Plagis bíblics?

Diu el llibre del Gènesis que Déu va enviar un càstig diví en forma de diluvi als homes, que s’havien allunyat en excés dels apostolats del Senyor. Abans d’exterminar tota la seva obra, Déu va encarregar a Noé construir un gran vaixell on embarcar-hi una parella de cadascuna de les espècies existents (de peixos, imaginem que no en van fer falta). Noé era l’elegit de Déu per repoblar la terra i recordar als homes que no calia irritar massa al totpoderós, sota amenaça d’un nou diluvi que acabi amb la vida al planeta.

Però aquesta història tant maca és una còpia, remake o plagi (sort que encara no havia nascut la senyora Sinde ni la SGAE) d’una llegenda sumèria, inclosa en l’obra literària sumèria coneguda com El Poema de Gilgamesh, que té prop de 4.500 anys d’antiguitat.

Al Poema de Gilgamesh s’explica les històries del llegendari rei sumeri Ziusudra de Shuruppak. Entre les aventures del rei sumeri apareix una faula que explica com els déus sumeris van cansar-se dels homes i els seus defectes, i van enviar un diluvi per exterminar la vida sobre la terra. Però poc temps abans dels fets catastròfics, el déu Enki (una de les principals divinitats sumèries) va avisar al rei Ziusudra per a que aquest construís una gran embarcació i salvés les principals espècies d’animals i plantes, així com la seva família.

biblia pròleg tambleta de gilgamesh.jpg

Pròleg del Poema de Gilgamesh, en escriptura cuneiforme

Recentment s’ha desenvolupat una teoria interessant, que planteja la possibilitat que hi hagués una autèntica catàstrofe natural, acompanyada de terribles pluges i inundacions. Segons alguns estudis, l’actual Golf Pèrsic era terra ferma, habitada durant el Neolític. Però amb l’arribada del Holocè (estat climàtic actual de la terra, caracteritzat per altes temperatures i pujada del nivell de la mar) els pols van començar a desfer-se i el nivell del mar pujà tant com per a inundar tot l’espai que avui ocupa el golf Pèrsic. És ben curiós que moltes civilitzacions, ben allunyades, parlin d’inundacions o diluvis (sumeris, grecs, jueus, indis…). El mite del diluvi pot ser una història conservada de forma oral durant moltes generacions, adaptada a cadascuna de les diferents civilitzacions o cultures en la que es troba present.

La del diluvi universal no és l’única història bíblica que els jueus van prendre “prestada” a civilitzacions veïnes. El mite de Moisés i del seu abandó en un cistell al riu Nil, s’assembla molt a la llegenda del gran rei Sargó d’Accad, qui també hauria estat abandonat en un cistell a un riu fa uns 4.400 anys. I encara hi haurà una tercera versió de la història: la llegenda de Ròmul i Rem, descendent d’Enees, i mítics fundadors de Roma, van ser abandonats en un cistell (tot i que a aquests els van rescatar una lloba, qui prendria cura dels infants).

biblia sargó d'accad.jpg

Bust del rei Sargó d'Accad, abandonat en un cistell a un riu. Inspiració bíblica?

La Bíblia (especialment l’antic testament) és una interessant recopilació literària de llegendes sumèries, babilòniques i egípcies.  Cadascú ha de ser prou lliure i madur per decidir si creu al peu de la lletra els escrits sagrats, i això ja toca l’àmbit de la fe. Històricament, i deixant les creences religioses a banda, no podem menystenir el paper de la Bíblia, una obra literària de gran valor per conèixer mites i llegendes transmeses oralment durant generacions.

Comparteix

    Comentaris

    • Tweets that mention Plagis bíblics? – Sapiens.cat — Topsy.com

      22/01/2011 - 13:04

      […] This post was mentioned on Twitter by aniol and Ferran Vital, Ferran Vital. Ferran Vital said: Plagis Bíblics http://tinyurl.com/669d5x9 […]

    • Ariadna

      24/01/2011 - 11:43

      Està clar que la Biblia és un refregit fet amb poc gust i incoherències de les tradicions antigues.

