Arxiu del dissabte, 22/01/2011

Plagis bíblics?

dissabte, 22/01/2011

Diu el llibre del Gènesis que Déu va enviar un càstig diví en forma de diluvi als homes, que s’havien allunyat en excés dels apostolats del Senyor. Abans d’exterminar tota la seva obra, Déu va encarregar a Noé construir un gran vaixell on embarcar-hi una parella de cadascuna de les espècies existents (de peixos, imaginem que no en van fer falta). Noé era l’elegit de Déu per repoblar la terra i recordar als homes que no calia irritar massa al totpoderós, sota amenaça d’un nou diluvi que acabi amb la vida al planeta.

Però aquesta història tant maca és una còpia, remake o plagi (sort que encara no havia nascut la senyora Sinde ni la SGAE) d’una llegenda sumèria, inclosa en l’obra literària sumèria coneguda com El Poema de Gilgamesh, que té prop de 4.500 anys d’antiguitat.

Al Poema de Gilgamesh s’explica les històries del llegendari rei sumeri Ziusudra de Shuruppak. Entre les aventures del rei sumeri apareix una faula que explica com els déus sumeris van cansar-se dels homes i els seus defectes, i van enviar un diluvi per exterminar la vida sobre la terra. Però poc temps abans dels fets catastròfics, el déu Enki (una de les principals divinitats sumèries) va avisar al rei Ziusudra per a que aquest construís una gran embarcació i salvés les principals espècies d’animals i plantes, així com la seva família.

biblia pròleg tambleta de gilgamesh.jpg

Pròleg del Poema de Gilgamesh, en escriptura cuneiforme

Recentment s’ha desenvolupat una teoria interessant, que planteja la possibilitat que hi hagués una autèntica catàstrofe natural, acompanyada de terribles pluges i inundacions. Segons alguns estudis, l’actual Golf Pèrsic era terra ferma, habitada durant el Neolític. Però amb l’arribada del Holocè (estat climàtic actual de la terra, caracteritzat per altes temperatures i pujada del nivell de la mar) els pols van començar a desfer-se i el nivell del mar pujà tant com per a inundar tot l’espai que avui ocupa el golf Pèrsic. És ben curiós que moltes civilitzacions, ben allunyades, parlin d’inundacions o diluvis (sumeris, grecs, jueus, indis…). El mite del diluvi pot ser una història conservada de forma oral durant moltes generacions, adaptada a cadascuna de les diferents civilitzacions o cultures en la que es troba present.

La del diluvi universal no és l’única història bíblica que els jueus van prendre “prestada” a civilitzacions veïnes. El mite de Moisés i del seu abandó en un cistell al riu Nil, s’assembla molt a la llegenda del gran rei Sargó d’Accad, qui també hauria estat abandonat en un cistell a un riu fa uns 4.400 anys. I encara hi haurà una tercera versió de la història: la llegenda de Ròmul i Rem, descendent d’Enees, i mítics fundadors de Roma, van ser abandonats en un cistell (tot i que a aquests els van rescatar una lloba, qui prendria cura dels infants).

biblia sargó d'accad.jpg

Bust del rei Sargó d'Accad, abandonat en un cistell a un riu. Inspiració bíblica?

La Bíblia (especialment l’antic testament) és una interessant recopilació literària de llegendes sumèries, babilòniques i egípcies.  Cadascú ha de ser prou lliure i madur per decidir si creu al peu de la lletra els escrits sagrats, i això ja toca l’àmbit de la fe. Històricament, i deixant les creences religioses a banda, no podem menystenir el paper de la Bíblia, una obra literària de gran valor per conèixer mites i llegendes transmeses oralment durant generacions.