA o dels membres de resistència armada a Palestina. Fins i tot a Moçambic hi ha una silueta d’un Kalàixnikov a la seva bandera nacional, com a símbol de la lluita i la victòria contra la potència colonial (en aquest cas, Portugal). La industria del videojoc no ha estat aliena a aquesta realitat, si no al contrari. Pràcticament tots els videojocs de temàtica mafiosa o militar (des de el GTA fins al Call of Duty) han inclòs aquesta arma als seus jocs.

AK 47 Moçambic.jpg

La bandera de Moçambic, l'única oficial que inclou un AK-47.

Aquesta popularitat social i cultural ha estat alhora causa i conseqüència d’haver estat una de les armes més fabricades de tots els temps. Malgrat la visió romàntic d’aquesta arma, convé destacar que el contraban l’ha portat a ser una de les armes preferides dels narcotraficants mexicans o d’altres grups criminals. A Colòmbia, per exemple, l’AK-47 ha estat utilitzat per l’exèrcit regular, però també per les milícies de les FARC i fins i tot per les patrulles de paramilitars.

En l’actualitat, l’AK-47 i els seus derivats tenen el dubtós honor de ser l’arma de la història que més morts ha provocat, i de ser una de les armes més fàcils d’aconseguir en el mercat negre. No debades, avui dia a l’Àfrica subsahariana es poden trobar en funcionament AK-47 de segona o tercera mà, que ja han operat a les forces armades soviètiques o a la Guerra del Vietnam, i viuen una segona joventut als conflictes armats dels països subdesenvolupats.

Curiosament, l’AK-47 mai va ser un arma reglamentària als exèrcits de l’OTAN. A l’Europa Occidental hi va haver un altre arma llegendària, la M-16, de fabricació nord-americana, que encara és reglamentària. Malgrat les evolucions de la M-16, i per vergonya de la indústria armamentística nord-americana (un dels orgulls del país) la M-16 sempre va ser un fusell d’assalt amb unes característiques tècniques per sota de l’arma soviètica.

Per últim, a Espanya l’AK-47 tampoc va ser mai una arma reglamentària. La Espanya franquista,en el seu aïllament internacional, evolucionà un subfusell d’assalt de fabricació pròpia: el CETME (desenvolupat per un enginyer nazi refugiat a l’Espanya de Franco, en Ludwig Vorgrimler). El CETME va esdevenir l’orgull tecnològic de l’Espanya franquista, ansiosa de reconeixement internacional i de situar-se al primer pla militar. EL CETME va esdevenir la columna vertebral de les tropes d’infanteria durant molts anys, fins que fa poc va començar a detectar-se alguns errors de funcionament.

CETME.JPG

Un legionari espanyol amb un fusell CETME.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús