Diumenge Sagnant (Bloody Sunday) de 1972

El Diumenge Sagnant, o Diumenge de sang (en anglès, Bloody Sunday) és un dels dies més foscos de la història del Regne Unit i del Ulster.

Com ja sabeu, l’Ulster és la província d’Irlanda del Nord que inclou a sis comtats sota jurisdicció britànica, de majoria unionista i protestant. Als anys 60 i 70 del segle passat, els ciutadans catòlics, republicans i nacionalistes (a favor de la unió del Ulster amb la República d’Irlanda) eren considerats ciutadans de segona, marginats socialment i econòmicament. Tenien els pitjors treballs, mal remunerats, eren vistos com a sospitosos de col·laborar amb banda armada (amb l’IRA) i vivien en barris segregats de la resta de la població. La seva taxa d’atur pràcticament duplicava la dels unionistes, i gaudien de poca cobertura social, sanitària i educativa.

El període que inclou des dels anys 60 fins als anys 90 del segle XX al Ulster es coneix popularment com l’etapa dels “Troubles, dels problemes (forma eufemística del govern de Regne Unit per definir una espiral de violència que va dessagnar la societat nord-irlandesa). Militars britànics i paramilitars unionistes (enquadrats en les files del RUC, sigles del “Royal Ulster Corps” i del UVF “Ulster Volunteer Force“) provocaven actes de violència sectària contra la minoria nacionalista i republicana. Aviat les escaramusses de carrer van anar pujant de to i en els barris republicans va créixer el prestigi del IRA (Irish Republican Army), escamots republicans que es consideraven successors del exèrcit popular irlandès que havia foragitat al Imperi Britànic durant els anys 20.

En aquest context (i inspirats pels moviments per la igualtat de les persones de Martin Luther King als Estats Units o dels moviments anti-appartheid a Sud-àfrica), els barris republicans van veure néixer una nova associació civil, anomenada Associació pels drets civils (Civil Rights Association) d’Irlanda del Nord.

El diumenge 30 de gener de 1972 l’Associació pels drets civils va convocar una manifestació pacífica a Derry (Irlanda del Nord) per protestar contra una llei aprovada pel Parlament britànic i que permetia empresonar als sospitosos de pertànyer (o fins i tot simpatitzar) amb l’IRA sense necessitat de judici previ o aportar proves fefaents.

Bloody_Sunday1972.jpg

La manifestació pels drets civils a Derry, gener de 1972, abans de la tragèdia.

Aquell diumenge de gener es van congregar prop de 15.000 persones (una gran multitud si tenim en compte que la població de tota Irlanda del Nord era de prop de 200.000 persones) als carrers de Derry. En un moment determinat de la marxa es van topar amb una barricada de soldats britànics (del primer batalló de paracaigudistes) que els impedien el pas cap a un barri de majoria unionista. En aquell moment, un grup d’exaltats va llençar pedres als soldats, que van respondre amb l’ús de gasos i bales de goma. Com el nucli de manifestants no es va voler retirar, l’exèrcit britànic va utilitzar foc real contra els manifestants. Balanç final ben tràgic: prop de quinze republicans morts, molts d’ells menors d’edat, trenta persones ferides per foc real i molts més ingressats als centres sanitaris amb contusions fortes derivades de pallisses o atropellaments. Cap dels morts o ferits republicans anava armat.

Bloody_Sunday.jpg

Un manifestat contempla, incrèdul, el cadàver d'un activista pels drets civils.

Les ferides van trigar molt temps en cicatritzar. De fet, encara no ho han fet pas del tot. Fa un any, el juny de 2010, va aparèixer finalment un informe de més de cinc mil pàgines on s’acusava al exèrcit britànic de la matança de civils desarmats que exercien el seu dret a manifestar-se.

El Bloody Sunday encara és ben l’imaginari popular republicà i unionista. Conegut internacionalment com un crim imperdonable d’un estat teòricament democràtic com el Regne Unit, el grup irlandès U2 va dedicar-li una de les seves millors cançons (titulada Bloody Sunday i amb una lletra impagable) i fa pocs anys se’n va fer una pel·lícula que reconstruïa els fets. Us deixo amb un vídeo que inclou la cançó d’U2 i el tràiler del film:


PD: Per sort, el panorama a Irlanda del Nord avui dia és molt més pacífic. Totes les parts van fer un esforç per reconciliar-se (també el govern britànic, que va reconèixer el dret a l’autodeterminació reconegut a la carta de les Nacions Unides) i avui dia al Parlament d’ Stortmond (seu del govern autònom d’Irlanda del Nord) hi ha una col·lació governamental dels unionistes d’Ian Paisley (capellà protestant líder dels partidaris de la Union Jack) i els republicans del Sinn Féin, encapçalats per l’antic militant de l’IRA Martin McGuiness. Una lliçó de democràcia i reconciliació al món, una demostració que un futur en pau, i millor és possible (a Irlanda, Euskadi o Palestina).

Comparteix

    Comentaris

    • aniol

      23/06/2011 - 13:25

      Jo també crec que Bloody Sunday és una de les millors cançons d’U2. 🙂

    • joan

      26/06/2011 - 02:00

      prop de quinze republicans morts quants son?

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús