Arxiu del dimarts, 15/02/2011

La reina dels mars

dimarts, 15/02/2011

Durant les guerres mèdiques (segle V a.C.) es van enfrontar el totpoderós imperi Persa de Xerxes i una lliga hel·lènica comandada per Atenes i Esparta.

Les ciutats de l’Àsia Menor (de cultura grega però situades a la península Anatòlica, actual Turquia) van prendre partit pel bàndol Persa de forma majoritària, que era la major potència militar terrestre del moment.

Una de les ciutats de l’Àsia Menor que va prendre partit pels Perses fou la ciutat d’Halicarnàs, on hi governava una reina, la monarca Artemisa I (també la trobareu com Àrtemis). Halicarnàs era una ciutat oberta al mar, amb un port molt important, i una llarga tradició marítima.

La reina Artemisa coneixia molt bé les tàctiques i tècniques bèl·liques navals dels grecs, i ella mateixa era la navarca (equivalent grec del grau modern conegut com Almirall) de la flota persa de l’Àsia Menor.

De fet, la reina Artemisa (o Àrtemis) va preveure la tàctica que volia posar en pràctica en Temístocles (el navarca atenenc que liderava les naus greges). Conscient de la seva inferioritat logística i material, en Temístocles va voler atraure a la flota persa cap l’estret de Salamina, a on la superioritat numèrica dels vaixells perses fos un handicap a l’hora de maniobrar i presentar una formació de batalla compacte.

labatalladesalamina480awe6.jpg

Gravat de la batalla de Salamina

El gran rei Xerxes I no va voler escoltar els consells d’Artemisa, que li advertia del parany grec, subestimant-la pel simple fet de que aquesta era una dona. Per a Xerxes i la noblesa persa, fer cas a una dona era un símptoma de debilitat i poc més que una deshonra. Si a sobre era una dona estrangera, l’empresa esdevenia gairebé impossible.

La batalla de Salamina es desenvolupà el 29 de setembre del 480 a.C., i el resultat fou desastrós pel bàndol persa. Els perses van perdre prop de 200 embarcacions, i l’hegemonia del mar Egeu va quedar sota domini grec. La primera dona almirall de la història tenia raó i, curiositats de la vida, va sobreviure a la destrucció de la flota persa.

Per últim, el rei de reis, el gran Xerxes I, va haver d’abandonar (momentàniament) el projecte d’envair Grècia.