Arxiu del dimecres, 23/03/2011

Ermessenda a TV3: encerts i errades

dimecres, 23/03/2011

Com tota producció televisiva, Ermessenda ha tingut clars i obscurs, virtuts i mancances. Globalment, la sèrie m’ha deixat un gust agredolç: per un cantó, celebro que la televisió pública catalana aposti per produccions televisives que apropin la història al gruix de la població del país, però d’un altre cantó tinc la sensació que es podia haver fet quelcom millor. Es volia fer uns Tudor a la catalana i s’han apropat més a Hispania (d’Antena 3) que a la genial producció britànica.

Punts a favor:

  • Encerts de vestuari i atrezzo. Personatges visualment ben aconseguits, per norma general.
  • Bona ambientació i escenaris treballats, que li sumen certa credibilitat a l’acció. Bon treball de realització i postproducció, amanit amb la bona feina d’actrius i actors.
  • M’ha agradat com ha quedat reflectit el procés de canvi feudal, personificat en alguns diàlegs entre Ermessenda i el seu nét Ramon Berenguer I.
Ermessenda Laia Marull.jpg

Bona interpretació de Laia Marull, però poc fidel en la caracterització dels darrers anys del seu regnat.

Aspectes negatius:

  • En primer lloc, començo a estar tip de veure els mateixos actors a totes les sèries de TV3. Que no tenim cantera d’actors i actrius, a casa nostre?
  • No sabia que al segle XI els guerrers normands, els comtes i comtesses es depilessin o es rasuressin l’entrecuix.
  • Massa inexactituds històriques, quan no errades greus.

Inexactituds i errades històriques:

En primer lloc, la comtessa Ermessenda es veu eternament jove al llarg de la producció televisiva. A la mort del seu marit Ramon Borrell, l’any 1017,la comtessa Ermessenda ja tenia 45 anys d’edat. Una edat que avui considerem jove però que al inicis del segle XI ja començava a ser una edat venerable.

Trobo a faltar referències en la política exterior amb les connexions amb el món islàmic del sud peninsular, que en aquest moment es troben immerses en una terrible fitna –o guerra civil- entre els regnes de taifes que sorgeixen de la caiguda del Califat de Còrdova. En tota la sèrie, ni una sola paraula en fa referència.

Ni una referència, tampoc, a l’obra de l’Abat Oliva, ni a la Pau i Treva que aquest va promoure, aspecte essencial i cabdal de la Catalunya del segle XI. A la sèrie sembla que en Oliva no sigui més que el conseller personal de la comtessa.

Ermessenda repeteix fins la sacietat l’expressió “llei goda”. Fóra molt més acadèmic anomenar-li “Liber Iudiciorum” ja que els historiadors coneixem com a llei goda el dret pecuniari i consuetudinari dels pobles germànics, no pas la llei escrita herència del dret privat romà i codificat pel rei Recesvint.

A la sèrie ens presenten una Ermessenda feble, partidària d’una política pseudo-pacifista. Res més lluny de la realitat. La comtessa Ermessenda sempre fou partidària de la confrontació armada amb els regnes de taifes meridionals, mentre que el seu fill Berenguer Ramon I era molt més pacífic i indecís, al revés del que ens mostra la sèrie.

En Roger de Tosny  no va matar el seu fill Berenguer Ramon I. En Roger va tornar a la Normandia el 1024, desprès d’haver defensat amb èxit les fronteres meridionals del comtat de Barcelona i haver fet fugir a les tropes dels senyors de les taifes de Tortosa, Dénia o Lleida, molts anys abans de la mort del comte Berenguer Ramon I (mort que es produí l’any 1035).

roger de toeny.png

En Roger de Tosny, injustament imputat en la mort del comte Berenguer Ramon I.

A més a més, en Berenguer Ramon I va dividir els seus comtats entre els seus fills a la seva mort: en Ramon Berenguer I va heretar la major part dels dominis comtals, mentre que els seus fills petits (que en cap moment surten a la sèrie) Sanç i Guillem, van rebre com possessions el comtat del Penedès i d’Osona, respectivament. La comtessa, que llavors comptava amb seixanta-tres anys d’edat, va assumir de nou la regència dels comtats catalans, malgrat que a la sèrie ens presentin una Ermessenda molt més jove.

M’ha decepcionat una mica la poca rellevància històrica que se li ha donat a la revolta del noble Mir Geribert. En Mir Geribert, tal i com vam explicar al post dedicat a la vida de la comtessa Ermessenda que vam fer fa uns mesos, va revoltar-se, amb uns altres nobles joves, aprofitant l’aparent feblesa del comtat de Barcelona a la mort del comte Berenguer Ramon I, conflicte que s’allargarà fins mitjans del segle XI.

L’interessant del cas (i poc explotat a la sèrie) fou que en Mir Geribert era cosí del bisbe de Barcelona que suposadament tenia una relació amb Ermessenda, en Guislabert (nebot de la pròpia Ermessenda). No sé d’on es treuen que en Guislabert (vescomte de Barcelona) i la comtessa Ermessenda mantinguessin relacions (pel cap baix, calculo que la comtessa era uns 20 anys més gran que el seu nebot), però el que està clar és que el 1035 Guislabert i el seu cosí Mir Geribert atacaren el palau reial des del palau episcopal (aquest fet es veu a la sèrie, però amb un pretext fals i una cronologia molt posterior).

Poc suc li treuen a la sèrie al conflicte (que hauria donat per un capítol sencer més) entre Ermessenda i el seu nét, Ramón Berenguer I, pels fets al voltant de la seva polèmica unió amb Almodis de la Marca, que van portar que la vella comtessa (que comptava amb vuitanta anys!!) promogués que excomuniquessin al seu propi nét.

Ramón Berenguer I i almodis.jpg

La parella Ramon Berenguer I i Almodis està poc explotada, al meu parer.

Per cert, la seva fidel companya al llarg de la sèrie, Riquilda (mare del bisbe Guislabert, tieta del rebel Mir Geribert, filla del comte Borrell II i germana del comte Ramon Borrell, ergo cunyada d’Ermessenda) havia mort el 1041, anys abans de la ficció històrica proposada per la sèrie.

Per últim, queda poc clar, o si més no massa accelerat, la successió de fet que porten al final de la sèrie. El 1057 la comtessa Ermessenda es reconcilia amb el seu nét (a canvi de 1000 unces d’or), demana aixecar la pena d’excomunió i es retira al monestir de Sant Quirze de Besora (que jo sàpiga, a Sant Quirze no tenen vistes al mar!).