L’homosexualitat al llarg de la història

Avui es celebra el dia internacional contra l’homofòbia, i aprofitant aquesta data tant assenyalada, he aprofitat per fer un petit recull de personatges històrics coneguts que s’han sentit atrets per les persones del seu mateix sexe, per tal d’intentar col·laborar en la lluita per la igualtat entre tots els éssers humans, independentment del seu sexe, raça, religió o tendència sexual.

Abans d’encetar amb el meu particular llistat, vull fer un incís sobre la realitat social respecte aquells que tenen opcions sexuals diferents a les pròpies. Com molts ja sabeu, sóc professor, i a les aules dels instituts catalans (igual que als camps de futbol o rugbi) en ple segle XXI encara s’escolta la paraula “maricón” com a insult i forma d’estigmatitzar als companys de classe (o rivals esportius), com una forma de bullying. Ni cal dir que sempre he lluitat en contra d’aquestes agressions verbals, ja que a Socials precisament tractem de construir un món més just, democràtic i participatiu on tothom es senti realitzat i trobi el seu espai, independentment de la seva aparença física, la seva religió, els seus gustos i aficions o les seves inclinacions sexuals. Jo mateix sóc heterosexual, però crec que convé que tots i totes ens solidaritzem amb les demandes d’un col·lectiu que ha hagut d’aguantar humiliacions, escarni i persecucions físiques i morals, sovint acompanyades de dosis de violència.

A l’antiga Grècia l’homosexualitat era quelcom quotidià i proper, ja que en la Grècia clàssica hi havia la idea que les relacions entre persones del mateix sexe era desitjable i civilitzat, una mostra de refinament i bon gust. A la Grècia clàssica la bisexualitat o l’homosexualitat era tant normal com l’heterosexualitat. Personatges com Sòcrates, Plató, Alexandre Magne o la poetessa Safo en són alguns dels exemples més il·lustratius.

També a l’antic Imperi Romà les relacions homosexuals i bisexuals eren força quotidianes, molt acceptades socialment. Grans personatges com el mateix Juli César (a les campanyes de Macedònia) o emperadors com Adrià (qui va fundar una ciutat en record del seu estimat Antínous), Trajà o Neró (que s’arribà a casar amb tres homes al llarg de la seva vida) així ho demostren. De fet, a la Roma del segle I dC el matrimoni entre homes del mateix sexe era molt habitual, tal com mostren els historiadors Suetoni i Tàcit.

Amb l’arribada del cristianisme i de la moral judeocristiana l’homosexualitat passarà a ser un tema tabú dins de la societat, propi de persones libidinoses i de mala reputació. Malgrat la persecució de l’Església a l’homosexualitat, les altes jerarquies eclesiàstiques no van poder evitar que dins de la seva pròpia organització l’homosexualitat s’estengués com una taca d’oli. Fins i tot Sant Agustí va confessar haver mantingut relacions amb nois durant la seva joventut.  Durant l’edat mitjana l’homosexualitat (o si més no, bisexualitat) continua existint, amb casos tant famosos com el romanç de Ricard Cor de Lleó i Felip II August durant el transcurs de la tercera croada.

Amb el renaixement i la recuperació dels gustos clàssics, importants artistes i pensadors van viure amb normalitat els seus gustos sexuals, com ara Miquel Àngel (acusat de sodomita en el seu temps) i Leonardo da Vinci, qui va morir als braços del seu jove amic Francesco Melzi.

Al  món islàmic medieval també trobem alguns personatges coneguts que van sentir atracció per persones del seu mateix sexe, com ara el sultà otomà Mehmet II, responsable de la caiguda de Constantinoble (actual Istanbul), que es va rodejar de diversos membres del seu exèrcit amb qui sembla ser que va mantenir relacions, així com amb els seus servents personals. De fet, les relacions entre persones del mateix sexe a Al-Andalus va ser força habitual, ja que diversos califes de Còrdova, com Adb-el-Rahman II, Hakam II o el rei de la taifa sevilla Al-Mutanmid tenien harems masculins a la seva disposició.

Al llunyà Japó, el shogun Tokugawa va mantenir relacions afectives amb un jove aristòcrata durant gairebé tota la seva vida. L’homosexualitat al Japó era força normal i socialment acceptada, com demostra el fet que la majoria de monjos i savis budistes fossin homosexuals o que els joves samurais mantinguessin relacions amoroses amb altres soldats d’edat més avançada (un cas molt similar a la societat de la Grècia clàssica). Tres quarts del mateix es pot aplicar l’antiga Xina i sud-est asiàtic, lliures dels preceptes morals judeocristians o del Islam.

A l’edat moderna trobem personatges com Pere I el Gran, tsar de totes les Rússies, qui se’n va anar amb el seu fuster preferit a un viatge per Europa occidental,o altres personatges destacats com ara el filòsof Francis Bacon ,el músic Txaikovski, el pintor Caravaggio o els poetes francesos Paul Verlaine i Arthur Rimbaud.

Durant l’edat contemporània (segle XIX i XX) van sorgir també importants artistes i escriptors amb inclinacions homosexuals o bisexuals, cas dels famosos Oscar Wilde, García Lorca, Cernuda, Dalí , Marcel Proust o Andy Warhol, entre molts altres.

Fins i tot un cos tant homòfob com el Partit Nazi tenia homosexuals entre els seus militants, com Enrnest Röm o potser fins i tot Adolf Hitler.

Us fixareu que entre aquests personatges (segur que em deixo un munt!) només hi ha una dona, la poetessa Safo. Això es deu al tradicional model patriarcal de les societats, per una banda, i per l’escàs impacte que podien tenir les dones atretes per persones del seu mateix sexe al llarg de la història ( al no respondre a un model masculí, la seva tendència sexual no era tant rellevant). Tanmateix, s’especula sobre la possible homosexualitat de Joana d’Arc o la germana Juana Inés de la Cruz, extrems encara avui dia no confirmats.

Tant de bo aquest llistat de persones, grans artistes, polítics, intel·lectuals, reis, economistes, militars… serveixi per fer visible la diversitat dins de les societats, i millorar cap a una societat més justa per a tots.

Comparteix

    Comentaris

    • Behy Marrrrrf

      17/05/2011 - 19:28

      Bon article. Ara, la frase “Txaikovski, que també va tenir relacions amb homes del seu mateix sexe” és una mica estranya.

    • Ferran Vital

      17/05/2011 - 20:26

      Tens raó, no queda massa polit! Ara ho modifico aviam com queda…

    • Arqueoleg Glamuros

      18/05/2011 - 00:05

      Buuff es un tema complicadíssim d’abordar en un sol post! Jo tinc pendent un totxo sobre Homosexualitat a L’antiguitat i un altre sobre la persecució de la Inquisició als gais! La homosexualitat al japó medieval estava acceptadíssima i tenien uns rols curiossísims! A veure si passades les eleccions en faig un post!

    • Ferran Vital

      18/05/2011 - 00:24

      Gràcies, Arqueòleg!!

      Com tu dius, el tema és molt ample, però he volgut fer un breu escrit sobre alguns personatges coneguts al llarg de la història, però ens deixem a milions d’anònims que han patit la persecució o l’incomprensió del seu voltant.

      Esperarem amb moltes ganes aquest post sobre homosexualitat al Japó medieval!! Fins aviat!

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús