Feixisme a França, una vella història

Durant els darrers anys bona part de la societat civil s’ha sorprès de l’auge dels partits d’extrema dreta a França, capitanejats pel Front Nacional (FN) de Jean-Marie Le Pen, capaç de fer-se un lloc com a tercera força del país mitjançant un discurs racista, xenòfob, euro-escèptic i populista.

La història de l’extrema dreta a França no és, però, res de nou. Durant els anys vint i trenta del segle passat es van articular diverses opcions i partits polítics inspirats en el feixisme italià, per bé que mai van arribar a ser decisius ni van arribar al govern.

El primer partit d’extrema dreta de la història de França va ser fundat l’any 1927, per un grup d’ex-combatents de la Primera Guerra Mundial ( a l’estil dels Arditi italians) encapçalats per Maurice d’Hartoy. Aquest primer moviment ultra nacionalista i ultra conservadora rebre el nom de Croix de Feu (Creus de Foc, en català).

Croix de Feu.jpg

Desfilada de les "Croix de Feu" a França durant els anys 30.

A partir de l’any 1931 la direcció del moviment va recaure en el coronel François La Rocque, que va transformar les Croix de Feu en un grup d’estructura paramilitar i de caràcter antiparlamentari, que es dedicava a esbatussar-se pels carrers de les ciutats franceses amb organitzacions sindicals i obreres.

El cas dels integrants d’ Action Française és una mica diferent. Action Française era un partit de caràcter monàrquic i conservador, que va néixer a les darreries del segle XIX. El partit, però, anà abandonant els seus postulats inicials per evolucionar cap a postures filo-feixistes durant els anys vint i trenta del segle passat, sota la direcció de’n Lleó Daudet i de Charles de les Maurras.

colonel-de-la-roque.jpg

El coronel La Rocque, home fort de les "Croix de Feu", que convertí en un cos paramilitar.

Durant els anys del Front Popular Francès al govern (coalició d’esquerres liderada per en Lleó Blum entre els anys 1936 i 1938, coincidint en el temps amb la Guerra Civil Espanyola) tant Action Française com les Croix de Feu van ser dissoltes, per bé que de les cendres d’ambdues organitzacions en sorgirà una nova força política anomenada Partit Social Francès, que va tenir certa rellevància durant els anys del govern de Vichy.

La França de Vichy, nascuda l’any 1940 fruit de la humiliant derrota a mans dels exèrcits del tercer Reich i que controlava la part sud del país (eminentment agrària) aplicà polítiques autoritàries i corporativistes, que sintetitzen les tendències feixistes, antisemites, conservadores, nacionalistes i catòliques que ja eren presents al país durant els anys 30.

El règim de Vichy, a més a més, va ser un estat titella dels Alemanys, que gaudien de l’ajuda de col·laboracionistes francesos (que no van ser pocs) tals com el propi cap de l’estat, el Mariscal Pétain (un vell heroi de la Primera Guerra Mundial que simpatitzava amb els principis ultradretans), el polític conservador Pierre Laval (conegut pels seus postulats pro-germànics i antibritànics) o el líder del Partit Popular Francès Jaques Doriot. Com a tall d’exemple de la col·laboració franco-alemanya només cal citar els més de 600.000 treballadors francesos enviats a treballar a les industries del Reich entre els anys 1942 i 1944.

Pierre Laval Adolf Hitler.gif

En Pierre Laval, home fort al govern de Vichy, amb Adolf Hitler.

Entre la caiguda del règim de Vichy i la creació del Front Nacional de Jean-Marie Le Pen encara hi trobem un altre moviment xenòfob i amb tendència al totalitarisme a França: l’ OAS. L’ OAS (Organisation de l’Armeé Secrète) fou creada per grups de militars contraris a la independència d’Algèria de l’any 1956 (per motius racials i religiosos) i de caràcter anticomunista. Un dels seus membres, en Jean Pierre Cherid, va fer fortuna a l’estat espanyol com a militant dels GAL (on participà de l’assassinat del etarra Argala, un dels membres de l’escamot que atemptà contra Carrero Blanco) i participà en els fets de Montejurra contra el carlisme antifeixista i de tarannà socialitzant representat pels partidaris del pretendent Carles Hug de Borbó i Parma.

Jean Pierre Cherid Montejurra.jpg

Foto del terrorista d'extrema dreta Pierre Cherid a Montejurra

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús