Per sort, Catalunya no és una terra amb massa activitat sísmica. EL país no està a la vora de zones de contacte de grans plaques tectòniques que provoquin grans terratrèmols ni tsunamis com el d’aquests dies al Japó.
El terratrèmol més important de la història de Catalunya va tindre lloc el 2 de febrer de l’any 1428 (i per això se’l conegué popularment com el terratrèmol de la candelera). Aquell dia un terratrèmol de 6.5 graus a l’escala de Richter i amb l’epicentre prop de la població de Camprodon va sacsejar tot el país (inclòs el Rosselló i la Cerdanya, sota autoritat dels comtes de Barcelona), provocant greus desperfectes arreu del país.
El monestir de Sant Martí del Canigó s'ensorrà totalment a causa del terratrèmol de 1428.
Les destrosses més significatives d’aquells dies es poden quantificar en prop de dos milers de persones mortes o desaparegudes, importants destrosses en les xarxes de comunicació i infraestructures (ponts i arrenglaments de camins), danys en moltes cases particulars i la pràctica desaparició total i absoluta dels nuclis urbans de Queralbs i Tortellà.
Les tremolors van ensorrar campanars d’esglésies i convents (casos dels campanarsde la vila d’Arles o dels monestirs de Sant Joan de les Abadesses i de Ripoll), la destrucció de la capella de Núria o importants desperfectes a nuclis distants com Girona o Barcelona. A la ciutat comtal el terratrèmol va originar desperfectes a l’Església de Santa Maria del Mar, tot just acabada un segle abans, i que va derruir la rosassa del temple, que es va desplomar sobre la multitud i ocasionà una trentena de morts .
La rosassa de Santa Maria del Mar va caure sobre un grup de gent.
Més enllà dels danys materials, cal pensar que la Catalunya d’inics del segle XV era una Catalunya empobrida i amb un alt índex de mortaldat, que encara sentia les conseqüències dels brots de pesta bubònica arreu del Principat. A més, Catalunya lentament cedia poder polític, social i demogràfic al Regne de València, i a la seva capital, més potent econòmicament i comercialment que no pas Barcelona en aquell moment. Els danys als camps de conreu, als buits demogràfics i les conseqüències (morals i espirituals) pels habitants del terç nord del Principat, són difícils de predir. Càstig diví? Obra del dimoni? El que està clar es que van fer falta dècades abans de que els danys materials, socials i humans del terratrèmol de 1428 fossin superats.
Per fortuna, aquest tipus de fenòmens no són gaire habituals al nostre país. De moviments sísmics n’hi ha hagut molts més (el darrer, el 2005) però per fortuna són d’una intensitat baixa o moderada. Tant de bo mai més passi res similar, ni a Catalunya, ni a Japó, ni enlloc.
Sobre el tema hi ha un llibre molt interessant titulat “ Investigació de terratrèmols històrics a Catalunya. Efectes sobre el patrimoni arquitectònic”de la senyora Carme Olivera i del senyor Antoni M. Roca, que esdevé una obra cabdal si esteu interessats en la història dels terratrèmols a casa nostre.
Ferran Vital (Barcelona,1983) és un amant de l'història des de ben petit. La majoria dels seus amics volia ser astronauta, o davanter centre del Barça, però ell des dels vuit anys tenia clar que volia dedicar-se al món dels estudis històrics. En el seu blog parla de la història com una clau per entendre el present i poder copsar què pot passar en el futur.
Arqueòleg Glamurós
12/03/2011 - 13:59
Bon article sobre un tema que desconeixia!
Molts cops obviem el paper que les catàstrofes naturals han tingut en el passat per explicar fenòmens històrics!
Ara bé, em pregunto: com es pot saber el grau del terratrèmol i el seu epicentre si va ocórrer segles abans de la invenció del sismògraf? Hi ha alguna tècnica geològica retraoactiva? Ho dic pq igual seria interessant fer-ho retrocedir a cronologies anteriors!
Ferran Vital
13/03/2011 - 01:42
Gràcies, Arqueòleg!
Sobre la teva pregunta, no existeix cap tècnica científica exacte per determinar el nivell i l’epicentre d’un terratrèmol del passat més enllà de fer una reconstrucció dels fets en base a les fonts escrites de les que disposem i que donen testimoni dels fets.
D’acord al nivell dels danys, i la seva ubicació geogràfica, podem determinar que l’epicentre fou en un punt indeterminat d’un triangle imaginari a la vora de Camprodon-Ribes de Freser-Setcases. Com que Camprodon és la població on sembla que s’originaren els tremolors (segons els testimonis del moment), acostumem a ubicar-lo allà.
Per útlim, podem classificar el seu nivell dins l’escala contemporània de ritcher d’acord a les destrosses fetes i el seu radi d’acció, i comparant-lo amb altres tremolors del present. Així doncs, podem afirmar (amb un marge d’error prou ample) que el terratrèmol fou d’uns 6.5 graus (altres estudis indiquen que podria ser un moviment sísmic de 7 o fins i tot 9 graus). Donem un marge d’error de tres graus i obrim un ventall de 6.5 a 8.5 graus en l’escala de richter.Això mai ho sabrem del cert, però ens hi podem aproximar bastant!! El que està clar, és que fou un senyor terratrèmol!!
Salomó
13/03/2011 - 12:11
Felicitts Ferran. Bones explicacions. De fet, recordo un magnífic article a Sàpiens sobre aquest tema. Crec que el van titular “El terratrèmol d’Olot” i després encara un altre, fora del nostre país sonbre el terratrèmol i posterior tsunami que van destruir Lisboa
Ferran Vital
13/03/2011 - 13:25
Mil gràcies, Salomó! Celebro que t’hagi agradat l’escrit! llàstima que el tema m’ha vingut al cap a causa de la terrible catàstrofe del Japó.
Catalunya tremola | Món Verd
15/03/2011 - 09:25
[...] el terratrèmols més importants de la Península, hem de fer menció especial del de 1428, el terratrèmol més important de la història de Catalunya. Aquest moviment de terra es va [...]
aislado
17/05/2011 - 09:48
ke asco de imformacio no nia res de les consequencies d’un terratremol
Ferran Vital
17/05/2011 - 16:25
Aislado, potser no saps llegir!