Arxiu del dilluns, 31/01/2011

La virginitat de Maria

dilluns, 31/01/2011

Segons les sagrades escriptures, Maria va ser la mare de Jesús malgrat la seva natura de verge. La concepció del messies responia a l’obra de l’esperit sant, que havia fecundat a la verge de forma miraculosa.

maria.jpg

L'anunciació de Maria amb l'arcàngel Gabriel i l'esperit sant en forma de colom.

Però segons altres evangelis, els considerats apòcrifs, Maria era una dona normal, que fins i tot havia tingut més fills que no pas el salvador (alguns d’aquells evangelis afirmaven que Sant Joan Baptista era, en realitat, germà carnal de Jesús).

La clau de tot l’embolic s’explica, en part, per un error de traducció. Els hebreus del moment van qualificar a Maria com una almah, que significa “noia jove” i no pas verge. Però a la Septuaginta, o bíblia dels setanta (redactada dos-cents anys abans del naixement de Jesús i vigent fins dos segles desprès de la mort de Jesús), el mot hebreu almah fou traduït com a parthenos, mot grec que vol dir “noia jove”, però també “verge”.

I aquest fou l’origen de tota la controvèrsia divina. Al Concili de Nicea de l’any 325 de la nostra era, l’església va adoptar la virginitat de Maria com a dogma de fe, davant les tendències arrianes que negaven la divinitat de Jesús, i que creien que el fill de Déu era, en realitat, un ésser humà, fill de Maria i Josep, fecundat a la manera tradicional (sense intervenció de coloms divins).

Verge o noia jove? Un altre cop estem en la disjuntiva entre raó i fe. Cadascú pot tindre la seva pròpia visió, però el que és innegable és que l’origen de la controvèrsia de l’origen sagrat de Jesús pot tindre l’origen en un error de traducció.