Arxiu del dimarts, 14/06/2011

La conquesta de Tortosa: la croada catalana

dimarts, 14/06/2011

Durant el regnat del comte Ramon Berenguer IV (segle XII), els comtats catalans comptaven amb el potencial militar i demogràfic necessari per expandir els seus dominis al sud del Penedès. La zona compresa entre el Llobregat i del Ebre era una zona eminentment agrícola, escassament habitada i amb pocs nuclis poblacions importants més enllà de la ciutat de Tortosa (que havia arribat a configurar-se com un regne de Taifes autònom a la caiguda del Califat omeia de Còrdova al 1031).

Petronila i Ramon Berenguer IV.jpg

Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i la reina Peronella d'Aragó.

La ciutat de Tarragona (o el poc que quedava d’ella després de segles deshabitada i saquejada) fou conquerida pel comte Ramon Berenguer III (pare de Ramon Berenguer IV) i el bisbe Oleguer de Barcelona, i mica en mica s’inicià el procés de repoblament i colonització de l’antiga capital de l’Hispània romana.

Però la definitiva repoblació de Tarragona i els seus camps depenien, en gran mesura, de la caiguda de Tortosa, ciutat ben defensada per les seves altes muralles i pels contingents Almoràvits que havien penetrat al final del segle XI i inicis del XII en el darrer intent de forjar un Al-Andalus fort i unitari.

L’empresa de conquerir Tortosa no es presentava gens fàcil, i per això el comte Ramon Berenguer IV va cercar l’ajuda del Papat. El Papa va decretar una butlla de creuada als cristians que acudissin a la lluita contra l’infidel a Tortosa, tal i com si ho fessin a Terra Santa. Ben aviat el comte Ramon Berenguer IV va rebre milers de soldats creuats provinents d’arreu d’Europa: Catalans, Aragonesos, cavallers Normands, Anglesos, Francesos, i fins i tot cavallers Templaris i Hospitalaris van respondre a la crida del Papa i de Ramon Berenguer IV.

Per prendre Tortosa calia un exèrcit molt potent, però també una flota que donés suport a les tropes de terra i bloquegés per mar la ciutat de Tortosa (que a mitjans segle XII tenia un important port de mar). Com que la flota comtal era més aviat minsa, el comte Ramon Berenguer IV va haver de recórrer als Genovesos (que si disposaven d’una flota adient per l’empresa) i al assessorament militar i econòmic dels Montcada, una de les famílies baixmedievals més potents a Catalunya.

Tortosa_suda.jpg

El castell de la Suda, que domina tota la ciutat de Tortosa i els territoris del voltant.

El comte Ramon Berenguer IV inicià la conquesta de Tortosa el juliol del 1148, al capdavant d’un exèrcit que podríem qualificar d’ “internacional”, mercès a la butlla papal. La ciutat va resistir cinc mesos, fins que al desembre, Tortosa va capitular.

Amb la capitulació, la ciutat de Tortosa i els seus ciutadans musulmans s’estalviaven el saqueig de la població i certs drets garantits pel poder comtal, tals com professar lliurement la seva religió, els seus llocs de culte (mesquites) i conservar íntegrament llurs propietats. Aquestes i altres disposicions es van recollir en un Llibre de repartiment, document que fixava les condicions per la capitulació d’una ciutat, i que serà base pels posteriors “Llibres de repartiment” de Lleida i fins i tot, València.

Ara bé, a l’hora de la veritat, les condicions pactades i recollides en el “Llibre de repartiment” no foren respectades : les mesquites es van convertir en esglésies, s’esclavitzen musulmans i se’ls adscriu a la terra, no es respecten llurs patrimonis… en virtut d’una colonització “internacional” i cristiana de la ciutat, amb repobladors Normands, Francesos, Catalans o Aragonesos, que van optar per quedar-se a la ciutat un cop conquerida. Per la seva banda, els Montcada van quedar-se patrimonialment amb un terç de la ciutat (mostra d’una societat fortament feudalitzada), i els Genovesos van optar per quedar-se amb una illa del Ebre (l’escollida fou l’illa de Sant Llorenç, però sembla ser que els Genovesos mai van fer efectiu el seu dret d’establir-hi presència comercial).

Avui en dia la majoria d’historiadors medievalistes acostumen a indicar que la conquesta de Tortosa (i en menor mesura, la de Lleida) foren un banc de proves o una mena d’assaig general per la definitiva expansió del rei Jaume I per Mallorca i València, ja al segle XIII. De fet, el “Llibre de repartiment” de València pren com a model el de Tortosa, i els errors comesos durant la conquesta i posterior repartiment de terres seran presos en compte pel rei Jaume I durant la conquesta del regne de València i el compliment de les condicions pactades amb dels vençuts.