Toros i França

Els toros a França han estat declarats “patrimoni cultural immaterial”. Mentre que al Principat, el Parlament va decidir legislar en contra de les corrides després de que una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) portés el tema al Parlament català, al país gal la tauromàquia és protegida des de les pròpies institucions de l’estat. Tal i com vam fer fa uns mesos quan vam parlar dels toros a Catalunya, convé considerar el culte al toro com un element propi del nostre substrat cultural mediterrani, però no per justificar la tortura i assassinat del toro, ni a Catalunya ni a la resta de l’estat, ni tampoc a França.

La tauromàquia va penetrar a l’estat francès al 1853, a la placa de toros de Baiona, en presència de l’emperador francès Napoleó III i la seva muller, la castellana Eugenia de Montijo. Malgrat que la de 1853 és considerada la data oficial de la penetració de les corrides a França, és cert que a molts pobles occitans es celebraven festes populars amb toros ( o bous)  a les places majors del poble(tot i que mai es mataven, ja que els animals eren una eina de treball al camp molt valuosa). Una tradició plenament francesa eren les Courses Landaises (on es lliga el toro amb una corda i un seguit de joves es dediquen a saltar-lo o retallar-lo) o les Courses Camarguaises (consistent a anar tallant uns nusos prèviament lligats a les banyes dels animals).

Ràpidament la tauromàquia va obtindre un alt grau de popularitat al sud de l’hexàgon amb places de toros tant importants com les de Baiona, a Iparralde, o les de Nimes i Arle, que són antics amfiteatres romans.

Plaza de toros de Arles,Anfiteatro Romano..jpg

Plaça de toros d'Arle, bastida sobre un amfiteatre romà.

Al llarg de la història hi ha hagut alguns toreros francesos amb una mica d’èxit, tals com el difunt Christian Montcouquiol (més conegut com Nimeño II) o l’actual matador Sebastià Castella. Pintors com Manet han plasmat les corrides (o si més no, el culte al toro) en els seus quadres impressionistes.

Fins i tot a la Catalunya nord les corrides són una manifestació de catalanitat (???), com ho pot ser el rugbi o les sardanes. Malgrat tots els esforços dels defensors de la tauromàquia, els toros no han estat, històricament, un espectacle massa popular al nord dels Pirineus. Malgrat que personalment a mi no m’agraden els toros, ni els toreros ni els correbous, penso que no és bo barrejar sentiments identitaris amb les festes taurines.

El que em sembla particularment sospitós és que la iniciativa gala es veu reforçada per una mena d’estudi “científic” que avala a la tauromàquia com un element cultural d’interès local i contradiu el propi codi penal francès, que preveu “multes de fins 30.000 € a aquells que atemptin contra la dignitat i la integritat física dels animals”.  Segons aquest estudi pseudo-científic, a França els toros no pateixen. Personalment crec que cadascú és lliure d’anar a les corrides o no, de ser-ne defensor o detractor, però el que no cal, en cap cas, és prendre per “tontos” als ciutadans amb suposats pretextos científics.

Comparteix

    Comentaris

    • La pregunta número 8 « F.R.A.B.

      04/05/2011 - 11:26

      […] potser sí. Al igual que Paterna ho resolen votant. Bé, res nou excepte la parida del Sarko  i el Patrimoni Cultural Inmaterial Ara a esperar el resultat diumenge o […]

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús