Ratko Mladic i la Gran Sèrbia

Amb la detenció del militar serbi Ratko Mladic els Balcans tanquen un dels episodis més foscos de la seva història. Com molts de vosaltres ja sabeu, els Balcans són un autèntic polvorí, una amalgama multicultural de nacionalitats, ètnies, alfabets i religions.

La zona, històricament dominada per l’Imperi Otomà (al sud) i l’Imperi Austrohongarès (als territoris eslaus del nord) es va configurar d’acord a la seva complicada orografia i els moviments migratoris responien a moments històrics diversos, format un autèntic mosaic de persones, cultures i religions.

Durant els anys 1905 i 1906 l’Imperi Austrohongarès va comprar la zona de Bòsnia-Herzegovina (d’ètnia caucàsica però de confessió musulmana) al antic Imperi Otomà. Aquest fet va esperonar el jove nacionalisme serbi (amb ànsies expansionistes que volien fer de Sèrbia la gran nació dominant dels Balcans) i dels desitjos expansionistes Albanesos, Grecs i Búlgars. Aquestes quatre nacions (Grècia, Sèrbia, Albània i Bulgària) van formar una lliga balcànica a l’any 1912 per declarar la guerra al decadent Imperi Otomà, en procés de descomposició.

El conflicte balcànic aviat es va internacionalitzar, i l’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran (hereu del tro Austríac) va ser el causas belli que va desencadenar en la Primera Guerra Mundial (1914-1918).

Desprès de la Pau de Versalles (que delimità les fronteres europees desprès de la Gran Guerra) el mapa balcànic va canviar substancialment. Els Serbis van annexionar-se els territoris del voltant forjant un gran estat (sota preeminència sèrbia) anomenat Iugoslàvia (etimològicament, Iug significa “sud” i slavia “dels eslaus”, és a dir, els regne dels eslaus del sud).

I_Guerra_Mundial_03.jpg

Canvis territorials als Balcans després del Tractat de Versalles.

El flamant regne de Iugoslàvia aviat va caure el la òrbita dels estats autoritaris,  especialment sota el regnat del rei Alexandre I, que va seguir una política militarista i una parafernàlia filofeixista .

Desprès de la segona guerra mundial (i dels intents dels nazis de crear una Croàcia d’arrel germànica dominant a la zona) el mariscal Tito (que havia lluitat a la guerra civil espanyola amb les brigades internacionals i havia dirigit les tropes partisanes durant l’ocupació nazi) va mantenir l’estructura estatal de Iugoslàvia, per bé que la va reorganitzar sota una òptica federal, constituint una República Socialista Federativa, suma de sis repúbliques federals (Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Macedònia, Sèrbia i Montenegro) i dues zones autònomes (Kosovo i Vojvodina), amb unes fronteres administartives molt discutibles i que sovint no responien a la realitat social i cultural dels pobles integrants de la federació socialista.

yugoslaviamap.jpg

Repúbliques i territoris autònoms que formaven la República Socialista Federativa Iugoslava.

Tito va idear que la presidència del govern iugoslau fos una presidència itinerant, que cada any era ocupada, successivament, per algun dels presidents de les repúbliques federatives. L’any 1980 el mariscal Tito va morir, i les tensions entre les diverses repúbliques va anar in crescendo fins que els ultranacionalistes serbis (encapçalats per Slodovan Milosevic, Radovan Karadzic i Ratko Mladic) es van fer amb el poder del aparell de l’estat. En aquestes circumstàncies, l’any 1991 les repúbliques d’Eslovènia i Croàcia es van declarar independents, seguides per la resta de repúbliques.

Amb la dissolució de l’antic estat Iugoslau els conflictes fronterers van cobrar més força que mai. Els ultres serbis aspiraven a la creació d’una “Gran Sèrbia”, obviant les realitats socials i culturals dels territoris que consideraven, per justícia històrica, com a integrants del estat Serbi.

En aquest sentit, el triumvirat Milosevic, Karadzic i Mladic van planejar la conquesta dels territoris “irredents” i la neteja ètnica de la població no sèrbia establerta als territoris que consideraven com seus. Especialment virulenta fou la repressió contra els “turcs” (nom amb que els Serbis designen als bosnis musulmans), amb matances indiscriminades contra la població civil tristament famoses com la de Srebrenica o l’atac contra Sarajevo, capital de la Bòsnia independent.

Srebrenica Massacre Genocide Mass Grave.jpg

Exhumació d'una fosa comú a Srebrenica

Les matances contra la població civil van provocar la intervenció dels cascos blaus de les Nacions Unides, per bé que la seva missió humanitària no va acabar de ser tant brillant com s’esperava. Ni la legalitat internacional va fer retrocedir als homes de Karadzic i Mladic, que van arribar a atacar alguns cascos blaus destinats a la protecció civil, cosa que va ocasionar que la OTAN prengués cartes en l’assumpte i decidís bombardejar Belgrad i els objectius militars de l’exèrcit serbi.

Al 2011 les ferides de la darrera guerra als Balcans encara no han cicatritzat del tot, i a més, els antics estats iugoslaus estan trucant a la porta de la Unió Europea, organització que ha estat un bàlsam per conflictes civils com el nord-irlandès. La detenció del darrer gran criminal de guerra que quedava lliure, el senyor Ratko Mladic, sembla obrir la porta als Serbis en la seva progressiva aproximació a la Unió Europea.

Comparteix

    Comentaris

    • Arqueoleg Glamuros

      26/05/2011 - 23:24

      Sens dubte una gran noticia que aquest criminal de guerra hagi estat capturat i sotmés a un procés judicial i no llençat al mar com fan altres!

      El regidor d’ICV ha respost a les teves preguntes al meu blog!

    • Ferran Vital

      26/05/2011 - 23:31

      Moltes gràcies Arqueòleg! Per desgràcia, no les tinc totes si el criminal Mladic arribarà a veure el banc dels acusats i la presó…

      Altrament, ja he vist l’entrevista (i comentat, també…) Molt bona feina!

    • Joan S.

      27/05/2011 - 08:18

      Molt bon article, però t’has deixat el memoràndum SANU com a espoleta que ho va encendre tot. De fet, les síntesis històriques sempre tenen aquestes coses. Sabem que el suport de les potències que hi ha en aquells territoris no són sino les zones d’influència de les potències a Europa.

    • Ferran Vital

      27/05/2011 - 15:52

      Benvolgut Joan,

      Moltes gràcies per la teva aportació! Com bé dius, el memoràndum SANU fou cabdal per la difusió del ideari ultranacionalista Serbi als anys 80 i l’acceleració de la descomposició de l’antiga Iugoslàvia. Però l’he obviat ja que crec que ja s’entén que l’estat Iugoslau no podia sobreviure sense Tito i amb les tensions nacionals i culturals dins del aparell de l’estat.

      Per a mi, i això és una interpretació personal i subjectiva, el detonant de la radicalització nacionalista Sèrbia fou el missatge populista i xenòfob llençat des de la República Federativa Sèrbia a instàncies del seu president Slodova Milosevic, que va saber canalitzar el descontentament del seu poble per un sistema corrupte i anquilosat en el temps (Socialisme iugoslau) en protestes contra els enemics tradicionals dels serbis, que volien perjudicar Sèrbia a tota costa i furtar-li terres, símbols nacionals (Kosovo) i la puresa racial eslava.

      Fins aviat,

      Ferran Vital

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús