Arxiu del dimarts, 29/03/2011

Downton Abbey

dimarts, 29/03/2011

Downton Abbey no és una sèrie britànica més. Es tracta de la producció televisiva més cara de la història del Regne Unit (i suposo que de tota Europa) amb un cost d’un milió de lliures per cada capítol. Els resultats han estat espectaculars: prop de 20 milions d’espectadors enganxats davant les pantalles britàniques (ni es pot imaginar quants milions més l’han seguida per Internet).  A l’estat espanyol la sèrie es pot veure per la cadena privada Antena 3, que n’ha comprat els drets d’emissió (si em voleu fer cas, no perdeu l’ocasió de veure-la en versió original!).

Downton Abbey és una sèrie costumista, amb un seguit de trames i històries creuades, tractades amb molta exactitud històrica, amb una gran ambientació, un gran treball d’atrezzo i vestuari, molt ben produïda, amb una qualitat final que poc té a envejar a les millors sèries americanes. El treball dels actors (majoritàriament anglesos) és molt bo, en especial el de la comtessa mare, interpretat per l’incombustible Maggie Smith. A més, em sembla que la sèrie fa un retrat fenomenal de la idiosincràsia i del caràcter anglès, amb dosis d’humor britànic.

Highclere_Castle.jpg

El castell de Highclere, utilitzat com el fictici castell de Downton Abbey.

La sèrie arrenca l’any 1912, al comtat fictici de Downton Abbey situat a Anglaterra, governat pel comte sir Robert Crawley i la comtessa Cora Crawley, que viuen a un preciós castell (que a la realitat és el castell de Highclere) amb les seves tres filles i tot el servei domèstic. L’acció arrenca amb la notícia de l’enfonsament del Titanic, on mor el promès de la filla gran, que havia d’heretar el castell i el títol nobiliari. Com a l’Anglaterra del rei Jordi V els títols nobiliaris només podien ser heretats per línia masculina, el títol recauria en un cosí tercer que exerceix d’advocat a la ciutat industrial de Manchester, i a qui no li fa massa idea convertir-se en un membre de l’aristocràcia britànica.

A partir d’aquí, la sèrie ens explicarà un seguit de trames paral·leles, amb pinzellades molt interessants dels moviments socials i polítics del seu temps, tals com la lluita social de la classe obrera i la penetració del pensament socialista entre les classes populars, la lluita per la condició femenina, la forma de viure l’homosexualitat en un espai hostil, els preparatius per la gran guerra (o primera guerra mundial, iniciada el 1914) i fins i tot la lluita d’alliberament nacional a Irlanda.

En definitiva, Downton Abbey em sembla una forma entretinguda i divertida per tothom que es senti interessat per la forma de vida de l’Anglaterra d’inicis del segle XX, en ple tombant d’una orgullosa societat victoriana i cap a la fi de l’hegemonia britànica sobre el món. On creieu que hi ha més secrets i traïcions, entre els membre de l’aristocràcia britànica o entre els membres del servei?

Downton-abbey02-nosologeeks.jpg

L'actor Dan Stevens i l'actriu Michelle Dockery, una de les trames clau de la sèrie.