La conquesta de Tortosa: la croada catalana

Durant el regnat del comte Ramon Berenguer IV (segle XII), els comtats catalans comptaven amb el potencial militar i demogràfic necessari per expandir els seus dominis al sud del Penedès. La zona compresa entre el Llobregat i del Ebre era una zona eminentment agrícola, escassament habitada i amb pocs nuclis poblacions importants més enllà de la ciutat de Tortosa (que havia arribat a configurar-se com un regne de Taifes autònom a la caiguda del Califat omeia de Còrdova al 1031).

Petronila i Ramon Berenguer IV.jpg

Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i la reina Peronella d'Aragó.

La ciutat de Tarragona (o el poc que quedava d’ella després de segles deshabitada i saquejada) fou conquerida pel comte Ramon Berenguer III (pare de Ramon Berenguer IV) i el bisbe Oleguer de Barcelona, i mica en mica s’inicià el procés de repoblament i colonització de l’antiga capital de l’Hispània romana.

Però la definitiva repoblació de Tarragona i els seus camps depenien, en gran mesura, de la caiguda de Tortosa, ciutat ben defensada per les seves altes muralles i pels contingents Almoràvits que havien penetrat al final del segle XI i inicis del XII en el darrer intent de forjar un Al-Andalus fort i unitari.

L’empresa de conquerir Tortosa no es presentava gens fàcil, i per això el comte Ramon Berenguer IV va cercar l’ajuda del Papat. El Papa va decretar una butlla de creuada als cristians que acudissin a la lluita contra l’infidel a Tortosa, tal i com si ho fessin a Terra Santa. Ben aviat el comte Ramon Berenguer IV va rebre milers de soldats creuats provinents d’arreu d’Europa: Catalans, Aragonesos, cavallers Normands, Anglesos, Francesos, i fins i tot cavallers Templaris i Hospitalaris van respondre a la crida del Papa i de Ramon Berenguer IV.

Per prendre Tortosa calia un exèrcit molt potent, però també una flota que donés suport a les tropes de terra i bloquegés per mar la ciutat de Tortosa (que a mitjans segle XII tenia un important port de mar). Com que la flota comtal era més aviat minsa, el comte Ramon Berenguer IV va haver de recórrer als Genovesos (que si disposaven d’una flota adient per l’empresa) i al assessorament militar i econòmic dels Montcada, una de les famílies baixmedievals més potents a Catalunya.

Tortosa_suda.jpg

El castell de la Suda, que domina tota la ciutat de Tortosa i els territoris del voltant.

El comte Ramon Berenguer IV inicià la conquesta de Tortosa el juliol del 1148, al capdavant d’un exèrcit que podríem qualificar d’ “internacional”, mercès a la butlla papal. La ciutat va resistir cinc mesos, fins que al desembre, Tortosa va capitular.

Amb la capitulació, la ciutat de Tortosa i els seus ciutadans musulmans s’estalviaven el saqueig de la població i certs drets garantits pel poder comtal, tals com professar lliurement la seva religió, els seus llocs de culte (mesquites) i conservar íntegrament llurs propietats. Aquestes i altres disposicions es van recollir en un Llibre de repartiment, document que fixava les condicions per la capitulació d’una ciutat, i que serà base pels posteriors “Llibres de repartiment” de Lleida i fins i tot, València.

Ara bé, a l’hora de la veritat, les condicions pactades i recollides en el “Llibre de repartiment” no foren respectades : les mesquites es van convertir en esglésies, s’esclavitzen musulmans i se’ls adscriu a la terra, no es respecten llurs patrimonis… en virtut d’una colonització “internacional” i cristiana de la ciutat, amb repobladors Normands, Francesos, Catalans o Aragonesos, que van optar per quedar-se a la ciutat un cop conquerida. Per la seva banda, els Montcada van quedar-se patrimonialment amb un terç de la ciutat (mostra d’una societat fortament feudalitzada), i els Genovesos van optar per quedar-se amb una illa del Ebre (l’escollida fou l’illa de Sant Llorenç, però sembla ser que els Genovesos mai van fer efectiu el seu dret d’establir-hi presència comercial).

Avui en dia la majoria d’historiadors medievalistes acostumen a indicar que la conquesta de Tortosa (i en menor mesura, la de Lleida) foren un banc de proves o una mena d’assaig general per la definitiva expansió del rei Jaume I per Mallorca i València, ja al segle XIII. De fet, el “Llibre de repartiment” de València pren com a model el de Tortosa, i els errors comesos durant la conquesta i posterior repartiment de terres seran presos en compte pel rei Jaume I durant la conquesta del regne de València i el compliment de les condicions pactades amb dels vençuts.

Comparteix

    Comentaris

    • Carles

      14/06/2011 - 23:33

      Interessant article Ferran. Només un apunt, estàs segur de que els genovesos es van quedar l’Illa de Buda? No sé com devia estar el delta al segle XII, però veig díficil que ja existís l’Illa de Buda tenint en compte que aquesta està a l’extrem i el delta a estat en expansió fins al segle XIX. En canvi sí que he sentit a parlar de l’illa dels genovesos (illa que després de la conquesta es van quedar aquests i després van donar al bisbat), però aquesta no estaria al delta, sinó a la mateixa Tortosa, on avui està el barri de Ferreries, i que ja fa segles va deixar de ser illa.

    • Oriol

      15/06/2011 - 09:57

      Davant el nucli antic de Tortosa, però a la riba dreta del riu, hi havia una illa d’una 10km2 que va desparèixer cap al segle XV, quan els sediments al·luvials van acabar cobrint el braç del riu que la definia. L’illa era coneguda l’illa de Gènova o illa de Sant Llorenç dels Genovesos.

      Durant la conquesta de Tortosa el 1148, el comte Ramon Berenguer IV va contractar uns soldats mercenaris genovesos. Com a recompensa els va donar l’illa, amb dues terceres parts per l’Església de Sant Llorenç de Gènova i una tercera part per la República de Gènova. El 1150 la República de Gènova va lliurar la seva part a l’Església de Sant Llorenç. Es va mantenir en poder genovès fins que el 1289 es va vendre al bisbe de Tortosa.

      L’historiador tortosí Enrique Bayerri manté la hipòtesi que Cristòfor Colom era de Tortosa (de l’illa de Gènova tortosina), en base al seu passat genovès i als nombrosos cognoms Colom d’origen jueu que consten als fogatges del segle XIV. Però això és un tema massa delicat…

    • Ferran Vital

      15/06/2011 - 14:17

      Gràcies Carles i Oriol! Quan em vaig documentar per fer aquest article vaig descobrir que en Ramon Berenguer IV va donar als genovesos una illa al Ebre com a aplataforma comercial, i de forma errònia, vaig esmentar que era l’illa de Buda (que com molt bé diu en Carles, aleshores possiblement no existia).

      El que si puc constatar és que l’illa de Sant Llorenç mai fou ocupada de forma efectiva pels genovesos, oi Oriol? No s’hi va establir cap plataforma comercial genovesa, oi? Va arribar a estar habitada per genovesos? És que no ho he trobat documentat… surt a l’obra del senyor Bayerri?

      Moltes gràcies per l’ajuda, i fins molt aviat!

      PD: Respecte el tema de Colom com natural de Tortosa, prefereixo no entrar-hi massa. S’ha especulat massa sobre el tema (i fins i tot diré que ja cansa una mica), però mil gràcies per l’apunt!

    • Carles

      19/06/2011 - 14:03

      Hola de nou Ferran! Desconec si l’illa va ser habitada, però diria que sí que hi va haver repobladors genovesos a la ciutat de Tortosa. Com a tall d’exemple jo sóc tortosí, el meu segon cognom és d’origen italià i és un cognom força comú i arrelat a la regió de l’Ebre, una possible explicació d’això seria que vingués dels repobladors genovesos, però ho desconec. Salut!

    • Ferran Vital

      19/06/2011 - 18:50

      Moltes gràcies Carles! Ja investigaré una miqueta, que ara m’ha entrat el cuc de la curiositat!!! Però segons el que dius, sembla més que possible que una colònia de genovesos d’establís a Tortosa.Salut i fins aviat!!

    • La conquesta de Tortosa: la croada catalana- Sapiens.cat « Descobrir Ulldecona

      23/05/2012 - 16:42

      […] La conquesta de Tortosa: la croada catalana- Sapiens.cat. […]

    • grosongles

      23/12/2012 - 06:46

      Me llamo peroneille, este reine es de ma familia!

    • Fèlix

      09/08/2015 - 11:53

      El que sí puc assegurar-vos és que en planols antics de Tortosa apareix l’illa de Genova amb aquest nom.

    • Les sorprenents empremtes de cinc segles d’influència catalana a Malta – Ferran Sala Casasampere

      05/03/2016 - 21:42

      […] La conquesta de Tortosa: la croada catalana […]

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús