Canaletes, el Barça i Barcelona

Anar a Canaletes per celebrar els èxits esportius del Barça és tota una tradició culé que es remunta al primer terç del segle passat.

La font de Canaletes captava aigües de barrancs i aigües subterrànies que es recollien e captacions que baixaven des de la serra de Collserola, en especial la de la riera d’en Malla que avui dia seguiria els actuals carrers Príncep d’Astúries i Balmes, fins arribar a la Plaça Catalunya – Pelai. De fet, l’edifici del Banc BBVA de plaça Catalunya encara aprofitava als anys seixanta i setanta del segle passat un pou al subterrani del edifici per abastir d’aigua a l’edifici (i fins i tot usat per la refrigeració de l’edifici).

A la font històrica l’aigua brollava al capdamunt de la Rambla mitjançant unes canaletes que  transportaven l’aigua fins la seva ubicació al capdamunt de la Rambla , i per això la font fou batejada popularment amb aquest nom. Com explica l’investigador i historiador local Dani Cortijo en el seu blog, la font aviat es va convertir en tot un punt de trobada de la societat barcelonina. La font actual és de ferro, coronada amb un fanal de quatre llums. Existeix la llegenda que diu que aquell visitant que begui l’aigua de Canaletes s’enamorarà per sempre més de la ciutat de Barcelona i sempre hi tornarà.

fuente-de-canaletes-barcelona.jpg

Detall de la Font de Canaletes.

Als anys 30 del segle passat a l’edifici on avui es troba l’Hotel Lloret (Rambla de Canaletes, número 13) s’hi ubicava la redacció del diari esportiu “La Rambla”, fundada pel senyor Josep Sunyol i Garriga, qui fou president del Barça i diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya, i que fou tristament assassinat per les forces feixistes durant la guerra civil.

Cada diumenge a la tarda, de la façana de la redacció de “La Rambla” es penjaven pissarres amb els resultats, en viu i directe, dels equips barcelonins que jugaven (especialment si ho feien fora de casa), en un temps que la ràdio encara no s’havia popularitzat al màxim i les retransmissions esportives no eren, ni de bon tros, en viu i directe.

Així doncs, l’afició es citava cada diumenge a la tarda al davant de la redacció del diari esportiu, just al costat de la famosa font de Canaletes, i allà mateix es celebraven els èxits esportius (si és que n’hi havia algun, es clar) del Barça. I encara que no es conegui gaire, també els del Espanyol (convé recordar que als anys trenta del segle passat el volum d’aficionats entre culés i periquitos estava molt més equilibrat que avui en dia).

A més a més, al primer terç del segle XX s’instaurà una tradició que durà fins gairebé els nostres dies: els dilluns a la tarda era molt habitual trobar-se grups de tertulians futbolístics (aficionats, directius i fins i tot jugadors) comentant la jugada del cap de setmana al voltant de la font de Canaletes o a les taules del Café Baviera, que estava ubicat al costat de la font.

Durant els anys de dictadura franquista el Barça es convertí en una de les poques maneres que tenien els ciutadans del país per reunir-se, cridar i animar (molt sovint en català) i fins i tot treure alguna senyera, al camp o a Canaletes. Malauradament, el Barça d’aquells temps no donava masses alegries als seus seguidors.

No serà fins la dècada dels 90 del segle passat, i especialment als nostres dies, que les celebracions a Canaletes es convertiren en quelcom habitual i autènticament multitudinari (es parla de xifres de gairebé deu mil persones celebrant els èxits del Barça a Canaletes), gràcies a equips màgics com el “Dream Team” d’en Johan Cruyff o del Barça de les sis copes d’en Guardiola.

celebració canaletes.jpg

Celebració multitudinària del barcelonisme a Canaletes.

Desgraciadament durant els darrers anys algun grup de brètols que per res del món poden ser considerats barcelonistes han aprofitat els èxits esportius del Barça per mostrar el seu cantó violent i incívic. Fins i tot n’hi ha que han trencat la font de Canaletes, un espai gairebé sagrat pels culés de debò, que respectem tots els símbols i llegendes de la nostra història, com a element diferenciador que fa del Barça “més que un club”. Esperem tornar-hi ben aviat aquesta temporada (com a mínim dos cops més) i molts més cops al futur, però sempre fent-nos dignes del Barça, de Barcelona i de la seva història, i de tants i tants ciutadans anònims que han deixat la seva petjada en un espai gairebé sagrat pel barcelonisme i la seva identificació amb la ciutat i el país.

Comparteix

    Comentaris

    • Tot fent temps… « Al fons, a l'esquerra

      07/05/2011 - 10:23

      […] Parlant de Canaletes, ¿sabeu d’on ve la celebració culé de Canaletes? En Ferran Vital, que escriu a Sàpiens i també deixa comentaris per aquest bloc ens ho repassa a ‘Canaletes, Barça i Barcelona‘. […]

    • XAC

      17/05/2011 - 15:31

      La Rambla duia el subtítol d’Esport i Ciutadania. He tingut el plaer de poder fullejar alguns exemplars. Un luxe

    • Ferran Vital

      17/05/2011 - 16:26

      Gran revista, XAC!! De fet, jo també n’he llegit alguns exemplars però de forma virtual, mitjançant el portal ARCA!

    • Ares

      25/02/2013 - 23:54

      A Baires hi ha una rèplica de la Font de Canaletes al barri de Recoleta!, igual que a Monteviodo!

      Salut

      Ares
      Fuet-i-Mate

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús