El Batalló Sagrat: els soldats que s’estimaven

L’antiga Grècia sempre m’ha entusiasmat. Les llegendes homèriques, les faules, la mitologia, el model social i polític dels estats grecs, la seva cultura (bressol de la civilització occidental), la seva escriptura, el seu esperit comercial i aventurer…

Dins del món grec, però, sempre hi ha hagut una història que m’ha cridat poderosament la meva atenció, per sobre de les guerres mèdiques o campanyes d’Alexandre: parlo del Batalló Sagrat de Tebes.

Tebes era una de les moltes polis gregues de l’antiguitat, que situada al sud de les planícies de la regió de la Beòcia (la regió que s’estén entre les Termopiles i la regió d’Atenes),i que va esdevenir una potència militar entre els segles V i IV a.C., sobretot desprès del resultat de la segona guerra del Peloponès, que catapultà a Tebes com la principal polis grega, al derrotar en el camp de batalla a les temibles tropes espartanes i situar en la seva òrbita d’influència altres ciutats com Rodes o Bizanci.

La forma de govern de la ciutat de Tebes era l’oligarquia (això és, el govern d’uns pocs), dominada pels interessos dels terratinents agraris i ramaders, que dominaven les extenses planícies fèrtils de la Beòcia. Però la base de l’èxit de la ciutat Tebana no era cap altre que l’hegemonia militar de la seva infanteria. Els soldats tebans foren els  primers en intercalar diverses files de soldats en les seves formacions. Els generals tebans van innovar i van revolucionar les tàctiques bèl·liques a l’antiguitat, i fins i tot el gran Alexandre va imitar les formacions d’infanteria pesada tebanes en els seus exèrcits macedonis.

Batalló Sagrat il·lustració.jpg

El Batalló Sagrat: il·lustració d'Angel García Pinto (web pincel-historia).

Ara bé, de totes les forces d’infanteria tebanes, convé destacar el Batalló Sagrat de Tebes, el cos d’elit de l’exèrcit tebà, la flor i la nata de la història militar de l’antiguitat. El Batalló Sagrat deu el seu nom al jurament sagrat que feien els seus integrants, consistent en la promesa de no abandonar mai la posició assignada al camp de batalla, ni al company d’armes assignat.

Vet aquí que ja hem arribat al quid central de la qüestió. El Batalló Sagrat es formava per 150 parelles de soldats, molts d’ells amants, que no podien abandonar mai al seu company de lluita. La parella estava normalment formada per un guerrer veterà, anomenat heniochoi i un altre soldat més jove, anomenat paraibatai. La idea de crear un cos central d’infanteria format per companys, si no amants, fou del general tebà Gòrgides, qui havia derrotat les temibles tropes espartanes a la mateixa Lacònia. Segons els raonaments de Gòrgides, els soldats tebans es sentiran més motivats si lluiten per la vida del seu amic i amant que si ho fan per una idea diàfana com pot ser una guerra sagrada, una aliança militar o uns determinats interessos comercials.

L’èxit del Batalló Sagrat tebà fou espectacular.  Els homes que el formaven van liderar les tropes d’infanteria pesada tebana durant prop de mig segle, sempre invictes. Segons les paraules de Plutarc (historiador i cronista grec del segle I d.C) els membres del Batalló cohesionaven les forces d’infanteria al seu voltant, esdevenint el cos central, l’ànima i el cervell de l’exèrcit tebà. Els membres del Batalló anaven equipats amb unes llargues llances que causaven moltes baixes entre les forces de cavalleria enemigues, uns grans escuts que els protegien de la pluja de fletxes rivals, i eren extraordinàriament destres en la lluita cos a cos amb les espases.

Batalló Sagrat -Falange-.jpg

Il·lustració que ens presenta el Batalló armat amb les seves llargues llances.

L’únic cop que el Batalló Sagrat fou derrotat va ser durant la batalla de Queronea, quan les tropes macedònies del rei Filip II i un jove Alexandre el Gran (el seu fill) van aniquilar als membres del Batalló Sagrat. Segons les cròniques de la batalla, fou la cavalleria d’Alexandre la que va aconseguir trencar la unitat de la infanteria tebana, aïllant els membres del Batalló de la resta del exèrcit. El gruix de l’exèrcit tebà va fugir davant la superioritat militar dels macedonis, però el Batalló Sagrat no es va rendir ni tan sols quan es va veure rodejat per les forces macedònies.  Fidels al seu jurament de no abandonar mai els seus companys al camp de batalla, els soldats d’elit van mantenir la seva posició i van combatre fins l’últim alè, provocant importants baixes entre els soldats macedonis. El mateix Alexandre va quedar fascinat per la valentia dels membres del Batalló Sagrat. Segons les paraules d’en Plutarc, el mateix rei Filip II va pronunciar les següents paraules:

Victoriós, en Filip va posar la mirada en els cadàvers i va preguntar: qui són aquests gairebé tres-cents morts abraçats entre si enfonsats i acoblats en mort entre ells?

Li van respondre: són el Batalló Sagrat de Tebes, flor i nata del exèrcit de Pelòpides, tots ells homes de Tebes, formats per parelles d’amants.

Filip va respondre: Que mori l’home que sospiti que aquests homes o van patir o van fer alguna cosa inadequada.

Avui en dia, en el que es discuteix sobre la conveniència d’acceptar als exèrcits professionals a persones que manifestin obertament la seva tendència homosexual, cobra especial actualitat recordar el paper d’una de les millors unitats militars de l’antiguitat, formada per homes que estimaven als seus companys per sobre de qualsevol altre aspecte, i que estaven disposats a donar la seva vida per defensar els seus amics, els seus amants.

Batalló Sagrat segons el Rome total war.jpg

El Batalló abans d'entrar en combat: screenshot del joc Rome Total War.

Comparteix

    Comentaris

    • Tweets that mention El Batalló Sagrat: els soldats que s’estimaven – Sapiens.cat — Topsy.com

      08/01/2011 - 16:15

      […] This post was mentioned on Twitter by Arqueòleg Glamurós. Arqueòleg Glamurós said: RT @ferranvital: @sapienscat Els soldats que s'estimaven: el Batalló Sagrat de Tebes http://tinyurl.com/37y4682 #història #exèrcit #homo … […]

    • Amaiur

      10/01/2011 - 21:14

      Històries d’amor i de guerra!!!!!
      Bon psicòleg Gòrgides i un pal per els que pensen que la violència és una expressió de la masculinitat, de totes maneres crec que a l’antiga Grècia l’homosexualitat no tenia la connotació pejorativa que té a la nostra civilització, llàstima que no hagin heretat aquest sentiment de respecte, moltes persones, al llarg de la història, no haurien patit gens.

    • Ferran Vital

      11/01/2011 - 11:55

      Gràcies Amaiur,

      No creus que l’homosexualitat, activitat sexual normalitzada a Grècia i Roma, va ser perseguida i ultratjada amb l’aribada de la moral cristiana imposada per la jerarquía eclesiàstica (que no pas per Jesús, que ens va dir que ens estimessim, sense especificar a qui o com).

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús