General Pavía, el mestre de Tejero

Aquest mes la revista Sàpiens ens brinda un molt bon reportatge del 23-F, amb el testimoni del gran professor Gabriel Cardona, tristament desaparegut fa poc més d’un mes. Un reportatge imprescindible realitzat per la senyoreta Clàudia Pujol.

L’any passat ja vam parlar en aquest mateix blog, per aquestes dates, d’algunes preguntes sense resposta del 23-F. Però el propòsit d’avui és un altre: llegint el reportatge de la revista Sàpiens m’ha vingut al cap el cop d’estat del 3 de gener de 1874, que va acabar amb la primera república espanyola. El General Pavía pot ser considerat el primer en provocar un cop d’estat mitjançant una incursió de la Guàrdia Civil durant una sessió parlamentària.

Aquell cop d’estat va ser un dels nombrosos pronunciamientos decimonònics, però té un parell d’aspectes sorprenentment comuns amb el de Tejero. Els dos cops d’estat van ser protagonitzats per la Guàrdia Civil i volien tancar (amb diferent sort) un breu període democràtic esdevingut desprès de llargs períodes dictatorials militars (Narváez i Franco).Ara bé, segurament el cop d’estat de 1874 encara fou més esperpèntic que el de Tejero.

Anem a pams. El 3 de gener de 1874 es reunien els parlamentaris republicans al Congrés dels Diputats de Madrid (el mateix escenari del 23-F). El clima estava ben calent, ja que la primera república no havia solucionat els problemes endèmics del país, ni havia estat capaç de donar una certa estabilitat política a Espanya (la primera república va conèixer fins a quatre presidents en onze mesos!), una situació homologable a la crisi que patia UCD el 1981.

En aquest context un grup de militars conservadors, capitanejats per Manuel Pavía, Capità General de Castella la Nova (avui en diríem Castella- La Manxa, i que en aquells moments incloïa la regió de Madrid) van organitzar una conxorxa que havia d’acabar amb el govern del president republicà Emilio Castelar.

General_Pavia.jpg

El General Pavía, el primer en protagonitzar un cop d'estat al Parlament. La seva gesta crearà escola.

Durant una sessió parlamentària una mica caòtica (on fins i tot el president Castelar havia perdut una moció de confiança), el Capità General Pavía va decidir enviar una dotació de la Guàrdia Civil al parlament que va irrompre amb gran escàndol al bell mig del debat parlamentari (us sona, oi?), convidant als parlamentaris a abandonar l’hemicicle. El president Castelar, absolutament indignat, va encarar-se amb els Guàrdies Civils, afirmant que es quedaria al seu lloc, i que si el volien fer fora haurien de “pasar por encima de mi cadáver”. En aquell moment, un jove sergent va desenfundar la seva arma, causant el pànic entre els diputats.

En el moment de màxima confusió i terror, el Capità General Manuel Pavía va aparèixer al hemicicle, sable en mà i muntat a cavall, prenent el control de la situació i assumint el poder. Dies desprès, el mateix Pavía va convocar a tots els diputats (a excepció dels regionalistes, els carlins, i els federalistes i cantonalistes) per formar un govern d’unitat nacional, que proclamà al General Serrano com a cap de govern. La primera república havia mort, i amb ell, el projecte federalista i democràtic decimonònic. El general Serrano va dissoldre el Congrés dels Diputats i va  reunir en la seva persona els poders de cap d’estat i de govern, iniciant una autèntica dictadura presidencialista.

pavia congrés.jpg

Gravat que recrea el moment en que la Guàrdia Civil irromp al Congrés. 3 de gener de 1874.

El govern dictatorial de Serrano va allargar-se fins el 30 de desembre del mateix 1874, quan un nou cop d’estat, en aquest cas protagonitzar pel general Martínez Campos (destinat a Sagunt, València) va atorgar-li el poder al polític conservador Cánovas del Castillo, qui va  iniciar la restauració borbònica.

Comparteix

    Comentaris

    • Amaiur

      07/02/2011 - 20:32

      Gens d’originalitat fins i tot tenim a Castelar=Gutierrez Mellado, suposo que a Tejero lo del cavall li va semblar una mica vuitcentista i volia ser modern i ens va obsequiar amb uns quants trets al sostre, sense bromes, els soferts republicans tenim un endarreriment de 200 anys a més el de la reforma industrial que el seguim patim ja que no tenim cap indústria rellevant que sigui nostra i estem a mercè de la deslocalització i etc
      Molt revelador i interessant.

    • Arqueòleg Glamurós

      07/02/2011 - 21:57

      Seria genial que hi haguessin imatges televisades d’aquell cop d’estat! Veure a Pavia entrar a cavall dient quelcom semblant a “todo el mundo al suelo” seria un moment èpic!!

    • Ferran Vital

      08/02/2011 - 01:16

      @Amaiur: Gràcies! És cert, en Castelar pot ser un Gutiérrez Mellado (o un Suárez, també!). I respecte al retard econòmic i social d’ Espanya, crec que és una constant històrica! Mentre que al darrer terç del segle XIX a Anglaterra, Bèlgica, Prússia i França funcionava un teixit industrial i un autèntic règim parlamentari, a Madrid la Guàrdia Civil entrava al Congrés a cavall… Molt avançat, tot plegat!

      @Arqueòleg: d fet he estat buscant alguna il·lustració del General Pavía a cavall al Congrés, però no n’he trobat pas cap. Una mica surrealista, tot plegat. Si ho veiem en una sèrie o una peli, no ens ho creiem pas! 😉

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús