La revolució neolítica (primera part)

En una època de canvis i revoltes socials com la que estem presenciant, cobra especial importància recordar la que sense cap mena de dubtes va ser la revolució més important de tota la història de la humanitat: la revolució neolítica.

àrea inicial de la revolucio neolitica.png

Àrea inicial de la revolució neolítica.

La revolució neolítica va canviar l’organització social, econòmica i cultural de la humanitat per sempre més. Sobre les causes que van propiciar aquesta revolució, els investigadors han desenvolupat diverses teories, que podem classificar en quatre grans grups:

  • Tesis socials. Aquesta defensa que les tribus caçadores-recol·lectores  van fragmentar-se, formant bosses de població que van assentar-se en un indret.
  • Tesis demogràfiques. Aquestes tesis defensen l’aparició de l’agricultura i la ramaderia com a un pas necessari per mantindre el creixement demogràfic.
  • Tesis climàtiques. Aquesta teoria defensa que el pas climàtic cap a l’Holocè ( estadi climàtic actual de la terra) va afavorir la sedentarització de les societats prehistòriques. Així doncs, la progressiva dessecació del pròxim orient va ser el factor que incidí decisivament en que els humans es convertissin en sedentaris, al cercar indrets habitables prop de recursos per la supervivència tals com rius i llacs, amb abundància d’aigua.
  • Tesis de les zones nuclears. Aquestes teories afirmen, de forma genèrica, que les societats prehistòriques van començar a practicar la ramaderia i l’agricultura gràcies a un procés d’observació del medi i de constatació de les premisses que es formulaven els habitants prehistòrics del proper orient.

Avui dia existeix un cert consens per part de la comunitat científica (historiadors, paleoantropòlegs, arqueòlegs…) a l’hora d’afirmar que la revolució neolítica no es pot imputar a una sola causa, si no que convé ressaltar que el pas vers les societats neolítiques són fruit d’un procés de causalitat múltiple.

La cronologia de les datacions dels jaciments arqueològics ens mostra que els primers assentaments humans van tindre lloc al pròxim orient (a assentaments com el de Çatal Hüyük a la península anatòlica o el de la llegendària ciutat palestina de Jericó) fa més de 8.000 anys, malgrat que segurament la ramaderia (entesa com a domesticació d’animals) ja provenia del epipaleolític i sobretot del mesolític, quan els grups humans de caçadors ja portaven gossos a les seves activitats, que permetran ampliar i millorar les diverses estratègies de caça (com també els seus recursos tecnològics, com ara l’arsenal de cacera, que fou ampliat amb l’aparició dels primers arcs i fletxes).

catal_huyuk_02.jpg

Reconstrucció digital del poblat de Çatal Hüyük.

Si fa prop de 8.000 anys apareix l’agricultura al pròxim orient, sembla evident que aquesta ve lligada a l’aparició de l’estat, o si més no de les classes socials, ja que l’estructura social neolítica implica que alguns treballin la terra per obtindre un excedent que anava a parar  a les mans dels encarregats de la defensa, seguretat i protecció (la casta dels guerrers, o aristocràcia) o dels encarregats de la religió i les necessitats espirituals de la població (o casta sacerdotal).

Continuarà…

Comparteix

    Comentaris

    • Arqueòleg Glamurós

      04/03/2011 - 19:09

      Ufff tinc MOLTES puntualitzacions al text (que m’ha agradat que consti)

      -> La diferenciació entre epipaleolític i mesolític és molt discutible: jo soc partidari d’emprar sempre “mesolític” per a totes les societats caçadores recol·lectores holocèniques, independentment del seu grau de protodomesticació.

      -> No has entrat en el veritable nucli de la discussió teòrica del Neolític: difusionsime vs autoctonisme, es a dir, si el neolític s’origina a PP.OO i després colonitza a Europa o, si pel contrari els diferents grups mesolítics desenvolupen la domesticació quan ho troben necessari. Als congressos de Neolític hi han osties entre aquests dos grups, ho juro!!

      -> La teoria social (que normalment va lligada als autoctonistes) el que defensa és que la domesticació és la solució a la contradicció irresoluble entre producció i reproducció als grups caçadors recol·lectors (es a dir, com més augmenten la demografia menys poden explotar el medi sense esgotar-lo)

      -> Estic ABSOLUTAMENT en desacord amb el darrer paràgraf! L’estat NO s’origina al neolític ni molt menys. Una cosa és tenir excedents i una altre és plusvàlua, que et sobri producte no vol dir que aquest estigui en mans d’una èlit. Els estats no sorgiran fins a l’edat dels metalls (Sumer, Acad, Egipte…) i a la península ibèrica es considera que la primera societat estatal es l’Argar (bronze inicial entre Múrcia i Almeria) que conviu amb altres societats plenament igualitàries com la Talaiòtica, que sobreviurà fins al bronze final. Entre el neolític i l’estat van 3 milenis!!!

    • Arqueòleg Glamurós

      04/03/2011 - 19:17

      Tot i això cal fer un petit matís: darrerament estem torbant exemples de grans desigualtats, concretament al període del Neolític mitjà a Catalunya, el que tradicionalment es coneixia com “Cultura dels Sepulcres de Fosa”, a les excavacions arqueològiques de les mines de variscita de Gavà (les més antigues del món en galeria) estem documentant unes xarxes de comerç de minerals que tan sols repercutien en el benefici d’una elit. Pens que en una tomba vam trobar obsidiana de Sicilia i sílex melat de França!
      Ara bé, al neolític final- calcolític ens trobem amb el món megalític de nou una realitat força col·lectiva i igualitària, cosa que ens indica un cop més que la evolució no es unilineal ni segueix un guió marcat.

    • Arqueòleg Glamurós

      04/03/2011 - 19:23

      A si!! Se m’oblidava! Jo vaig tenir de profe als cursos de doctorat al Ian Hodder, director de Çatal Huyuk i ens va fer un curs de màrketing per difondre jaciments!! Es veu que a Turquia fan desfilades de models, concerts i catifes inspirades en les pintures i els objectes que surten al jaciment!!

    • Espardanyeta

      04/03/2011 - 20:28

      Ei Arqueòleg!!!!!
      Et veig molt motivat!!!
      Per cert, el jaciment dels Millares (Almería) és anterior a l’Argar i presenta un poblat amb unes fortificacions impresionants i els enterraments presenten uns aixovars bastant diferenciats, la qual cosa sembla indicar que hi hauria algún tipus de jerarquització social.

      Recomano moooolt visitar el jaciment dels Millares (Santa Fe de Modújar, Almería) i sobretot, sobretot el museu d’Almería és una pasada (els assessors son gent de la UAB) i GRATIS. Al seu costat el museu d’Arqueologia de Catalunya no saps si fa riure o plorar.

      A veure si feis més artícles sobre Prehistòria i Antiga….HI HA VIDA ABANS DEL SEGLE XX.

    • Arqueòleg Glamurós

      04/03/2011 - 21:12

      Subscric plenament que hi ha vida abans del s.XX jeje
      No he estat a los Millares, però he excavat amb el grup de recerca de l’Argar i segons em van explicar, seria el pas previ al sorgiment de l’estat: jerarquies que comencen a prendre el control sobre la producció metal·lúrgica i l’empren de cara a la producció d’armament. A les tombes encara es veu força igualtat, peró es evident que la cosa no durarà gaire!

    • Ferran Vital

      04/03/2011 - 21:58

      @Arqueòleg: espera q encara no he publicat la segona part (on parlo de l’expansió neolítica!)… respecte al debat entre epipaleolític i mesolític, jo no en sé prou com per emetre la meva opinió. A la UB vam estudiar amb el professor Jordi Serrallonga els dos estadis de forma diferenciada, però sé que hi ha un debat molt interessant al respecte.

      Per últim, jo si crec que amb la sedentarització apareix l’estat entés com una comunitat d’individus sota una autoritat (militar, sacerdotal…), però fixa’t que he posat “si més no, l’aparició de les classes socials”. Alguns individus tenien accés a més i millors terres, més productives, oi? I uns altres els defensaven dels temibles enemics, i uns altres resaven pels déus i la possibilitat de tenir bones collites… militars i sacerdots viuen del fruit del treball dels altres, no? No és això l’estat? No viuen del teu treball a canvi de protecció, seguretat i serveis socials (canviant el xamàn pels metges i mestres…)

      @Espardanyeta: gràcies per comentar! Tu creus que realment hi ha vida intel·ligent abans del segle XX? (és broma, de fet jo sóc un frustrat d’antiga…).

    • Arqueòleg Glamurós

      04/03/2011 - 22:35

      Uff ens posem dins un tema apassionant!!
      Una cosa és la sedentarització, que pasa en primer lloc, posteriorment l’excedent, una molt diferent la plusvàlua, després d’això apareix la divisió social de classes, posteriorment l’aparició d’especialistes a temps complert, a continuació l’aparició d’una èlit d’especialistes que s’apropien d’algun factor de la producció (la metal·lurgia a la península, l’aigua a PP.OO. i mesoamèrica…) i finalment l’aparició d’una estructura social, anomenada Estat, que perpetua aquesta apropiació al llarg del temps o bé per la coerció física (exèrcit) o psíquica (religió)
      Això succeeix al llarg de 3.000 anys!!! A la prehistòria les coses van més lentes! Si fos com tu dius, significaria que la agricultura implica l’explotació social de forma inherent, fet que no s’adiu en absolut amb el que trobem a les societats agrícoles europees i asiàtiques d’entre el VI i el III mileni i les mesoamericanes o africanes en cronologies divereses.
      Pensa que la societat talaiòtica, que queda aïllada a Mallorca i Menorca fins al bronze inicial viurà en una igualtat social absoluta, sense cap estructura estatal fins als primers contactes amb els fenicis.
      O a nivell antropològic, tenim centenars de societats agrícoles africanes i centroamericanes que no van conèixer cap estat ni desigualtat fins a les colonitzacions europees.

      Bé es que es un tema que m’apassiona! Hi ha molta bibliografia al respecte, ja miraré si hi ha quelcom online!

    • Arqueòleg Glamurós

      04/03/2011 - 22:54

      http://www.priceminister.es/offer/buy/22445506/Arqueologia-Del-Origen-Del-Estado-Las-Teorias-Libro.html

      Bàsicament aquest és “EL llibre” sobre el tema, tot i que té alguns articles en revistes on està ben resumit!

    • Ferran Vital

      05/03/2011 - 17:27

      Moltes gràcies Arqueòleg! De fet, tu ens saps molt més que jo en el tema, tu ets tot un especialista! Em compraré aquest llibre i el llegiré atentament.

      Com tu dius, el tema és un debat apassionant i donaria per un post sencer… una pregunta: si Çatal Hüyük té torres perimetrals de defensa i muralles, serà per por a una possible agressió, oi? llavors ha d’haver-hi un cabdill o reietó al capdavant, no? Al respecte de la cultura dels talaiots el que jo creia era que eren societats estratificades (fixa’t si estic peix!).

      Merci per la informació!

    • La revolució neolítica (segona part) – Sapiens.cat

      06/03/2011 - 11:44

      […] Històries d'un món real « La revolució neolítica (primera part) […]

    • Henrich

      29/11/2012 - 21:36

      Tots esteu molt equivocats. Res d’això és veritat.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús