Arxiu del dijous, 17/02/2011

Lincoln i l’afer dels esclaus

dijous, 17/02/2011

Abraham Lincoln (1809-1865) va ser un dels presidents dels Estats Units més importants i més famosos de la història, ja que l’any 1863 va engegar la Declaració d’Emancipació, que a la pràctica suposà la supressió de l’esclavitud als estats del sud dels EUA.

lincoln_1863.jpg

Abraham Lincoln.

Malgrat això, és ben sabut que Lincoln no considerava als negres afroamericans com a ciutadans de primera, amb idèntics drets i deures que els que podien tenir els ciutadans de pell blanca (per exemple els negres, tot i ser lliures sobre el paper, no gaudien dels mateixos drets civils que els blancs als diversos estats de la Unió).

Fa poques setmanes ha aparegut un assaig molt interessant, signat pels professors Phillip W. Magness i Sebastian N. Page, i que remou les bases historiogràfiques del passat americà.

L’obra, titulada “Colonization After Emancipation: Lincoln and the Movement for Black Resettlement”, s’ha elaborat amb l’estudi i anàlisi de documents inèdits fins ara dipositats als arxius nacionals de Kew ( barri de Londres on s’ubiquen els arxius nacionals del Regne Unit), que han permès als estudiosos descobrir el projecte secret de Lincoln al respecte dels antics esclaus afroamericans.

colonization.jpg

Portada de l'obra "Colonization After Emancipation"

Segons els autors, Lincoln va idear un pla de deportació massiva dels lliberts vers les plantacions de cotó i canya de sucre de la Guaiana britànica i de Belize, sota jurisdicció britànica, per desempallegar-se de la pressió social i política que li suposaven l’afer dels lliberts afroamericans. El trasllat de prop dels quatre milions de lliberts havia de ser “voluntari”, sota la promesa d’aconseguir una vida millor a les possessions britàniques del mar del Carib.

De fet, durant l’any 1864 alguns emissaris del Regne Unit van campar pels estats del sud, reclutant alguns dels millors “exemplars” per treballar a les possessions britàniques del Carib.

Els estudis també indiquen que a la tardor de 1864 prop de mig miler d’esclaus alliberats originaris de l’estat d’Alabama van ser enviats “voluntàriament” a treballar a Haití, però un cop allà les dures condicions laborals, higièniques i sanitàries van causar estralls entre els homes abans de ser repatriats als Estats Units.

Esclaus i cotó.jpg

Esclaus treballant a les plantacions de cotó del sud dels EUA.

L’assaig també toca un altre aspecte fosc de la figura de Lincoln, i és que entre les fonts consultades sembla ser que hi ha documents que indiquen la voluntat del president d‘enviar als soldats confederats fets presoners al llarg de la guerra civil americana a treballar com a mà d’obra forçada a Panamà, per treballar en les obres de construcció del canal.

Finalment cap dels projectes del president Lincoln van arribar a fer-se realitat, segurament a causa de diferències amb les autoritats colonials britàniques i pel seu assassinat, produït a l’any següent, el 1865.

Com a colofó de tot l’afer, podem indicar que gairebé mig segle després dels fets un altre president americà, en aquest cas el president Monroe, va recuperar el vell projecte de Lincoln al patrocinar la creació d’un nou estat a l’Àfrica, anomenat Libèria, per enviar-hi a tots aquells afroamericans que ho desitgessin. La capital del nou estat fou batejada amb el nom de Monròvia, en “honor” al president nord-americà.