Ermessenda a TV3: encerts i errades

Com tota producció televisiva, Ermessenda ha tingut clars i obscurs, virtuts i mancances. Globalment, la sèrie m’ha deixat un gust agredolç: per un cantó, celebro que la televisió pública catalana aposti per produccions televisives que apropin la història al gruix de la població del país, però d’un altre cantó tinc la sensació que es podia haver fet quelcom millor. Es volia fer uns Tudor a la catalana i s’han apropat més a Hispania (d’Antena 3) que a la genial producció britànica.

Punts a favor:

  • Encerts de vestuari i atrezzo. Personatges visualment ben aconseguits, per norma general.
  • Bona ambientació i escenaris treballats, que li sumen certa credibilitat a l’acció. Bon treball de realització i postproducció, amanit amb la bona feina d’actrius i actors.
  • M’ha agradat com ha quedat reflectit el procés de canvi feudal, personificat en alguns diàlegs entre Ermessenda i el seu nét Ramon Berenguer I.
Ermessenda Laia Marull.jpg

Bona interpretació de Laia Marull, però poc fidel en la caracterització dels darrers anys del seu regnat.

Aspectes negatius:

  • En primer lloc, començo a estar tip de veure els mateixos actors a totes les sèries de TV3. Que no tenim cantera d’actors i actrius, a casa nostre?
  • No sabia que al segle XI els guerrers normands, els comtes i comtesses es depilessin o es rasuressin l’entrecuix.
  • Massa inexactituds històriques, quan no errades greus.

Inexactituds i errades històriques:

En primer lloc, la comtessa Ermessenda es veu eternament jove al llarg de la producció televisiva. A la mort del seu marit Ramon Borrell, l’any 1017,la comtessa Ermessenda ja tenia 45 anys d’edat. Una edat que avui considerem jove però que al inicis del segle XI ja començava a ser una edat venerable.

Trobo a faltar referències en la política exterior amb les connexions amb el món islàmic del sud peninsular, que en aquest moment es troben immerses en una terrible fitna –o guerra civil- entre els regnes de taifes que sorgeixen de la caiguda del Califat de Còrdova. En tota la sèrie, ni una sola paraula en fa referència.

Ni una referència, tampoc, a l’obra de l’Abat Oliva, ni a la Pau i Treva que aquest va promoure, aspecte essencial i cabdal de la Catalunya del segle XI. A la sèrie sembla que en Oliva no sigui més que el conseller personal de la comtessa.

Ermessenda repeteix fins la sacietat l’expressió “llei goda”. Fóra molt més acadèmic anomenar-li “Liber Iudiciorum” ja que els historiadors coneixem com a llei goda el dret pecuniari i consuetudinari dels pobles germànics, no pas la llei escrita herència del dret privat romà i codificat pel rei Recesvint.

A la sèrie ens presenten una Ermessenda feble, partidària d’una política pseudo-pacifista. Res més lluny de la realitat. La comtessa Ermessenda sempre fou partidària de la confrontació armada amb els regnes de taifes meridionals, mentre que el seu fill Berenguer Ramon I era molt més pacífic i indecís, al revés del que ens mostra la sèrie.

En Roger de Tosny  no va matar el seu fill Berenguer Ramon I. En Roger va tornar a la Normandia el 1024, desprès d’haver defensat amb èxit les fronteres meridionals del comtat de Barcelona i haver fet fugir a les tropes dels senyors de les taifes de Tortosa, Dénia o Lleida, molts anys abans de la mort del comte Berenguer Ramon I (mort que es produí l’any 1035).

roger de toeny.png

En Roger de Tosny, injustament imputat en la mort del comte Berenguer Ramon I.

A més a més, en Berenguer Ramon I va dividir els seus comtats entre els seus fills a la seva mort: en Ramon Berenguer I va heretar la major part dels dominis comtals, mentre que els seus fills petits (que en cap moment surten a la sèrie) Sanç i Guillem, van rebre com possessions el comtat del Penedès i d’Osona, respectivament. La comtessa, que llavors comptava amb seixanta-tres anys d’edat, va assumir de nou la regència dels comtats catalans, malgrat que a la sèrie ens presentin una Ermessenda molt més jove.

M’ha decepcionat una mica la poca rellevància històrica que se li ha donat a la revolta del noble Mir Geribert. En Mir Geribert, tal i com vam explicar al post dedicat a la vida de la comtessa Ermessenda que vam fer fa uns mesos, va revoltar-se, amb uns altres nobles joves, aprofitant l’aparent feblesa del comtat de Barcelona a la mort del comte Berenguer Ramon I, conflicte que s’allargarà fins mitjans del segle XI.

L’interessant del cas (i poc explotat a la sèrie) fou que en Mir Geribert era cosí del bisbe de Barcelona que suposadament tenia una relació amb Ermessenda, en Guislabert (nebot de la pròpia Ermessenda). No sé d’on es treuen que en Guislabert (vescomte de Barcelona) i la comtessa Ermessenda mantinguessin relacions (pel cap baix, calculo que la comtessa era uns 20 anys més gran que el seu nebot), però el que està clar és que el 1035 Guislabert i el seu cosí Mir Geribert atacaren el palau reial des del palau episcopal (aquest fet es veu a la sèrie, però amb un pretext fals i una cronologia molt posterior).

Poc suc li treuen a la sèrie al conflicte (que hauria donat per un capítol sencer més) entre Ermessenda i el seu nét, Ramón Berenguer I, pels fets al voltant de la seva polèmica unió amb Almodis de la Marca, que van portar que la vella comtessa (que comptava amb vuitanta anys!!) promogués que excomuniquessin al seu propi nét.

Ramón Berenguer I i almodis.jpg

La parella Ramon Berenguer I i Almodis està poc explotada, al meu parer.

Per cert, la seva fidel companya al llarg de la sèrie, Riquilda (mare del bisbe Guislabert, tieta del rebel Mir Geribert, filla del comte Borrell II i germana del comte Ramon Borrell, ergo cunyada d’Ermessenda) havia mort el 1041, anys abans de la ficció històrica proposada per la sèrie.

Per últim, queda poc clar, o si més no massa accelerat, la successió de fet que porten al final de la sèrie. El 1057 la comtessa Ermessenda es reconcilia amb el seu nét (a canvi de 1000 unces d’or), demana aixecar la pena d’excomunió i es retira al monestir de Sant Quirze de Besora (que jo sàpiga, a Sant Quirze no tenen vistes al mar!).

Comparteix

    Comentaris

    • Adrià

      23/03/2011 - 14:59

      òsti Ferran!Com m’agrada llegir-te, i aquest post no m’ha defraudat! Jo també vaig veure amb il·lusió la incursió d’una sèrie històrica sobre els comptats catalans i m’imaginava (des del meu gran desconeixement) que, com sol passar, la ficció desvirtuaria la realitat passada. M’agrada veure com un historidor contrastat (a priori, jeje) despulla als qui haurien de vetllar per l’aproximació màxima entre els fets realment ocorreguts i la sèrie emesa.

      Ara, aplaudeixo la iniciativa, em va agradar força, llàstima que només fóssin dos capítols (tot i que m’imagino que aquesta mena de produccions deuen ser força cares).

      Una abraçada d’un company de footy!

    • Ferran Vital

      23/03/2011 - 16:00

      Benvolgut Adrià,

      Com que historiador contrastat (a priori)?? ai com t’enxampi!! A mi la sèrie no em va desagradar, però crec que es podia haver fet quelcom millor amb el material i els recursos disponibles, més quan la finalitat de la televisió pública ha de ser informar al ciutadà de fets objectius i verídics (del present o del passat).

      Tant de bo TV3 aposti definitivament per més produccions de l’estil Ermessenda, ja que contribueixen a la difusió del patrimoni nacional i de l’adquisició de la cultura històrica (crec que els drets de la F1 o de sèries estrangeres són igual de cares que la producció autòctona). De totes formes, sense grans pressupostos també es poden fer materials de qualitat.

      Una abraçada rugbística (als turmells) i gràcies per comentar, m’ha fet molta il·lusió!!

    • josep

      23/03/2011 - 17:02

      Molt bo Ferran!

      I ni jugaven a rugby????? ;-))))

    • Ferran Vital

      23/03/2011 - 17:07

      Hola Josep,

      A rugbi no, però el poble ja jugava a la Soule i altres jocs hereus del Harpastum romà!

      Salut!!

    • guetpu

      23/03/2011 - 19:19

      Gracies mil per aquest article tant immediat.

      Soc inquiet i curiós i efectivament, tant es referien a la “llei goda”, que no vaig poder estar-me’n de remenar per internet sense cap mena d’èxit.
      Ara m’hi he posat de nou amb la mateixa intenció. I el vostre artícle ho val tot.

      Comparteixo també la resta de l’article, Tenim una història rica, riquissima, que pot donar per moltes produccions que complirien la doble funció, pedagògica i de consciència de pais.

      Però deixem de caure en fer-ho bonic si això vol dir transgredir la realitat.

      Si ja saps de que va, de sobte fots un sal del sillò…que dimonis passa aqui, que m’he adormit potser ?

      Si no ho saps i vols entrar-hi, et fas un fart de remenar a les llibreries perque cerques en un lloc o en un temps i resulta que la realitat es en un altre lloc i en un altre temps.

      I el pitjor de tot, es que si se n’obre tertúlia de sobretaula……no home, no….el 4 es abans que el 3, que no ho vas veure a la tele ?

    • Amaiur

      23/03/2011 - 19:38

      A mi tampoc m’ha acabat de fer el pes veig que les errades històriques superen per molt als punts a favor.
      He tingut la sensació (pot ser que m’equivoqui ) que el personatge el presenten més como una dona obstinada a governar, m’hagés agradat veure més la seva vesant política, si que deixa clar la seva preferència de tenir com suport l’església en oposició al seu fill i nét que busquen el dels nobles però imagino que havia més suc.
      De totes maneres ha sigut agradable seguir-la, penso que resumir tot en 2 capítols ha de ser difícil i sempre a les series històriques fan més accent a les intrigues familiars que als afers polítiques suposo que pensen que així es fa de millor veure.
      Estic d’acord en que la posada en escena està molt bé.
      Com sempre és una opinió.

    • Cabrablog

      23/03/2011 - 20:55

      Ferran,
      Et fa res revisar l’ortografia del teu text? Gràcies

    • Joan

      23/03/2011 - 21:09

      Mes que una critica d’aquesta produccio, allo que discutiu en aquest article es el problema general del genere que molts anomenen una BIOPTIC. L’objectiu principal d’una serie televisiva es entretenir. Fer cultura, interessar a la gent, etc esta molt be, sempre que no interfereixi amb l’entreteniment, nombre de teleespectadors… i les consideracions economiques. Els millors autors saben que cal produir personatges sintetics, compostos de 1 o 2 figures reals, simplificar situacions, insertar histories d’amor amb escenes de dormitori, que cal fer concessions amb la cronologia. Si no, la narrativa esdeve avorrida i dificil de seguir. Vull dir que per estudiar la Comtessa cal anar a la biblioteca, per entretenir-se al vespre cal sintonitzar TV3. Tothom hauria d’entendre la diferencia. Al meu parer, el sumari final es favorable a l’Ermessinda, com ho es als Tudor, als Borja, etc. La gent sempre aprenen alguna cosa i s’interessen per la historia (Perdoneu-me el teclat. A mi tambe em molesta))

    • Ferran Vital

      23/03/2011 - 21:48

      Gràcies a tothom pels comentaris, us contesto d’un en un, sense enrollar-me massa que em conec:

      @guetpu: m’alegro moltíssim que t’hagi servit de quelcom, el meu escrit. Sobre la llei goda n’hi ha prou material per escriure un post sencer… potser m’animo i tot! Però estic d’acord en tu que en comptes d’aclarar conceptes, Ermessenda encara crea més confusió!

      @Amaiur: I a mi m’ha agradat la sèrie, eh! Penso que és una bona idea, i que en general, no està tan malament. M’ho he pasat bé i tot! Com sempre, mil gràcies per compartir les teves reflexions en aquest espai!

      @Cabrablog: de faltes, errors tipogràfics i lapsus en tinc milers. Tanmateix, si tens la bondat de dir-me on veus un error…

      @Joan: Tens un blog molt xulo!!!! Ara bé, penso que es pot fer una sèrie amb molt bon resultat d’audiència i de molta qualitat siguent el màxim fidel possible als fets històrics, com ara Roma, Band of Brothers, Tudor o les antigues Roots (Raíces) o Jo, Claudi. Jo penso que l’obligació d’una televisió pública és donar informació de qualitat, objectiva i verídica.

      Salut a tots/es!!

    • Arqueòleg Glamurós

      23/03/2011 - 22:45

      La veritat es que vaig aguantar ben poc davant la pantalla! Aquestes series històriques per exaltar la història dels grans personatges suposadament heroics de la Catalunya medieval i moderna em fan molta vergonya aliena i em semblen una pantomima folklòrica d’un cutre que tira d’esquenes i que reprodueixen un model historiogràfic arcaic i obsolet

      Que si el Compte Aranau, que si Empessenda, que si el Timbaler de Bruc… perquè no expliquen com era un convent dels inquisidors dominics? Per què no narren l’explotació feudal que practicaven els senyors sobre els vassalls? O les brutals persecucions contra els jueus ? Perquè no expliquen com era la Barcelona medieval? A no, que això no exalta la Pàtria!

    • comtessaermessenda

      23/03/2011 - 23:16

      Jo n’esperava més de la sèrie, massa ganes d’ensenyar pits i culs (sempre d’elles, és clar!) i poc rigor històric. Ja se sap que una producció per la TV ha de ser amena i que s’hi pot afegir alguna història romàntica que sempre dóna joc per arodonir la història, però si hi ha massa invencions serveix per desinformar. Aleshores prefereixo que diguin que és una novela ambientada en aquella època, però que no t’ho venguim com un biòpic.
      Arqueòleg Glamurós, aquest “exaltar la pàtria” que dius no no és exclussiu de Catalunya. Tothom defensa la seva cultura, però clar, si ho fem els catalans ja som “provincians i ens mirem el melic”. Aquesta postura em fa molta ràbia, sempre autoflagelant-nos, com si no ho fessin des de fora!

    • Neus

      23/03/2011 - 23:50

      Moltes gràcies per les refèrencies històriques.

    • Ferran Vital

      23/03/2011 - 23:51

      @Arqueòleg: cadascú tindrà el seu parer. Hipània feia molta pudor (Viriat era Lusità!) com tantes altres. Águila Roja ni la nomeno. Tierra de lobos, Amar en tiempos revueltos, La Bandolera, La Señora…Cuéntame! Però certament a Ermessenda no he detectat cap xovinisme recalcitrant ni res per l’estil. A Bruc vas veure alguna reivindicació nacional? Comte Arnau no ho sé que jo era molt petit i no la recordo.

      Jo estic a favor de que la televisió pública faci difusió de la història, de la cultura i del patrimoni català. Sense cap patriotisme ranci, la història de Catalunya no és pas millor que la rusa o l’asteca, però es la nostra, i la que TV3 ha de fer ressó. Sobre altres temàtiques de la història, el 33 té espais molt xulos (Segle XX, 60 minuts, Àgora…). No podem culpar a TVC de no tractar temes històrics. PD: les “brutals persecucions contra els jueus” ai ai ai que t’està afectant el virus Rahola! (hehehe).

      @comtessaermessenda: Quin honor tindre l’esperit de la senyora Ermessenda present a aquest espai!! hehehe… Bromes a part, coincideixo en que sovint fa massa falta ensenyar pits o culs per fer una producció televisiva (no em molesta, però tampoc en veig la necessitat). De biòpic, res de res. Ficció històrica.

    • Miquel

      24/03/2011 - 11:47

      Llàstima que malgrat hi ha hagut una bona tasca amb vestuari i decorats, no s´hagi extés pel que fa al rigor històric. Completament d´acord en que avorreix veure sempre els actors del cor de la ciutat i les escenes típiques de pits i culs.
      Esperem futures sèries amb potser directors més valents que ens ofereixen quelcom diferent.

    • Núria

      24/03/2011 - 14:29

      Ferran, estic d’acord amb en cabrablog que caldria que revisessis l’ortografia del teu text. De fet, et vull felicitar per tota la informació que hi aportes (me l’he llegida amb molt d’interès!), i justament per això penso que estaria molt bé que, abans de publicar els posts, poguessis revisar-los o demanar a algú que t’ho faci, perquè una bona forma els acabaria de donar la credibilitat que es mereixen pel seu contingut.
      Felicitats, en qualsevol cas.

    • Ferran Vital

      24/03/2011 - 16:05

      @Neus: Molt amable! M’alegro que et sigui útil.

      @Miquel: Esperarem que la propera sèrie històrica que faci TVC aprengui d’aquesta experiència (positiva, de totes formes), i en un futur es treballi més el rigor històric i la cantera d’actors.

      @Núria: Perdona però no entenc… igual que la cabrablog, et convido a ajudar-me i indicar on veus una falta. Una bona forma? No és fàcil sintetitzar tanta informació en un espai reduït (pensa que no vull fer posts llargs i massa acadèmics, si no apropar la història a tothom, incentivant l’esperit crític). Tampoc disposo de gaire temps, ja que la docència i altres activitats personals no em deixen massa estones lliures.

      Gràcies a tots, i fins aviat.

    • Xavi Bredenc

      24/03/2011 - 19:57

      És clar que hi ha moltes “mancances” històriques, però per això ja hi ha els documentals, no?
      Si ha servit perquè milers de catalans sàpiguen que va existir aquesta senyora i l’hagin pogut situar en un context històric, ja n’hi ha prou.
      Jo, més que errors, crec que són “ajustos” que els guionistes acaben fent perquè, no ho oblidem, es tracta d’una pel·lícula, feta per entretenir. Al que li interessi la història, ja té l’enciclopèdia catalana per consultar i aprofondir en el tema.
      És clar que és un crim pels historiadors, però pels que ens interessa la història és una manera bona d’introduïr un tema, fer-ne una pel·lícula

    • Salomó

      24/03/2011 - 21:46

      Vital i Cia, voleu dir que no fileumassa prim? TV3 va presnetar la sèrie parlant de barreja d’història i icció.

    • Ferran Vital

      24/03/2011 - 23:22

      Hola nois,

      @Xavi Bredenc i @Salomó: No dic que les errades siguin un crim. Només penso que la història de la comtessa ja és prou divertida i entretinguda com per haver d’inventar-se passatjes que per res milloren la trama. Altrament, la ficció històrica per A3 o Telecinco ja està bé, pero TVC és una cadena pública, i d’ella n’espero que m’informi amb rigorositat i objectivitat.

      Si com diu en Salomó, volien fer ficció, per què ens ho han venut com un biòpic?? Torno a repetir: no m’ha desagradat la sèrie. I m’encanta que TV3 aposti per la història en prime time.

    • Teresa

      25/03/2011 - 12:13

      M’ha sorprès molt que es presenti Ermessenda com una figura defensora de respectar la llei i no entendre’s amb actes bèl·lics. M’ha decebut, creia haver descobert un personatge realment autèntic i fascinant.

      Com va morir, doncs, Berenguer, el fill d’Ermessenda?

      Gràcies.

    • Steve

      25/03/2011 - 13:15

      Els mateixos actors??, I al cinema americà??,
      Penses el mateix als que juguen al Barça de Guardiola , segurament a Ripoll i a un altre Messi i Rupit un altre Xavi .Com possiblement un altre LLuis Homar al elenc de Manlleu es clar……………..país!!!!!!!!!!!

    • Ferran Vital

      25/03/2011 - 14:53

      Bon dia a tothom:

      @Teresa: Ermessenda volia fer prevaldre el Liber Iudiciorum ja que aquest li donava potestat sobre els altres nobles, no pas per ser una apassionada dels drets privats. Tanmateix, malgrat ser bèl·lica i autoritària, això no li resta capacitat de suggestió, no?

      @Steve: als EUA hi ha una cantera d’actors força potent. Cada any descobrim nous talents a les sèries amb més audiència. A TV3 en Julio Manrique, el Roger Coma, la Marina Gatell o la Bea Segura han sortit, com a mínim, en tres o quatre sèries més (Cor de la ciutat, Infidels, Porca Misèria…). M’ha agradat l’Àlvaro Cervantes, no el tenia vist a sèries catalanes.

      Pel que fa al Barça de Guardiola, precisament és qui més ha apostat per la cantera. Va fer falta obrir la porta de sortida a grans jugadors com Marc Crosas, Fernando Navarro, Pepe Reina, Jordi Alba, Oleguer o Damià Abella per deixar lloc a nous talents: Pedro, Busquets, Piqué, Muniesa, Fontàs… TV3 fa com el Madrid: desperdicia la cantera. Imagino que a l’Institut de teatre deuen haver bons actors esperant la seva oportunitat ( gent com Sergi López o David Janer han sortit ben poc a TV3).

      Gràcies per participar i fins ben aviat,

    • Marta

      25/03/2011 - 19:43

      M’ha sorprès llegir que la sèrie d’Ermessenda tenia tants errors. He vist tots els vídeos que hi ha penjats a la pàgina de la sèrie de TV3 i m’havia fet a la idea que la única concessió que s’havia fet al rigor històric era el de la relació amorosa entre Ermessenda i el seu nebot el bisbe. En aquest sentit, més que no pas per la sèrie, em sento enganyada per la publicitat que la mateixa TV3 n’ha fet. De fet, vaig procurar fixar-me molt en els diàlegs dels diferents consells de barons pensant que aprenia història i resulta que la desaprenia. És una llàstima que s’hagi malbaratat tant el potencial pedagògic d’un mitjà visual, perquè amb el temps és més probable que tots recordem amb més claredat les escenes de la sèrie que el comentari d’aquest blog.

      Moltes gràcies pels apunts d’història.

    • Ferran Vital

      25/03/2011 - 22:40

      Moltes gràcies a tu, Marta!

      Em fa molt feliç saber que he pogut ser d’ajuda!! Tampoc et sentis enganyada per TV3, ja que la sèrie (malgrat els seus errors històrics) no fa cap gran disbarat imperdonable (cosa que si fa Hispania o Águila Roja). Es podia fer millor? I tant! Però de ben segur que a TVC en prendran nota i la propera sèrie (esperem que ben aviat) serà molt més curosa!

      Fins aviat!

    • Torsimany

      27/03/2011 - 12:01

      Em va agradar Ermessenda com a ficció històrica amb els seus punts de contradicció amvb una realitat històrica tan llunyana i desconeguda per la gran majoria de catalans. A mi també em va cridar l’atenció les referències continuades a la llei goda. La meva senyora que és xilena em va preguntar quina era, jo li vaig fer un discurset sobre la nostra herència del dret romà recollida en el Forum Iudicum contrastada amb les lleis d’orígen més germànic del Nord i, per suposat de les lleis islàmiques del Califat de Còrdova. Per tant vaig deduir que marcava la distància com a nació incipient de Catalunya.

    • marina

      27/03/2011 - 12:19

      Jo crec que tens rao amb moltes coses però en part taquivoques.

    • Ferran Vital

      27/03/2011 - 12:43

      Benvolgut Torsimany: Gràcies per compartir la teva opinió. Estic d’acord amb tu en la majoria de les teves afirmacions, però jo crec que el Califat de Còrdova tenia un sistema jurídic-legal fins i tot superior al dels regnes cristians. No era un estat governat per la Shària ni la Sunna. I per últim, parlar del naixement de la nació catalana és, a aquestes alçades, una mica complicat, ja que els comtes entenien el país com el seu patrimoni personal, no pas com un ens nacional amb una cultura i tradicions compartides… tot això és molt discutible, eh? De fet, estic pensant en preparar un escrit sobre la llei goda- Liber Iudiciorum.

    • Les inexactituds històriques d’”Ermessenda” « Curiositats a la xarxa

      28/03/2011 - 08:37

      […] Article de Ferran Vital A la sèrie ens mostren a Berenguer Ramon com un partidari de la guerra i la confrontació, i a Ermessenda com a partidària del diàleg i dels pactes tenint en compte la guerra com a última opció. En realitat era tot el contrari: ell era partidari del diàleg i ella de la guerra. Berenguer Ramon tampoc va morir a mans de Roger de Tosny, com explica "Ermessenda" La relació amorosa entre la comtessa Ermessenda i el seu nebot Guislabert, al voltant de la qual gira gran part de la sèrie, sembla ser que ha estat una invenció dels guionistes […]

    • Montse

      28/03/2011 - 15:59

      A mi em va encatar la sèrie, però evidentment desconeixia la història. Igual que en guetpu (però amb retard) m’he posat a buscar el que tan es va anomenar durant la serie “la llei goda”i m’ha portat cap a quí, ja que no hi hagaire informació al respecte precisament per l’error que comenteu.

      Gràcies per tots els aclariments històrics Ferran, tot i que evidentment m’hi he de posar seriosament, perquè tal i com ja he dit desconeixia aquesta part de la nostra història i ara m’han quedat ganes de conèixe-la més i millor.

    • Ferran Vital

      29/03/2011 - 11:28

      Hola Montse!

      Estic rumiant fer una entrada per la setmana vinent de la lex visighotorum recollida al Liber Iudiciorum, per què tot i ser un tema molt específic i acadèmic, sembla que prou gent hi està interessada.

      Només dir-te que la llei goda no existeix com a tal, ja que cada tribu-poble (vàndals, sueus, alans, visigots, ostrogots, angles, saxons, francs…) tenien les seves lleis i costums fixades per la tradició oral, basades en el dret pecuniari i consetudinari (si em robes una ovella, dos peçes d’or. Si mates el meu pare, puc matar el teu o hauràs de treballar per mi tota la vida…).

    • Alberich

      29/03/2011 - 16:19

      Com a estudiant d’història de l’art afegeixo a la teva llista de pífies històriques el fet que coloquin un frontal d’altar (el de la seu d’urgell) com a una mena de retalue romànic, ja que en aquella època els absis de les esglésies es decoraven amb frescos em tot cas.

    • david

      29/03/2011 - 22:51

      Ermessenda de Carcassona va morir a Sant Quirze de Besora. Canviar el final per posar-hi el que sembla Sant Pere de Roda mirant el mar és un error imperdonable i una vergonya.

    • El Liber Iudiciorum (o Llei goda) – Sapiens.cat

      03/04/2011 - 12:47

      […] Fins  i tot, el Liber seguí fent de base referencial a tots els textos legals de la baixa edat mitja i fins i tot de l’edat moderna. Els comtats catalans no eren cap excepció, i el Liber Iudiciorum exercí com a legalitat vigent durant molts segles (tal i com es veu a la sèrie de Tv3 Ermessenda). […]

    • jordijs

      10/04/2011 - 20:35

      El defensor de l’espectador de TV3 ha donat explicacions (concretament sobre el lloc on va morir). Ha dit que era una “llicència artística”
      http://www.tv3.cat/videos/3465570/Rigor-historic-a-la-serie-Ermessenda

      PD: Gràcies a tu pel comentari! 😉

    • Júlia Coll

      14/02/2013 - 17:24

      Hola a tots/es! He de fer un treball sobre ermessenda, i necessito els espectes falsos històricament, m’ho he llegit, i hi ha coses que no entenc massa bé, m’en podrieu dir uns quants breument i de forma que ho pogués entendre sisplau?

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús