Arxiu del dissabte, 12/03/2011

El terratrèmol de Catalunya de 1428

dissabte, 12/03/2011

Per sort, Catalunya no és una terra amb massa activitat sísmica. EL país no està a la vora de zones de contacte de grans plaques tectòniques que provoquin grans terratrèmols ni tsunamis com el d’aquests dies al Japó.

El terratrèmol més important de la història de Catalunya va tindre lloc el 2 de febrer de l’any 1428 (i per això se’l conegué popularment com el terratrèmol de la candelera). Aquell dia un terratrèmol de 6.5 graus a l’escala de Richter i amb l’epicentre prop de la població de Camprodon va sacsejar tot el país (inclòs el Rosselló i la Cerdanya, sota autoritat dels comtes de Barcelona), provocant greus desperfectes arreu del país.

Sant Martí del Canigó.jpg

El monestir de Sant Martí del Canigó s'ensorrà totalment a causa del terratrèmol de 1428.

Les destrosses més significatives d’aquells dies es poden quantificar en prop de dos milers de persones mortes o desaparegudes, importants destrosses en les xarxes de comunicació i infraestructures (ponts i arrenglaments de camins), danys en moltes cases particulars i la pràctica desaparició total i absoluta dels nuclis urbans de Queralbs i Tortellà.

Les tremolors van ensorrar campanars d’esglésies i convents (casos dels campanarsde la vila  d’Arles o dels monestirs de Sant Joan de les Abadesses i de Ripoll), la destrucció de la capella de Núria o importants desperfectes a nuclis distants com Girona o Barcelona. A la ciutat comtal el terratrèmol va originar desperfectes a l’Església de Santa Maria del Mar, tot just acabada un segle abans, i que va derruir la rosassa del temple, que es va desplomar sobre la multitud i ocasionà una trentena de morts .

el rossetó sta Maria.jpg

La rosassa de Santa Maria del Mar va caure sobre un grup de gent.

Més enllà dels danys materials, cal pensar que la Catalunya d’inics del segle XV era una Catalunya empobrida i amb un alt índex de mortaldat, que encara sentia les conseqüències dels brots de pesta bubònica arreu del Principat. A més, Catalunya  lentament cedia poder polític, social i demogràfic al Regne de València, i a la seva capital, més potent econòmicament i comercialment que no pas Barcelona en aquell moment. Els danys als camps de conreu, als buits demogràfics i les conseqüències (morals i espirituals) pels habitants del terç nord del Principat, són difícils de predir. Càstig diví? Obra del dimoni? El que està clar es que van fer falta dècades abans de que els danys materials, socials i humans del terratrèmol de 1428 fossin superats.

Per fortuna, aquest tipus de fenòmens no són gaire habituals al nostre país. De moviments sísmics n’hi ha hagut molts més (el darrer, el 2005) però per fortuna són d’una intensitat baixa o moderada.  Tant de bo mai més passi res similar, ni a Catalunya, ni a Japó, ni enlloc.

Sobre el tema hi ha un llibre molt interessant titulat “ Investigació de terratrèmols històrics a Catalunya. Efectes sobre el patrimoni arquitectònicde la senyora Carme Olivera i del senyor Antoni M. Roca, que esdevé una obra cabdal si esteu interessats en la història dels terratrèmols a casa nostre.