#catalanrevolution, el fracàs dels polítics tradicionals

L’any 1875 l’estat espanyol sortia d’un període convuls, el sexenni democràtic, on una revolta “des de abaix”, la revolta cantonalista (inserida en el marc de la primera república) , va estar a punt de fer tremolar les bases del sistema establert. Aquell fet va marcar la fi d’aquell model polític democràtic. Els poders fàctics de l’estat (església, exèrcit, burgesia industrial i classe política) van idear un sistema polític bipartidista amb una aparença pseudodemocràtica per garantir l’orde establert a Espanya.

Aquell sistema, batejat com a Restauració, i basat en un repartiment del poder entre els dos grans partits (el Partit Conservador de Cánovas i el Lliberal de Sagasta) va estar caracteritzat per les lluites obreres, socials i nacionals, per construir un estat més just, social i democràtic, sovint reprimit mitjançant l’ús de la força (fets del Cu-cut, Setmana Tràgica, Pistolerisme, protestes per la guerra imperialista a Cuba i al Marroc, vagues generals…).

Un segle després, l’any 1975 l’estat espanyol sortia d’un llarg túnel de la por, l’horror i la foscor anomenat franquisme, i un cop més un pacte tàcit entre les elits financeres, militars, religioses i els polítics possibilistes sorgits del franquisme (Suárez) van idear un sistema polític “democràtic”, basat en el continuisme de diversos elements del règim anterior (monarquia, model econòmic, amnistia pels criminals franquistes) basat en un bipartidisme tàcit (PSOE-UCD o PSOE-PP).

Vet aquí que el model financer d’aquest estat semblava ser un model econòmic triomfador, ja que durant uns anys va haver-hi un gran creixement econòmic gràcies a una bombolla financera i constructora i a una classe política molt permissiva, quan no directament “untada” per les grans corporacions, que generaven uns beneficis espectaculars. Ara bé, aquesta riquesa no era repartida entre totes les classes socials, si no que era acaparada entre les majors fortunes del país.

Però l’any 2009 va iniciar-se una crisi financera que afectà de ple al model econòmic espanyol, deixant a milions de persones al atur, a famílies senceres al atur. De forma paral·lela, les xarxes socials 2.0 han possibilitat la interacció de les persones, organitzant-se de manera alternativa.

A la primavera del 2011 els països del Magreb ens han donat una lliçó als europeus de com aprofitar les xarxes socials per organitzar protestes i mobilitzar persones sense que aquestes hagin d’estar apadrinades per cap partit polític. En una demostració de força social i ciutadana, aquesta setmana s’ha engegat una onada de protestes al estat espanyol, que protesten contra la gestió d’aquesta crisi.

Els polítics han destinat milers de milions d’euros per salvar entitats financeres i bancàries, però les administracions retallen en els serveis a les persones (sanitat, educació o cultura). La ciutadania no és pas estúpida, i ha reaccionat de forma pacífica, imitant les concentracions de la plaça Tahrir contra el tirà egipci Hosni Mubàrak, a les places de moltes localitats d’arreu de l’estat, i des d’avui mateix a les principals ciutats italianes.


A Catalunya hi ha concentracions pacífiques a Plaça Catalunya de Barcelona, on s’han organitzat espais de diàleg i intercanvi d’impressions, i els manifestants han creat comissions de feina (neteja, comunicació, diàleg) mitjançant assemblees dels ciutadans que s’hi sumen. També s’han produït concentracions similars a Tarragona, Lleida i sembla que s’en faran a Igualada, Girona, Mataró, Terrassa…

#catalan revolution.jpg

Cartell explícit vist a la Plaça Catalunya

Aquest diumenge hi han les eleccions locals als nostres consistoris, on un cop més hem pogut assistir a les discussions “de pati d’escola” entre polítics que només saben llençar-se els plats al cap i entonar el “i tu més” en comptes d’explicar quines solucions ofereixen a les famílies catalanes que viuen amb menys de 1000 euros, o que fa més d’un any que estan a l’atur, o que porten molts mesos (i anys) a una llista d’espera de la sanitat pública.

La Catalunya real, la Catalunya de les persones, ha començat a sortir al carrer. No puc més que mostrar la meva simpatia davant aquest moviment social i esperar que els ciutadans anònims d’aquest país donem una lliçó de democràcia al món. De moment, l’extrema-dreta ja està molt nerviosa, el que ja és tot un èxit!

Comparteix

    Comentaris

    • Sebastià

      20/05/2011 - 21:46

      No sé per on començar…
      Aquests indignats de plaça Catalunya suposo que són independentistes (ironia), perquè si com diuen estan indignats amb la situació que està vivint el país, seran conscients que aquesta situació està causada en bona part per formar part de l’estat espanyol ? . Em jugaria la meva mà dreta, a que més de la meitat de la gent que hi ha a plaça Catalunya són joves “hippies-pijos” , que un bon dia van llegir un llibre (un de sol) i van anomenar-se anarquistes o anti-sistema, tota aquesta gent parlen de la falta de democràcia, però sabien que en les eleccions del 28-N es van presentar 114 formacions polítiques? , aquesta gent sap que ells poden formar un partit polític quan els roti?, saben que ells no són els primers en parlar de llistes obertes? (ja ho han fet diverses vegades Esquerra Republicana de Catalunya, Reagrupament Independentista,…), aquesta gent sap que el problema principal a Catalunya no és si esquerra o dreta? Sinó Espanya?, saben que durant segles de salses a guardamar i de fraga a maó hem patit atacs d’aniquilació per part d’Espanya?, saben que minut rere minut seguim rebent atacs d’espanya?, saben que si seguim formant part d’Espanya res canviarà?, saben que avui en dia segueix sent “una persona, un vot”?, saben que no hi hauria un crisi econòmica enorme a Catalunya, sinó fos per l’espoli fiscal que patim pel simple fet de ser catalans?, són conscients que s’estan indignant junt amb parts de l’espanya que ens nega el la nostra democràcia (el dret a decidir, a tenir unes seleccions catalanes, a l’autodeterminació,….)?, es queixen de bipartidisme, però saben que al Parlament de Catalunya hi ha CiU, PSC, ERC, PP, ICV-EUiA, SI, Dcat, C’s?, es queixen dels rics, però saben que ells també se’n poden fer?, …sincerament no ho crec.
      Catalunya ja té els seus problemes i injustícies, però no els podrem arreglar fins que no demanem el divorci a Espanya; cert que la independència no els solucionarà tots però si un molt bona part.
      Aquest indignats comparteixen els mateixos ideals que la resta d’indignats de l’estat espanyol; simplement m’agradaria recordar-los unes coses…
      1995- José Maria Aznar: “Garantizar la primacía constitucional del castellano en todo el territorio nacional”
      1996- L’alcalde de Favara (Ribera Baixa) és detingut per parlar en català a un guàrdia civil.
      2000-La policia espanyola de Benidorm, no accepta la denúncia contra l’agressió patida pel Casal Jaume I, perquè es feta en català.
      2001-Declaracions del rei: “nunca a nadie se le obligo a hablar en castellano”.
      2007- Entra en vigor el nou Estatut d’Autonomia d’Aragó que no reconeix l’oficialitat del català a la Franja de Ponent.
      2008-Es signa el Manifiesto por una lengua común.
      ….. de debò els de plaça Catalunya creuen que els seus amics de la resta d’Espanya que estan acampats, els deixarien tenir una autèntica democràcia?, de debò creuen que estan amb ells?

    • Ferran Vital

      20/05/2011 - 23:30

      Benvolgut Sebastià,

      Gràcies per comentar i expressar el teu parer. Hi ha un parell de detalls que voldria matissar:

      1- El moviment és heterogeni, i pel que he pogut comprovar a alguns debats i assembles hi ha diversitat d’opinions i sensibilitats entre els participants (que no són quatre joves pijos com tu dius!). He vist un senyor jubilat que no arriba a fi de mes amb la seva pensió, he vist una senyora que està a l’atur, vídua i amb dos fills, he vist nois joves amb dos carreres sense feina, he vist plorar a un senyor que s’emocionava al llegir els missatges anònims d’algú altre. El que no has entès és que el moviment sorgeix contra els partits polítics tradicionals, que porten tota la campanya amb el “i tu més”, en comptes d’anunciar ajudes reals a aquesta realitat social.

      2- I tant que s’ha parlat d’independència (almenys en els moments que jo he estat escoltant i debatint). Fixa’t en el Manifest sobre la Nació Catalana: http://catalanrevolution.blogspot.com/2011/05/manifest-sobre-la-nacio-catalana.html?spref=tw

      – Primer Punt. “La nació catalana gaudeix del dret inalienable a l’autodeterminació, com recull la Carta de les Nacions Unides.”

      – Segon: “La legitimitat democràtica de la Constitució espanyola és nula atès que el poble català no ha pogut expressar lliurement la seva voluntat d’organització política, econòmica, jurídica i social de la seva nació.”

      – Tercer: “L ‘estat espanyol no està legitimat per a amenaçar la nació catalana amb una intervenció militar, atès que això violaria les resolucions de la Conferència sobre Seguretat i Cooperació a Europa que l’Estat espanyol ha signat.”

      Gràcies i fins aviat,

      Ferran Vital

    • Sebastià

      21/05/2011 - 00:56

      Gràcies per contestar,
      Jo sóc del parer que primer em d’aconseguir la independència i a partir d’aquí construir.
      1- no he dit que tots fossin pijos, sinó que hi ha una part que són hippies-pijos.
      2-no he dit que hi haguessin 4 joves
      3-en cap moment he dit que hi hagués homogeneïtat de col•lectius
      Em sembla perfecte el que s’està fent, però com he dit considero que primer (si més no a Catalunya) s’ha d solucionar el tema de la independència.
      Al principi d les acampades, només hi havia gent que li interessava el tema esquerra-dreta, i he llegit en un fòrum força multitudinari que feien una crida per catalanitzar l’acampada a la plaça Catalunya.
      Em sembla molt bé el que s’està fent, però ara mateix estic veient els diferents canals de tv i hi ha força diferència de la de Madrid i la de Barcelona, a Madrid sembla que s’ho prenen més en serio, i a Barcelona sembla més que estiguin celebrant una festa.
      Pel que fa referència al tema de poder decidir, hi ha molta teca. Espanya ens prohibeix celebrar cap mena de referèndum, i a Europa no tenim gaires amics, espanya és capaç d’inventar-se qualsevol excusa per atacar-nos sense més (he començat ha fer un recopilatori dels atacs que em rebut única i exclusivament pel fet de ser catalans, et puc assegurar que ja en porto un quants), suposo que te’n recordaràs del empresonaments i tortures dels jocs olímpics 92, del cas del Eric Bertran, el jove Ivan Cortès ( http://www.racocatala.cat/noticia/26268/1.200-euros-multa-pel-guardia-civil-va-agredir-jove-parlar-catala )… D’aquests fets no en fa tan.
      Aniré a la plaça Catalunya quan el primer punt i el més important sigui la independència, llavors no ho dubtis hi seré.

    • Sebastià

      21/05/2011 - 01:46

      a per cert i quins són els partits que consideres tradicionals, potser CiU, PP, PSC… o ERC pq de fet esquerra és el partit més antic del parlament, així que de tradició en té força, o potser et referixes a tots els que tenen escons, llavors si us queixeu dels tradicionals i que la gent sempre vota als mateixos, com pot ser que en aquestes eleccions hagin entrat SI i Dcat, i a punt PxC i Rcat, i a més les passades eleccions entrés un nou partit polític com C’s.

    • Daniel

      21/05/2011 - 20:55

      Gràcies Ferran per donar una lectura, en termes històrics, del que està passant; cosa insòlita en el temps que ens ha tocat viure, en què la superficialitat supera en escreix la reflexió. I és que sense saber d’on venim o del recorregut que hem fet difícilment podrem adonar-nos del valor de les coses….
      Per suposat, com bé dius amic Sebastià, gran part del contingut de la protesta ja ha estat recollit per no pocs programes polítics, i que per dissort nostra mai acaben de rebre el suport popular necessari per tal que puguin influir de forma real i directe en els diferents òrgans institucionals del nostre país. Plenament d’acord en què part de la crisi econòmica i social que patim és fruit d’un Estat espanyol que massa sovint ens ha tractat (i ens tracta) com una colònia. Sí… Espanya ens maltracta; ho ha fet sempre i sempre ho farà, doncs el seu objectiu és aniquilar la nostra personalitat com a poble.
      Ara bé, amb tot comparteixo plenament el fet que aquestes protestes són fruit d’un desencís general contra la classe política (tradicional), i que entre aquesta també s’inclou la catalana. Crec, francament, que són un clar símptoma que tant els partits polítics com els sindicats s’han allunyat del poble, i que malauradament ja no recullen ni els anhels ni els reptes que avui dia se’ns planteja. És degut a una classe política de poca qualitat? Potser sí; però tanmateix sóc del parer que els mecanismes d’avantguarda que han representat partits i sindicats des del s. XIX senzillament estan arribant a la seva fi. Això no vol dir que desapareguin de la nit al dia, per més milers de persones acampades que hi hagin… Els processos històrics són sempre llargs i rarament tenen data de caducitat com els iogurts.
      Només un últim apunt: pel bé de la causa, que és noble i justa, no explotem fins a la sacietat allò que amb la independència la crisi no existiria o, tal com s’ha anat repetint reiteradament en els últims temps, seríem el quart estat d’Europa. Amb una Catalunya independent dins la UE, aquesta mà invisible que representen els mercats i la banca, i que condiciona l’acció dels governs nacionals, hi seria igual. En tot cas, fem-ho diferent: si als anys trenta Catalunya esdevingué “el baluard de la República”, ara, en ple segle XXI, convertim la independència en el “baluard de les llibertats del poble”.

      Salut,

      DRS.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús