Clara Campoamor i el sufragi femení

Clara Campoamor va passar a la història per la seva defensa del drets de les dones. La gran defensora del sufragi universal femení a l’estat espanyol va néixer l’any 1888 a la ciutat de Madrid, en una família modesta.

D’orígens populars, la jove Clara Campoamor va haver d’incorporar-se a la vida laboral de forma prematura (tal i com era habitual en el seu temps), fins que amb trenta-dos anys va poder compaginar la seva vida laboral amb els estudis secundaris, per posteriorment ingressar a la universitat, on va cursar la carrera de dret. Era l’any 1924 i amb només 36 anys la senyora Campoamor es convertí en una de les poques advocades de tot l’estat espanyol.

clara-campoamor.jpg

Clara Campoamor exercint d'advocada.

Durant els anys universitaris, la Clara Campoamor es va mostrar propera a les tesis socialistes propugnades pel PSOE, especialment en el seu programa d’emancipació de la dona. Durant aquells anys la gran defensora dels drets de les dones també va estar adscrita a una lògia maçònica femenina, on entrà en contacte amb altres dones partidàries del vot femení i de les polítiques d’igualtat.

Però l’apropament de la direcció del PSOE al règim dictatorial de Primo de Rivera (1923-1930) i els seus propis plantejaments no revolucionaris va allunyar a Clara Campoamor del partit socialista.

D’ideologia obertament republicana, liberal, laica i feminista, va entrar al Partit Republicà Radical de Lerroux a l’any 1929, que en aquell moment es podria qualificar com a reformista i moderat .

Amb les primeres eleccions democràtiques lliures celebrades a l’any 1931,  la senyora Campoamor va resultar escollida com a parlamentària, convertint-se, juntament amb Victòria Kent i Dolores Ibárruri “la Pasionaria” en una de les dones més importants de la segona república. Però a diferència de Kent o de “la Pasionaria”, la posició politica de Campoamor era del que avui qualificaríem com a centredreta parlamentària.

Campoamor va formar part de la comissió constituent que va redactar la Constitució Republicana de 1931. Durant l’etapa constituent, la figura de la Clara Campoamor fou cabdal per integrar per primer cop en la història d’Espanya articles que reconeixien els drets dels fills fora del matrimoni, referents al divorci i la no discriminació institucional i judicial per raó de sexe.

Però on Clara Campoamor va fer-se un lloc en la memòria democràtica va ser al Congrés dels Diputats. Des de l’oposició parlamentària al primer govern republicà, Campoamor va defensar els sufragi universal femení durant els encesos debats parlamentaris al bienni progressista (1931-33).

Durant aquell període cal destacar els encesos debats que Campoamor va mantindre amb la parlamentària socialista Victòria Kent sobre el vot de les dones. Contràriament a la lògica i al sentit comú, la parlamentària socialista volia retardar el màxim temps possible la consecució del dret de vot femení, espantada per la possibilitat que les dones d’àmbits rurals votessin en massa a les forces polítiques conservadores.

Durant la seva lluita pel sufragi femení , a Clara Campoamor la va abandonar el seu propi partit, però finalment va aconseguir una majoria simple al parlament gràcies als vots del PSOE i altres forces polítiques progressistes.

Com a resultat de la consecució del dret de vot femení, Clara Campoamor va conèixer el seu moment de màxima popularitat com abanderada dels drets de les dones. Les eleccions generals de 1933 s’anaven a convertir en les primeres eleccions veritablement democràtiques i lliures de tota la història d’Espanya, i bona part de la responsabilitat es devia a la tasca de Campoamor.

Però Clara Campoamor era una figura política i social indomable, un esperit lliure, que no dubtà a abandonar el Partit Republicà Radical per la seva escassa preocupació en les polítiques de gènere i d’igualtat entre els dos sexes.

Un cop ja havia abandonat el Partit Republicà Radical, la senyora Campoamor va mostrar-se molt crítica amb Lerroux i la seva política ultraconservadora, la seva aliança amb la CEDA, i per la violenta repressió governamental contra els obrers asturians revoltats a l’octubre de 1934. L’any 1935, escarmentada per les polítiques del seu antic partit, la Clara Campoamor va trucar a la porta de “Izquierda Republicana”, el partit de Manuel Azaña, però la seva sol·licitud va ser denegada.

Durant el bienni negre, refusada per forces polítiques d’esquerres i dretes, Clara Campoamor es centrà en la producció literària fins a publicar, ja a l’any 1936, la seva obra cabdal, anomenada “Mi pecado mortal. El voto femenino y yo”, un recull de les seves vivències en defensa del dret de vot femení.

Amb l’esclat de la guerra civil l’any 1936 Campoamor es va haver d’exiliar, primer a París i desprès a Buenos Aires, conscient que no era una figura gaire estimada per cap dels dos bàndols. Els republicans la veien “sospitosa” pels seus plantejaments conservadors, mentre que el bàndol franquista la considerava una perillosa activista revolucionària democràtica, partidària de les polítiques d’igualtat entre homes i dones.

clara campoamor 2.jpg

Durant la guerra civil i el franquisme Campoamor es va haver d'exiliar. La seva figura era incòmode pels dos bàndols.

Durant el seu exili, Clara Campoamor va guanyar-se la vida com a traductora i conferenciant. L’any 1955, la senyora Campoamor es va instal·lar definitivament a Lausana (Suïssa) on va muntar un bufet d’advocats i va treballar-hi fins que va perdre la vista. A la ciutat helvètica va morir, l’any 1972, tres anys abans de la mort del dictador.

És curiós que encara avui en dia, la Clara Campoamor sigui una figura poc estudiada i poc valorada a la història contemporània d’Espanya. Per a mi, el fet que en un moment de màxima tensió política i social com durant la segona república i la guerra civil la seva figura fos incòmode per cadascun dels dos bàndols, és un indici de la independència de criteri i capacitat de lluita d’una de les dones més importants de la història d’Espanya.

Massa independent per a uns, massa igualitària, lluitadora i democràtica pels altres, la figura de Campoamor encara inspira a molts i moltes que creuen que cal seguir avançant en les polítiques d’igualtat entre les persones independentment del seu sexe, origen o religió.

Ara fa unes setmanes, TVE va emetre una pel·lícula feta per a petita pantalla sobre la vida de Clara Campoamor, una eina molt útil i didàctica per apropar-se a una de les figures més importants del segle XX espanyol.

Comparteix

    Comentaris

    • Amaiur

      26/01/2011 - 20:15

      Torno a reiterar el meu agraïment per recuperar la memòria de certes dones com aquesta que tenia molt clar que el vot és un dret independentment del nivell de cultura que es tingui, Pasionaria o Victoria Kent com moltes dones d’esquerra o moltes intelectuals (avui dia també) són una mica paternalistes (maternalistes?) o elitistes, he anat a reunions en que parlen com si les dones de “a pie ” no fossin capaces d’entendre segon que coses.
      Salutacions.

    • Tweets that mention Clara Campoamor i el sufragi femení – Sapiens.cat — Topsy.com

      27/01/2011 - 02:34

      […] This post was mentioned on Twitter by Ferran Vital, Ferran Vital. Ferran Vital said: Gràcies als amics d' @HistoJove pel seu suport en l'escrit que he fet sobre #Clara Campoamor http://tinyurl.com/68rjhgj! […]

    • Arqueòleg Glamurós

      27/01/2011 - 23:45

      Dexconeixia absolutament el seu pas pel partit de Lerroux! Es com si avui un líder gai anés al PP! En fi. crec que em quedo amb la Pasionària!

    • Ferran Vital

      28/01/2011 - 00:33

      Home, jo veig a la Pasionària massa stalinista… no em em va gens el rollo!! La Campoamor era de centre-conservador, però demòcrata, feminista i lluitadora, cosa que la fa tota una “rara avis” en la història d’Espanya. Cert és que quan es va donar compte d’on estava ficada, va deixar el Partit Radical ben ràpid!

      Jo crec que Lerroux és més aviat C’s o UPyD, i la CEDA vindria a ser el PP en un joc d’extrapolació històrica (i que a mi m’encanta fer!).

    • Clara Campoamor. Sempre es l’esquerra el garant de les dones? | Coses sense importància

      03/07/2014 - 20:35

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús