Arxiu del divendres, 4/03/2011

La revolució neolítica (primera part)

divendres, 4/03/2011

En una època de canvis i revoltes socials com la que estem presenciant, cobra especial importància recordar la que sense cap mena de dubtes va ser la revolució més important de tota la història de la humanitat: la revolució neolítica.

àrea inicial de la revolucio neolitica.png

Àrea inicial de la revolució neolítica.

La revolució neolítica va canviar l’organització social, econòmica i cultural de la humanitat per sempre més. Sobre les causes que van propiciar aquesta revolució, els investigadors han desenvolupat diverses teories, que podem classificar en quatre grans grups:

  • Tesis socials. Aquesta defensa que les tribus caçadores-recol·lectores  van fragmentar-se, formant bosses de població que van assentar-se en un indret.
  • Tesis demogràfiques. Aquestes tesis defensen l’aparició de l’agricultura i la ramaderia com a un pas necessari per mantindre el creixement demogràfic.
  • Tesis climàtiques. Aquesta teoria defensa que el pas climàtic cap a l’Holocè ( estadi climàtic actual de la terra) va afavorir la sedentarització de les societats prehistòriques. Així doncs, la progressiva dessecació del pròxim orient va ser el factor que incidí decisivament en que els humans es convertissin en sedentaris, al cercar indrets habitables prop de recursos per la supervivència tals com rius i llacs, amb abundància d’aigua.
  • Tesis de les zones nuclears. Aquestes teories afirmen, de forma genèrica, que les societats prehistòriques van començar a practicar la ramaderia i l’agricultura gràcies a un procés d’observació del medi i de constatació de les premisses que es formulaven els habitants prehistòrics del proper orient.

Avui dia existeix un cert consens per part de la comunitat científica (historiadors, paleoantropòlegs, arqueòlegs…) a l’hora d’afirmar que la revolució neolítica no es pot imputar a una sola causa, si no que convé ressaltar que el pas vers les societats neolítiques són fruit d’un procés de causalitat múltiple.

La cronologia de les datacions dels jaciments arqueològics ens mostra que els primers assentaments humans van tindre lloc al pròxim orient (a assentaments com el de Çatal Hüyük a la península anatòlica o el de la llegendària ciutat palestina de Jericó) fa més de 8.000 anys, malgrat que segurament la ramaderia (entesa com a domesticació d’animals) ja provenia del epipaleolític i sobretot del mesolític, quan els grups humans de caçadors ja portaven gossos a les seves activitats, que permetran ampliar i millorar les diverses estratègies de caça (com també els seus recursos tecnològics, com ara l’arsenal de cacera, que fou ampliat amb l’aparició dels primers arcs i fletxes).

catal_huyuk_02.jpg

Reconstrucció digital del poblat de Çatal Hüyük.

Si fa prop de 8.000 anys apareix l’agricultura al pròxim orient, sembla evident que aquesta ve lligada a l’aparició de l’estat, o si més no de les classes socials, ja que l’estructura social neolítica implica que alguns treballin la terra per obtindre un excedent que anava a parar  a les mans dels encarregats de la defensa, seguretat i protecció (la casta dels guerrers, o aristocràcia) o dels encarregats de la religió i les necessitats espirituals de la població (o casta sacerdotal).

Continuarà…