El Liber Iudiciorum (o Llei goda)

Quan els visigots van envair Hispania (l’any 414 de la nostra era) un contingent d’uns 200.000 germànics van penetrar la península, aleshores habitada per uns quatre milions d’hispanoromans.

Aquests pobladors germànics portaven els seus costums tribals i el seu dret consuetudinari (l’anomenada llei goda) que establia compensacions pecuniàries en un cas de greuge, furt, agressió, violació o ofensa entre els membres de la mateixa tribu. Aquestes tradicions (que anaven des de fuetades i altres càstigs corporals, compensacions pecuniàries o  haver de servir com a semi-esclau a la part ofesa fins la reparació del greuge xocaven frontalment amb la tradició legal i jurídica dels hispanoromans, que seguien el dret romà (base encara avui del dret civil privat català).

Per acabar-ho d’adobar, els nous pobladors visigots eren arrians (negaven la santíssima trinitat i el caràcter diví de Jesús), mentre que el catolicisme ja estava arrelat arreu de la península, amb una força i una influència força important dels bisbes i l’alta jerarquia eclesiàstica.

Davant aquesta realitat, els visigots van optar en un primer moment per mantindre les seves pròpies costums i la seva idiosincràsia social, lingüística, legal i fins i tot política, per bé que al llarg del segle VI i sobretot el segle VII els visigots van anar fonent-se amb la noblesa hispanoromana originant una única classe social elevada, aristocràtica. Encara que aquesta classe nobiliària era eminentment militar (no hi cabien els comerciats, pràcticament desapareguts) convé incloure-hi l’alta jerarquia eclesiàstica, especialment després que el rei Recared es convertí al cristianisme romà l’any 589.

Recared I.jpg

La conversió del rei Recared al catolicisme romà.

La monarquia  mai va ser massa forta, donat el seu caràcter electiu (el rei havia de ser escollit entre un consell dels principals nobles del regne, per bé que molts cops els reis intentaven associar els seus fills a la corona. Aquesta tradició, herència de les tribus germàniques que escollien al seu cabdill entre els homes més forts, no era massa pràctica per garantir l’estabilitat del regne, ja que facilitava la creació de faccions en constant tensió, d’aliances i conspiracions entre les principals famílies del regne.

A priori, segons les tradicions germàniques, tots els homes lliures havien d’anar a servir militarment al rei quan aquest s’ho requeria, però a partir del segle VII els reis començaven a tenir serioses dificultats per reunir un exèrcit que li fos lleial, i va començar a comptar amb els serveis de mercenaris per garantir la seva hegemonia i refermar-se com a monarca.

Aquesta relació directe home lliure – rei (en contraposició al sistema feudal, aparegut al segle X) estava recollida i codificada pel text legal més important de l’alta edat mitjana a la península ibèrica (i amb un important llegat que arriba fins avui en dia).

El Liber Iudiciorum (també conegut com a Lex Visigothorum) es va codificar cap a l’any 654 sota el regnat del rei Recesvint. El Liber és una codificació legal que aglutina les tradicions tribals i consuetudinàries visigodes amb els continguts legals hereus del dret privat romà (existència del poder púbic, preeminència de la llei fins i tot per sobre del rei, potestat dels governants per escollir bisbes…) i obliga a tots els homes (siguin gots o hispanoromans a sotmetre’s a la legalitat vigent en el Liber (fins el moment existien dos tribunals amb codis legals diferents: un pes gots i un altre diferent pels hispanoromans).

Liber_Iudiciorum_visigòtic.png

Una pàgina del Liber Iudiciorum, el text ibèric més important de l'edat mitja.

El Liber Iudiciorum és potser (juntament amb el Codi de Justinià), el text legal més important de la edat mitja, ja que la seva vigència va transcendir a la caiguda del regne visigot i l’invasió musulmana de 711, convertint-se en un text referència i en vigor als territoris sota sobirania cristiana dels petits regnes del nord peninsular fins entrat el segle XIII, que sovint es presentaven a si mateixos com a hereus de la legitimitat visigoda (a Astúries i Lleó els historiadors ho defineixen amb l’apel·latiu de “Neogoticismo Astur-Leonés”.

Fins  i tot, el Liber seguí fent de base referencial a tots els textos legals de la baixa edat mitja i fins i tot de l’edat moderna. Els comtats catalans no eren cap excepció, i el Liber Iudiciorum exercí com a legalitat vigent durant molts segles (tal i com es veu a la sèrie de Tv3 Ermessenda).

El Liber Iudiciorum va deixar de ser un text en vigor (si més no de forma efectiva, ja que de forma nominal si que continuava vigent) amb el procés de feudalització de la península ibèrica al segle XI, ja que els conceptes “públic”, “potestat regia” o “home lliure” van passar a ser una rèmora molesta pels nobles, ansiosos de més poder i de limitar la potestat regia (o comtal), mitjançant la recaptació directe de tributs, formant importants lligams i vincles privats de vassallatge o amb la creació d’autèntics exèrcits privats que no responien a la lleialtat cap el rei si no cap el seu propi senyor.

Comparteix

    Comentaris

    • XAC

      04/04/2011 - 12:41

      Pregunta típica a l’examen d’Història del dret. Quins temps aquells!

    • Ferran Vital

      04/04/2011 - 13:42

      A Història Medieval va sortir una pregunta sobre el Liber, també!! És un text legal molt important, com ho demostra que estudiants de dret o d’història l’hagin estudiat a les seves respectives llicenciatures!!

    • Amaiur

      04/04/2011 - 21:29

      Trobo molt democràtic aquest sistema electiu dels pobles germànics, sempre m’ha indignat haver d’aguantar al inepte de torn per ser el fill de… , quina pena que els portés a eliminar-se gaire bé sistemàticament.

    • Ferran Vital

      05/04/2011 - 10:17

      Hola Amaiur,

      Pensa que el sistema electiu tot i ser més “democràtic” que l’hereditari, sovint portava a l’elecció del que tenia millors contactes, més suport i conspirava més i millor entre els nobles visigots. Aquestes divisions van facilitar sobremanera que quan els musulmans van entrar a la península el 711, no trobessin gaire resistència.

    • Montse

      05/04/2011 - 11:04

      Tenia ganes de llegir-ho! Estic totalment peix en aquest tema. Gràcies!!!

    • Amaiur

      05/04/2011 - 15:43

      Estic totalment d’acord, al poble espanyol li va costar un munt de diners sufragar les despeses de la “candidatura” de Carlos I a emperador del Sacro Imperio però de vegades m’agrada elucubrar com serien les coses fetes d’una altre manera.

    • Ferran Vital

      06/04/2011 - 14:54

      Gràcies per comentar i per les aportacions, Montse i Amaiur!

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús