Tàrent i els bastards espartans

Si avui dia considerem a la civilització grega com el bressol de la civilització occidental, una bona part de la culpa la té la política colonialista grega, responsable de difondre arreu del mediterrani valors, costums i elements culturals hel·lenístics arreu del mediterrani.

De tota manera, les diverses colònies greges tenien diverses finalitats, que podem englobar en quatre grans motivacions:

  • Polítiques: les colònies responien a la necessitat d’establir enclavaments amics a zones de gran importància geoestratègica.
  • Socials: les colònies servien a les metròpolis per enviar-hi l’excedent poblacional urbà. Molt sovint els colons grecs s’ajuntaven amb dones indígenes, creant mestissos autòctons amb elements culturals grecs.
  • Culturals: les colònies eren focus receptors de la cultura, les tradicions i les institucions pròpies de cada metròpoli.
  • Econòmiques i comercials: abastir a la metròpoli de matèries primeres i obrir nous mercats als productes manufacturats a les polis greges.

Ara bé,  a l’antiga Gràcia va haver-hi un cas molt especial: el cas de la colònia espartana de Tàrent. Tàrent (avui en dia la ciutat encara existeix) era una colònia d’Esparta i fundada al segle VIII a.C. i es troba situada al sud de la península itàlica, a l’actual regió de Pulla (o Apulia).

En contra dels plantejaments polítics militaristes de la metròpolis espartana i al seu rígid sistema de valors, els pobladors de Tàrent eren coneguts arreu del món hel·lènic pel seu tarannà pacífic i la seva vocació comercial.

La història de la fundació de Tàrent té un caràcter especial i excepcional, el que ha fet que sovint llegenda i realitat històrica s’hagin barrejat en els relats dels historiadors. Intentarem destriar els aspectes contrastats mitjançant fonts escrites o evidències arqueològiques i deixarem de banda les connotacions que semblen més fantàstiques o inversemblants.

Tarent Magna Grècia.png

Mapa de la Magna Grècia, zona sota control dels grecs durant els segles VIII, VII i VI a.C. Encara avui hi ha petites comunitats grecoparlants a la zona.

Durant el segle VIII a.C. tota la zona sud de la península itàlica i l’illa de Sicília estaven sota l’influencia social, cultural i política de les polis greges. Segons diverses fonts greges (les cròniques de Tiriteu, escrits de Aristòtil i d’Estrabó o les Lleis de Plató) durant aquell segle VIII a.C. els espartans estaven immersos en una llarga guerra contra els messenis, coneguda com la primera guerra messènia, que semblava no tindre fi (segons les fonts, la guerra va durar dinou anys!).

Les accions bèl·liques de la primera guerra messènia van obligar als espartans a mobilitzar tot el seu exèrcit més enllà de la Lacònia durant uns quants anys. En aquest context, el consell d’ancians espartà (anomenat Gerusía) va plantejar als regents espartans la seva preocupació envers la possibilitat de perdre molts joves en combat sense que aquests tinguessin descendència.

Esparta basava el seu poder polític en la formidable capacitat militar del seu exèrcit, format íntegrament per ciutadans espartans. Per tant, la preocupació dels ancians estava ben fonamentada. La natalitat espartana en èpoques de guerra era inexistent, i sense homes, l’exèrcit espartà i la pròpia existència de la polis perillaven.

Els reis espartans (convé recordar que Esparta era una diarquia) i el consell dels ancians van creure que el millor era fer tornar unes quantes desenes de soldats, escollits entre els soldats més joves i més forts de tot l’exèrcit, cap a la ciutat per a que tinguessin fills amb totes les noies verges (o si més no, les solteres) de la ciutat.

L’operació fou tot un èxit, i l’any següent Esparta va conèixer un autèntic “baby boom”. Aquells nens es coneixien com els Partenis (del grec Parthenios, que significa “fill de verges”, o “fills de no casats”).

Mentrestant, la guerra s’havia aturat en un període de treva amb els messenis, i les tropes  espartanes havien tornat a casa, deixant embarassades en massa a les seves senyores (recordem que la natalitat era clau per la supervivència d’Esparta, fins al punt que la dona podia divorciar-se lliurement del seu marit per casar-se amb un altre més fort o si el seu home era incapaç de fer-li fills en un període de cinc anys).

Els anys van passar, i els nens d’aquell “baby boom” es van anar fent grans. El problema era que els partenis no eren considerats ciutadans de ple dret a Esparta, ja que eren fills il·legítims, encara que fossin engendrats sota patrocini estatal. Els conflictes amb els ciutadans de ple dret, que es negaven a reconèixer com a iguals a aquells bastards, van anar in crescendo fins al punt que les autoritats espartanes temien una possible revolta social.

Segons Estrabó i Aristòtil, els partenis estaven preparant una sublevació per fer-se amb el control de la ciutat i fer valdre els seus drets com a homoioi (els ciutadans lliures espartans, que podien participar en política o formar part de les forces armades), reclamant terres, honors i participació pública. Segons Aristòtil la conjura fou descoberta i els partenis foren castigats amb l’expulsió de la polis per sempre més (a Atenes en dirien ostracisme). Realitat o maniobra política per fer fora als partenis? Mai ho podrem saber del tot.

El que està clar és que per alleujar la superpoblació i alleujar la tensió social, les autoritats espartanes van enviar als bastards, als partenis, a fundar l’única colònia que mai ha tingut Esparta a territoris d’ultramar: la ciutat de Tàrent. Segons les estimacions, Tàrent fou fundada ver el 709 a.C. i les evidències arqueològiques en forma de ceràmica o els motius religiosos semblen confirmar la presència de colons d’origen lacedemoni.

tarent ruines.jpg

Restes de l'antiga Tàrent.

Els partenis van establir-se a Tàrent, ciutat que prenia el nom d’un heroi mitològic anomenat Taras (fill de Poseidó i una ninfa). La de Tàrent era una terra fèrtil i productora dels vins més apreciats del món hel·lènic (conjuntament amb els sicilians), amb un port natural fàcil de defensar i una posició estratègica privilegiada pel comerç amb les polis hel·lèniques o les altres ciutats de la Magna Grècia.

Com a resultat d’aquells fets, i segons les versions dels autors grecs, es forjà una societat pacífica, que rebutjava el militarisme per dedicar-se al comerç i al conreu de les arts, que van convertir a Tàrent en un dels focus de cultura hel·lènica més importants del mediterrani.

Comparteix

    Comentaris

    • Emilià

      28/01/2011 - 18:34

      Molt bo l’article. El que em sorpèn és que diguis Tàrent, quan en italià és Taranto i tant en llatí com en grec l´’accent cau a la darrera síl·laba.

    • Amaiur

      28/01/2011 - 22:38

      El que m’agrada de Grècia és que colonització grega no va ser una ocupació militar, s’establien a un lloc on eren admesos o així ho he cregut sempre, estic equivocada? i em sorprèn les mesures tan imaginatives que tenen els pobles per sobreviure.

      Per un altre banda el tema ortogràfic em te una mica preocupada Déu meu!!! ja m’agrada la gent que té cura del seu idioma (cada dia m’esforço per fer-ho més bé, visc envoltada de diccionaris, verbs conjugats i traductor google) però quedo una mica desencoratjada amb aquest nivell d’exigència, dic jo si aconseguim fer el missatge entenedor i polit “pues alabado sea el Señor”, prometo seguir escrivint català malgrat tot i crec que una llengua és quelcom viu i humà , no estic fen apologia de la incultura, les llengües llatines són fruit de les transformacions del llatí, la veritat casi s’ha de ser un filòleg per deixar un comentari a certs blogs i llegeixo uns quants i no és la primera vegada que veig aquest tipus de correcció.

      Fins aviat

    • Ferran Vital

      28/01/2011 - 22:45

      Hola Emilià,

      Moltes gràcies pels ànims! Respecte al nom, a la universitat vaig estudiar-la com a Tàrent. Pot ser que tingui quelcom a veure amb que el nom de la població en tarentí sigui Tarde, on la primera vocal té una pronunciació més forta? Si no vaig errat, en tarentí la “E” final no es pronuncia pas…

    • Ferran Vital

      28/01/2011 - 22:55

      Hola Amaiur,

      Totalment d’acord amb la teva observació. Els grecs creaven mercats (eporion, en grec), cercant l’expansió comercial i cultural, però no pas la dominació política (segons alguns historiadors, per què no disposaven de suficient potencial demogràfic i militar, segons uns altres, pel seu tarannà pacífic i cultural). Fins Alexandre els grecs no van anara a la conquesta d’un gran imperi hel·lènic, i Alexandre no era grec, era macedoni, amb molts enemics a Atenes i sense la col·laboració d’Esparta.

      Pel tema ortogràfic, no et preocupis pas. També penso que els idiomes estàn vius, i no passa absolutament res per equivocar-se (Errare humanum est!!), però m’agrada que els lectors m’ajudin a millorar, també en l’apartat ortogràfic.

      Fins aviat!!

    • Arqueòleg Glamurós

      31/01/2011 - 21:02

      Un tema que desconeixia per complert! Talment resulta difícil imaginar als espartans de pacífics comerciants…

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús