Arxiu del dijous, 30/06/2011

Shakespeare fumava marihuana

dijous, 30/06/2011

Shakespeare fumava marihuana i era consumidor habitual de cocaïna, segons uns recents estudis sortits a la llum fa pocs dies. Els autors d’aquest controvertit estudi, dirigits pel antropòleg sud-africà Francis Thackeray (profesor de l’Institut d’Evolució Humana de Johannesburg, ens que ha finançat l’estudi) han presentat una sol·licitud a l’Església Anglicana per poder exhumar les restes del poeta anglès, enterrat a la seva vila natal, Stratford-Upon-Avon. L’objectiu de profanar les restes del llegendari escriptor és investigar les causes de la seva mort i buscar en el seu cos restes de marihuana i cocaïna, que confirmin les hipòtesis dels investigadors sudafricans.

Però, quines evidències han portat al professor Thackerlay per afirmar que Shakespeare era consumidor d’aquestes substàncies? La base que sustenta la teoria és sòlida: l’equip d’investigació ha trobat “evidències de consum de marihuana i cocaïna” a les diverses pipes de fumar del poeta al domicili particular de Shakespeare.

shakespeare1.jpg

Els investigadors han trobat restes de fulles de marihuana i coca a les pipes del genial escriptor britànic.

Segons l’equip de l’Institut d’Evolució Humana de Johannesburg, la clau per confirmar la hipòtesis formulada serà l’exhumació de les despulles de Shakespeare. Els investigadors esperen trobar evidències físiques, tals com la separació interdental entre incisius i canins, senyal del consum de la cocaïna (que en aquells temps es consumia en estat natural, tot mastegant la fulla de la coca). D’aquesta manera, els antropòlegs sud-africans esperen poder reconstruir els hàbits vitals del poeta anglès i poder establir amb una mica més de fiabilitat la causa (o les causes) de la seva mort. Convé recordar que segons la llegenda i la tradició oral, Shakespeare va morir el 23 d’Abril de 1616 (calendari julià) desprès d’una gran borratxera.

El curiós del cas és que fins ara no s’ha demostrat que la cocaïna fos present a la Gran Bretanya abans del segle XIX. Si les hipòtesis d’aquests investigadors finalment són confirmades, caldrà repensar i reformular la història de les drogues al Regne Unit ja al segle XVI. La marihuana, per la seva banda, ja era coneguda (i utilitzada) a la Gran Bretanya al segle IV de la nostra era. El seu consum, per tant, no té tant d’excepcional com el de la fulla de la coca (originària d’Amèrica i importada pels espanyols). De fet, el propi Shakespeare parlava d’herba i inspiracions als seus poemes.

Shakespeare era un gran aficionat de la “dolce vita”, les amants (i segons sembla, també els amants), les begudes alcohòliques i les festes, ornitòleg, de conviccions religioses gens habituals (que posa sobre la taula el tema del suïcidi molts cops al llarg de la seva obra, un tema tabú al seu moment), amant dels gossos, actor i director a més d’autor discutit (fins i tot alguns estudiosos posen en dubte que fos l’autor de moltes de els seves obres). Si finalment es confirma que a més a més, era consumidor de marihuana i coca la seva llegenda es farà encara més gran. Un hedonista molt interessant.