    • Ferran Vital

      25/01/2011 - 17:36

      Moltes gràcies Ariadna!

      Per sort, a l’antiga Judea no hi havia cap llei Sinde. D’haver estat així, el govern israelià i el Vaticà hauríen de tancar la paradeta, oi?

      Ara seriosament, la Bíblia és una obra humana, igual que el Corà o qualsevol altre text sagrat. La fe consisteix en creure que aquests llibres van ser inspirats per ordre divina, i aquí ja entrem en el terreny de les valoracions personals. Pots creure o no, i totes dues posicions són igual de vàlides (des del respecte i la tolerància vers els pensaments dels altres).

      Fins aviat!

    • Amaiur

      26/01/2011 - 19:59

      Crec que els textos antics sagrats recullen el pensament de la humanitat, des del començament, ja que en el fons tots venen a dir el mateix, simplement cada poble, al llarg de la història, l’adapta i l’evoluciona segons la pròpia idiosincràsia, les idees són comunes, les van passant d’una civilització a l’altre. Es pot seguir la nissaga des dels cultes de la lluna i la terra(calendaris agrícoles) passant per Astarté, Isis o Gea fins arribar a les verges cristianes, no dic res de nou encara que per els catòlics sigui molt irreverent, tampoc vull portar la contraria amb lo dels plagis de totes maneres veig que l’entrada està formulada amb interrogant.

      També cada poble té una epopeia o relat fantàstic per explicar el seu naixement com a societat organitzada sota unes lleis, cabdills o reis etc.i totes tenen uns trets comuns.

      Crec que és una mica presumptuós per part meva explicar això a un historiador però no tinc gaires ocasions de parlar d’aquestes qüestions que m’agraden tant jo al contrari que l’Ariadna no crec que la Biblia sigui refregit
      encara no sóc religiosa ni la Biblia el meu llibre de capçalera.

    • Ferran Vital

      26/01/2011 - 22:30

      Gràcies per la teva aportació Amaiur!

      Jo crec que la Bíblia (antic i nou testament) estàn pensats per legitimar una determinada opció política i als poders fàctics de cada moment. De fet, si no vaig errat, el primer antic testament que hi ha és un llibre (en grec!!!) del segle XI. I penso que els quatre evangelis del nou testament foren escollits de la seixantena llarga que hi havia al concili de Nicea del segle IV d.C. Dit això, respecto que cadascú es pugui creure (o no) al peu de la lletra el que diu en un determinat llibre sagrat.

      La idea al escriure l’entrada era posar de manifest com s’interrelacionaven les antigues cultures entre si, i les llegendes i les tradicions, amb origen a la nit dels temps. Per part teva no és gens presumptuós col·laborar en la difusió de la història i el seu aprenentatge (tindre un paper signat pel rei no em fa saber més història que ningú, de fet sóc moooolt ignorant i sempre m’agrada aprendre i escoltar les altres persones), ans al contrari, t’estic molt més que agraït per col·laborar i voler intercanviar les teves impressions amb mi!

      Fins aviat,

      Ferran Vital

    • Arqueòleg Glamurós

      27/01/2011 - 23:48

      Aquest es un de molts plagis que conté l’antic testament de la cultura Mesopotàmica! M’estranya que no hagis dit res sobre l’evident plagi entre el Codi de Hammurabbi i els manaments de Moisés!

    • Ferran Vital

      28/01/2011 - 00:18

      Hola Arqueòleg,

      Els manaments de Moisés és (crec) una forma de legitimar velles costums del dret consetudinari hebreu, al igual que el codi de Hammurabbi, però el babilònic té la raresa de ser un text que legisla sobre comerç, esclavitud, impostos, matrimonis i divorcis… diguem-ne que el de Hammurabbi és molt més complert, no creus?

      D’altra banda, m’has fet recordar que se li va atribuir a Moisés, de forma equivocada, com a autor del Pentateuc! La gràcia està en que quan es va codificar la Torà, feia sis segles que Moisés ja estava criant malves…

      Merci!

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús