La cultura d’Uruk

La cultura d’Uruk és la primera civilització que podem qualificar d’ “històrica”. Amb la cultura d’Uruk (ciutat situada al sud de l’antiga Mesopotàmia, a la zona sumèria) apareix per primer cop una civilització urbana. Uruk suposarà l’aparició de la ciutat i de l’estat (entès com a ens administratiu, jerarquitzat o no). La datació de la cultura d’Uruk és ben antiga, situada entre el 3750 i el 2800 a.C.

A Uruk apareixerà també (lligat al naixement de l’administració i les relacions de poder) l’escriptura. En una data tan antiga com el 3800 a.C. apareixen els primers pictogrames ideogràfics una forma de representació escrita que mostra i representa (mitjançant el dibuix) els elements tal com són. La utilitat d’aquesta escriptura no serà literària, si no purament econòmica. De fet, les tauletes tinfràn més de 900 signes, en un format visual (sorprén l’absència de verbs o adjectius). Entre els productes que trobem representats podem destacar els productes làctics, els cereals, els teixits o la cervesa. Una darrera curiositat: la mesura per considerar si un home era ric era el número d’ovelles que tenia.

Uruk escriptura pictogràfica.png

Exemple d'escriptura pictogràfica d'Uruk

La ciutat d’Uruk era una ciutat envoltada d’una muralla de 10 quilòmetres de perímetre, i neix fruit d’un procés de nuclearització del poblament. Segons sembla demostrar l’arqueologia, els habitants de la ciutat d’Uruk anaven al camp circumdant del nucli poblacional per a treballar. I tal com mostren aquestes mateixes evidències arqueològiques, sembla que s’hi produïa un conreu intensiu i major de la terra, cosa que ha fet que la majoria d’experts hagin afirmat que a Uruk hi havia una explotació de la major part de la població per part d’algun grup poderós.

A Uruk (que malgrat disposar d’uns símbols propis, el gruix dels experts coincideix a qualificar-la com a civilització prehistòrica) s’utilitzava arada de tracció animal per treballar la terra, produint un notable increment de la productivitat agrícola del fèrtil sòl sumeri.

Com que a Uruk encara no existia la moneda però si que hi havia activitat comercial, es van idear formes alternatives per mesurar el valor de les transaccions comercials. A la cultura d’uruk es troben un seguit de vasos (en forma de U) fets amb motllo (cosa que sabem per què tenen mesures idèntiques), fabricats en sèrie i de diversos tamanys. Amb aquests vasos, els antics pobladors d’aquesta ciutat sumèria mesuraven el gra. Mitjançant aquest vasos, a més, l’administració estatal quantificava els sous dels funcionaris públics, el pagament d’impostos… Com a curiositat convé destacar que a Uruk era el Temple l’encarregat de recollir els impostos i distribuir-los entre els sacerdots, funcionaris i buròcrates, indici que ens mostra el gran poder de la religió en la primitiva civilització sumèria.

Templo Blanco Uruk 2.jpg

El "Temple blanc" d'Uruk, pilar del primer estat de la història.

A nivell social la cultura d’Uruk és complexe i sofisticada. Existeix una jerarquització social, d’acord a les evidències arqueològiques, que ens mostres l’existència de petites cases de forma rectangular, al costat de cases més grans, algunes de dos pisos en base rectangular o quadrada. Aquestes lars més grans, corresponien a les persones més importants de la ciutat, aquelles que són propietàries de terres o membres de l’administració. Alhora hi trobem professions diversificades, tals com ara ceramistes, joiers, sigil·lògrafs, fusters… indicatiu de que la societat era prou rica com per a permetre que una part dels seus pobladors no treballessin la terra. A tall de curiositat, podem afirmar que a Uruk els artesans eren funcionaris del estat.

uruk11.jpg

Restes urbanes de la ciutat d'Uruk.

En quant a la organització administrativa i política d’Uruk, sabem que hi havia una assemblea ciutadana (anomenada unken), però no sabem per qui estava composada ni llurs funcions. De la mateixa manera, sabem que el pagament dels impostos (base de qualsevol estat) era validat per un càrrec amb el títol d’ En. El mot “en” significa literalment “home de déu”, cosa que ens indueix a pensar que aquest càrrec havia de recaure en un gran sacerdot. Segons aquesta evidència, podem establir que el govern de la ciutat recau en el En, el gran sacerdot. La ciutat era governada per una teocràcia, on el gran sacerdot és l’amo i senyor del govern de l’aparell de l’estat. El Sanga era un administrador del temple, que alhora feia de ministre d’hisenda i primer ministre ( o home fort del govern de la ciutat). La resta de la població era formada per sacerdots (tots ells funcionaris), els camperols (homes lliures que treballaven terres del temple, tot i que podia haver-hi algun petit o mitjà propietari privat) i els esclaus (que majoritàriament ocupaven les tasques de l’artesanat, d’aquí la seva adscripció directe al Temple de la ciutat).

Sense camp mena de dubte, sorprèn l’absència de militars a l’estat. No hi ha un vocabulari militar, ni tan sols l’ideograma corresponent a soldat, oficial o general. Això no vol dir que no hi hagués guerra o conflictes armats, si no que eren els camperols els que prenien la responsabilitat de defensar la ciutat si era necessari.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús