Arxiu del dimarts, 24/05/2011

L’ascens del Partit Nazi

dimarts, 24/05/2011

El resultat de les eleccions locals d’aquest passat diumenge (amb un ascens clar de l’extrema dreta racista) m’ha fet recordar la manera com Adolf Hitler va arribar al poder a Alemanya. La passivitat ciutadana, índex de participació baixos, context de crisi econòmica, divisió dels partits d’esquerres i de centre, incapacitat de generar il·lusió, discurs polític híbrid de dretes i esquerres, amb algunes aspiracions obreres recollides en el seu programa, elevats índexs d’atur i odi vers les minories són alguns dels ingredients que van propiciar l’espectacular ascens del partit Nacionalsocialista Alemany (NSDAP) i s’han tornat a conjugar per afavorir l’ascens (no tant espectacular ni preocupant com el dels nazis als anys trenta del segle passat, però sobre el que convé reflexionar) d’un partit xenòfob i totalitari com el de PxC, partit creat i dirigit per Josep Anglada, antic membre de Fuerza Nueva de Blas Piñar, i d’ altres personatges provinents dels moviments neonazis.

L’any 1932 Alemanya patia les conseqüències socials, econòmiques i polítiques de la derrota a la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i del crack de la borsa de 1929, que va originar la fallida de moltes empreses alemanyes i va deixar a milions d’obrers alemanys a l’atur. En aquest context, i davant la por a una possible revolució socialista a la manera soviètica, el Partit Nacionalsocialista Alemany, dirigit per un carismàtic Adolf Hitler, va aconseguir fer-se escletxa entre la societat alemanya del moment. Els partits tradicionals liberals (com ara el Zentrum catòlic, el Partit Nacional Alemany o el Partit de Baviera) mai va fer massa cas a l’ascens del discurs nazi entre les classes populars, espantats davant el poder que exhibien el Partit Comunista Alemany i el Partit Socialista Alemany.

1933:  Adolf Hitler (1889 - 1945), chancellor of Germany, is welcomed by supporters at Nuremberg.  (Photo by Hulton Archive/Getty Images)

En Hitler saluda a la multitud durant la campanya electoral de 1932.

Els dos grans partits d’esquerres (comunistes i socialistes) estaven més ocupats en barallar-se entre ells sobre la línea política i social a seguir per arribar al poder i respondre al seu programa que no pas a combatre a l’amenaça de l’extrema dreta, que mai van considerar formalment com amenaça real a la revolució social que semblava imminent.

En aquestes circumstàncies el NSDAP (Partit nazi) va aconseguir seduir a milions de votants de la petit a burgesia i de la classe obrera amb el seu discurs populista i xenòfob, que exaltava les bondats de la nació alemanya, supeditada i humiliada pels estrangers signants al Tractat de Versalles (que posà fi a la Primera Guerra Mundial i imposà condicions molt dures per Alemanya) i pels enemics a la pàtria interns, tals com els comunistes i socialistes, al servei de la Unió Soviètica, o els gitanos, jueus i eslaus que contaminaven la pura raça germànica i volien viure de forma gregària a expenses del treball dels alemanys i de la seva caritat, per finalment expulsar-los de casa seva.

En aquestes circumstàncies, el 6 de novembre es van celebrar eleccions al Parlament Alemany (Reichstag). Es dóna la circumstància que en aquestes eleccions la llista encapçalada per Hitler va sortir com la llista més votada (amb prop d’onze milions de vots), però uns mesos abans (a les eleccions presidencials alemanyes del febrer del 32) en Hitler havia tingut encara més vots, per bé que en aquella ocasió el candidat Otto Von Hindenburg va privar-li a Adolf Hitler ocupar la cancelleria alemanya.

eleccionesparlamentaris 33.png

Resultats de les eleccions al Reichstag de novembre de 1932.

Les eleccions de novembre del 32 van atorgar una majoria molt simple als nazis del NSDAP, i una coalició de les esquerres socialistes i comunistes haurien estat suficient per barrar-li el pas del poder als nazis. Però l’entesa de les forces d’esquerra no es va produir, i l’any 1933 el canceller Hindenburg va cridar a Adolf Hitler per formar govern, amb el beneplàcit de les forces de centre liberal i conservadores, i la passivitat dels partits d’esquerra.

Un cop al poder, Hitler va tancar el Reichstag (incendiant-lo i culpabilitzant-ne als comunistes) i va anar assumint el control de l’aparell de l’estat, fins que a la mort de l’ancià canceller Hindenburg va unir en la seva persona els càrrecs de President de la República i President del Govern, autoproclamant-se Führer del Reich Alemany.

Us deixo amb un vídeo del discurs de Hitler un cop va assumir la presidència del govern alemany (subtitulat al castellà):