Arxiu del dissabte, 19/02/2011

Pa Negre

dissabte, 19/02/2011

Pa Negre ha arrasat a la gala dels premis Goya, emportant-se nou estatuetes. No debades, és el primer cop que un film realitzat en català aconsegueix el premi a la millor pel·lícula de l’any a Espanya. I és que l’obra d’Agustí Villaronga (que adapta a la gran pantalla la novel·la homònima d’en Emili Teixidor) és una delícia, un gran retrat de la fractura social, econòmica, cultural i sentimental que suposà la postguerra i els primers anys de franquisme ambientat en un poble de la Catalunya rural. A més, l’obra cinematogràfica ha fet història al aconseguir triomfar entre la crítica espanyola amb una història i una visió feta des d’aquí.  Tant de bo aquesta raresa es converteixi en una normalitat els propers anys, i no només en el camp de les arts escèniques!

Pa negre.jpg

Cartell promocional del film d'Agustí Villaronga.

La història està molt ben tramada, i ens mostra, amb un elevat grau de cruesa i realitat, com vivien aquells que podien menjar el pa blanc i els que s’havien de conformar amb les cartilles de racionament pròpies dels primers anys de l’autarquia franquista, la fractura entre vencedors i vençuts, i la percepció d’aquesta realitat vista pels ulls d’un infant, en Andreu.

Un dia l’Andreu descobreix uns cadàvers al bosc mentre hi jugava. De cop i volta, la innocència de la infantesa s’esvairà per sempre per entrar, de cop, al món dels adults, amb totes les seves misèries. Una història real, crua, però explicada amb un elevat grau de sensibilitat.

Menció a part es mereix el treball de realització, de vestuari i attrezzo i sobretot, la gran feina dels actors (als consagrats Sergi López, Laia Marull o Marina Gatell cal sumar-hi el gran descobriment dels joveníssims Francesc Colomer i Marina Comas). Una feina sublim, una gran ambientació i un guió molt ben treballat que us mantindrà, de ben segur, enganxats a la butaca durant una bona estona.

pa negre nens 2.jpg

Els petits Francesc Colomer i Marina Comas, el futur del nostre cinema.

Si encara no heu llegit la novel·la d’en Emili Teixidor i/o vist l’adaptació cinematogràfica d’en Agustí Villaronga, us recomano vivament que en feu una lectura/visionat d’una de les històries més properes, sensibles i ben treballades sobre la postguerra al nostre país. Mai un film nostre havia triomfat tant a fora, i ja només per això, Pa Negre és especial. L’immensa qualitat del film dóna una mica d’aire a la indústria cinematogràfica catalana, sovint oblidada i menyspreada pels propis espectadors catalans, el seu mercat natural. Pa Negre simbolitza les possibilitats de la nostra indústria cultural, i el que és una mica trist (o si més no,contradictori) és que ens hagin de dir a Madrid que els nostres productes són potents per creure-ho.

Sense més, us deixo amb el tràiler de la pel·lícula amb més èxit de la història del cinema català: