Pa Negre

Pa Negre ha arrasat a la gala dels premis Goya, emportant-se nou estatuetes. No debades, és el primer cop que un film realitzat en català aconsegueix el premi a la millor pel·lícula de l’any a Espanya. I és que l’obra d’Agustí Villaronga (que adapta a la gran pantalla la novel·la homònima d’en Emili Teixidor) és una delícia, un gran retrat de la fractura social, econòmica, cultural i sentimental que suposà la postguerra i els primers anys de franquisme ambientat en un poble de la Catalunya rural. A més, l’obra cinematogràfica ha fet història al aconseguir triomfar entre la crítica espanyola amb una història i una visió feta des d’aquí.  Tant de bo aquesta raresa es converteixi en una normalitat els propers anys, i no només en el camp de les arts escèniques!

Pa negre.jpg

Cartell promocional del film d'Agustí Villaronga.

La història està molt ben tramada, i ens mostra, amb un elevat grau de cruesa i realitat, com vivien aquells que podien menjar el pa blanc i els que s’havien de conformar amb les cartilles de racionament pròpies dels primers anys de l’autarquia franquista, la fractura entre vencedors i vençuts, i la percepció d’aquesta realitat vista pels ulls d’un infant, en Andreu.

Un dia l’Andreu descobreix uns cadàvers al bosc mentre hi jugava. De cop i volta, la innocència de la infantesa s’esvairà per sempre per entrar, de cop, al món dels adults, amb totes les seves misèries. Una història real, crua, però explicada amb un elevat grau de sensibilitat.

Menció a part es mereix el treball de realització, de vestuari i attrezzo i sobretot, la gran feina dels actors (als consagrats Sergi López, Laia Marull o Marina Gatell cal sumar-hi el gran descobriment dels joveníssims Francesc Colomer i Marina Comas). Una feina sublim, una gran ambientació i un guió molt ben treballat que us mantindrà, de ben segur, enganxats a la butaca durant una bona estona.

pa negre nens 2.jpg

Els petits Francesc Colomer i Marina Comas, el futur del nostre cinema.

Si encara no heu llegit la novel·la d’en Emili Teixidor i/o vist l’adaptació cinematogràfica d’en Agustí Villaronga, us recomano vivament que en feu una lectura/visionat d’una de les històries més properes, sensibles i ben treballades sobre la postguerra al nostre país. Mai un film nostre havia triomfat tant a fora, i ja només per això, Pa Negre és especial. L’immensa qualitat del film dóna una mica d’aire a la indústria cinematogràfica catalana, sovint oblidada i menyspreada pels propis espectadors catalans, el seu mercat natural. Pa Negre simbolitza les possibilitats de la nostra indústria cultural, i el que és una mica trist (o si més no,contradictori) és que ens hagin de dir a Madrid que els nostres productes són potents per creure-ho.

Sense més, us deixo amb el tràiler de la pel·lícula amb més èxit de la història del cinema català:


Comparteix

    Comentaris

    • Amaiur

      19/02/2011 - 13:10

      Vaig llegir Pa Negre fa uns anys i com a Les veus del Pamano vaig queda atrapada, L’assassí d’ocells, l’altre llibre en el que el director s’inspira no el llegit, la pel.lícula la vaig veure abans de rebre l’allau de premis i dec ser moooolt rara o estic mediatitzada per l’obra iteraria ( passa freqüentment) dons no l’hi veig tantes virtuts va haver-hi un moment (quan el noi puja a les golfes) que tenia la sensació de estar veient un thriller, si que reflecteix bé que quan als fills els eduques amb mentides i en ambients nocius dons surten frets i venjatius o cosses pitjors, l’ambient de l’època està molt aconseguit i crec que el color de la pel.lícula està molt aconseguit per crear un efecte llòbrec.

      Em va agradar molt més la sèrie basada en las Veus del Pamano.

      Quan hi ha tanta unanimitat és difícil discrepar, sembla que facis un pecat.

    • Ferran Vital

      19/02/2011 - 15:50

      Hola Amaiur,

      A mi també m’agrada molt “les veus del Pamano”, un llibre súperbo, i una adaptació (en aquest cas per la tele) força bona!! No es tracta de quina és millor (aquí cadascú és lliure d’escollir… a mi em va frapar una novel·la titulada “Silenci al cor”, de Jaume Cela) si no de celebrar que una història, un producte realitzat aquí, sota la òptica catalana i de temàtica històrica ha estat capaç de triomfar als premis Goya, fet fins fa poc impensable!!

    • Amaiur

      19/02/2011 - 19:35

      Ho he entès així, que els premis se’ls emporta un producte concret i estic orgullosa de que el cinema català hagi triomfat a un mitjà tan advers com els premis Goya ,no intentava fer comparacions no m’agrada simplement volia expressar que per a mi aquesta posada en escena de la vida de postguerra era més natural i realista a l’altre (com a referència) però com tu dius és quelcom personal.
      Llegiré “Silenci al cor”, hi ha varies novel.las d’autors catalans sobre aquesta temàtica que són molt bones.
      De vegades quan intentes transmetre una idea per escrit no ho aconsegueixes, la comunicació verbal és molt més fàcil.

    • Arqueòleg Glamurós

      20/02/2011 - 13:19

      Tinc moltes ganes de veure-la! A veure si trobo una estona i un cinema abans que desaparegui de cartellera!
      Em quedo amb el titular de la Gaceta d’Intereconomia “El lobi gay y catalanista otorgan los Goya a Pa Negre”. Sens dubte n’hi ha alguns que encara viuen ideolgògicament a la postguerra

    • Ferran Vital

      21/02/2011 - 17:15

      @Amaiur: Clar que si! La comunicació verbal és més fàcil… perdona però no havia entès bé el teu escrit -estem d’acord, hi ha un munt d’obres molt bones sobre la postguerra escrites en català-.

      @Arqueòleg: La peli és molt bona (del milloret que he vist aquest any, sense cap dubte la millor peli espanyola de l’any amb diferència!). Els d’Intereconomía tenen molts problemes, entre ells, la seva estupidesa suprema, màxima quan es barregen dos conceptes que els fan treure tota la seva bilis: llibertat d’estimar a qui vols i com vols, i a parlar en la llengua que et dóna la gana, en la que sents teva, en la que t’agrada utilitzar. Aquesta colla de fatxes odien tot allò que s’escapa del seu esquema mental.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús